Coentor

És aquest un mot que a la nostra llengua presenta un terme polisèmic, a la vegada que ambigu, majoritàriament negatiu, de vegades és satíric i vulgar. Coent és una meravellosa paraula que té, fins i tot, una mica d'onomatopeic perquè la seua pròpia dicció evoca el cursi.

Per voler presentar-ho davant el veïnat com a modern, novament, els nostres governants, en aquest cas des de la regidoria de comerç i consum, tornen a emprar una expressió "en anglés", per donar a conéixer un pròxim esdeveniment que, podria ben bé haver rebut el mateix nom emprant qualsevol de les dues llengües que són oficials a casa nostra, menyspreant la riquesa del nostre lèxic.

A l'ús constant i habitual de paraules com "celebrity", "discjockey", "imput", "password", "selfservice" o "vedette" que a força d'emprar-les són ja com de casa, fa uns anys, i de manera oficial, va unir-se "Street market", fent referència a un mercadet que dedicat a la moda i complements de productes locals, novament puntual a partir de hui i fins al diumenge se celebrarà a la plaça de Santa Clara, amb la "clara" finalitat de, amb preus anunciats com atractius, potenciar el comerç de proximitat i, a la vegada, ajudar a dinamitzar el centre de la ciutat.

Res tinc en contra d'accions com aquesta, fins i tot no dubte en què tornarà a ser tot un encert i serà aquell l'escenari perfecte per treure el comerç al carrer i a bon preu, però, i el nom? Ací crec que s'ha tornat a esvarar. A aquestes alçades de segle, és necessari encara l'anglés? Crec que el govern anterior amb predomini del PSOE va voler-se ser modern i es va caure en la coentor, ara el PP, l'any passat i també aquest repeteix i el manté.

Estem davant d'un esdeveniment més que consolidat, l'esdeveniment es publicita com l'edició número deu. Realment desconec si des de la seua primera vegada en què va tenir lloc el nom triat per definir-lo ja va ser aquest o, tal vegada va ser triat amb posterioritat per influència d'altres "markets" cas d'Alcoi, Alacant, Elx o València.

Vaig llegir fa un temps no recorde on, una frase atribuïda a l'emperador Carles V que deia "parle en espanyol a Déu, en italià a les dones, en francés als homes, i en alemany al meu cavall". Si en comptes del segle XVI, l'Emperador visquera avui i ho fera a Castelló, hauria afegit per demostrar ser més modern encara i estar "a l'última", parlar en anglés al seus súbdits. Ridícul no, el següent...

És possible que en comptades ocasions calga emprar neologismes, no dic que no, però, de les tres possibles raons que se m'ocorren poden emprar-se aquells, ni la principal, el buit semàntic per definir-lo, ni ignorància de sinònims en castellà i valencià, "mercat de carrer", "mercadet", "mercat a l'aire lliure"..., van estar les que feren que els responsables directes de l'acte triaren aquell nom, "street market"; per tant, si en el seu moment va triar-se, ho faria per la tercera raó, el prestigi, la fascinació i atracció que pensen podia arribar a tenir la iniciativa entre el veïnat, començant per la tria del nom emprant l'anglés.

És possible que fins i tot el joc de paraules "Street market" en les primeres edicions, sense saber massa bé de què es tractava, incitara i convidara els veïns a acostar-nos a la plaça perquè no sabíem amb certesa que és el que podíem trobar-nos, però després d'un bon grapat d'anys tots sabem que estem parlant d'un mercat, on la roba és l'element principal i en el que se'ns facilita la possibilitat de contemplar i comprar, amb el que suposa de descans dels comerciants que veuen com, no sense esforç, i a costa de reduir els seus guanys, van buidant-se els seus aparadors.

Mercadet de roba i complements, sí, reclam de bons preus, també, promoció i suport municipal, perfecte; espai cèntric, més que millor; emprar per a definir-lo un neologisme innecessari, abans i ara, ridícul i coent!

El Bicicas se'n ressent.

Així titula la premsa local hui, darrer dia de la setmana de la mobilitat, l'ús que els castellonencs fem del servei municipal de préstec de bicicletes. Tracta de justificar la davallada que en els darrers mesos i anys va registrant el servei, dient que "la culpa" està sobretot en la irrupció d'altres formes i maneres de moure's per la ciutat, com és el cas dels patinets.

No diré que el patinet, sobretot els elèctrics, no siga una alternativa actual per un transport ràpid, mai no hi ha hagut fins ara una solució de mobilitat individual amb un creixement tan accelerat com el del patinet, tot i que com es demostra cada dia, no són ni sostenibles, ni saludables ni segurs, però aquest tipus de mobilitat personal que repercuteix massa en la mobilitat dels vianants, si ha vingut per quedar-se i competir amb l'ús del bicicas necessita una ordenança i regulació administrativa clara que, a hores d'ara no crec existisca.

El patinet, juntament amb la bicicleta, poden arribar a ser els mitjans de transport estrella per assolir una mobilitat urbana sostenible, però si volem que el servei de bicicas repunte, si no volem que el nombre d'usuaris i viatges continue en clara davallada, cal ficar solucions. Estem en una ciutat, Castelló, on per la seua orografia i climatologia, la bicicleta hauria de ser el mitjà de mobilitat per excel·lència i, vet per on, no ho és.

La causa per mi està ben clara, ni les bicicletes són modernes, ni el sistema d'ancoratge és eficient, ni el manteniment és el necessari. Només cal eixir a altres ciutats on hi ha un sistema de mobilitat semblant, cas de Sevilla (Sevici), Murcia (Muving), Salamanca (Salenbici), Logroño (Bicilog), Barcelona (Ambici), Madrid (BiciMad) o València (Valenbisi) per veure i comparar...

És més que preocupant la davallada soferta en l'ús del servei bicicas, perquè des d'aquell llunyà en el temps 2008 en què va posar-se en marxa, tot i la renovació de bicicletes, el model no ha canviat, i si inicialment va triar-se una bicicleta senzilla, poc atractiva, gens dinàmica i moderna, ara quinze anys després resulta que el sistema continua sent el mateix, i els potencials usuaris, cada dia que passa el veiem menys atraient.

No m'estranya que el bicicas es ressenta, clar, amb aquesta situació ho té difícil per competir amb el Tram, els autobusos urbans o els patinets. Sembla que el passat dijous va presentar-se un nou conveni signat amb l'empresa Maquiver fins a l'any 2032, amb un cost superior al milió d'euros anual, i que ha de suposar la renovació completa de les 550 bicicletes actuals i dels bancs d'ancoratge, però, amb el mateix sistema i model?

En cas de ser així, senyor Ramirez, regidor de mobilitat, crec que s'haurà perdut una nova ocasió de ser capdavanters. La raó és que sembla que la gran novetat presentada consisteix en unes noves bases "modulars", una app "més àgil" i unes bicicletes "noves", però no un nou sistema d'ancoratge que facilite la incorporació d'un nou model de vehicle modern, més àgil, d'acord amb uns nous temps i que convide al seu ús.

Entenc que, com va afirmar no fa massa dies el regidor, el model de bicicleta pel qual aposta el municipi siga el d'acer, en considerar-se el material més apropiat perquè són més resistents; però, per raons de durabilitat, baix manteniment, lleugeresa i baix impacte ambiental, les bicicletes més modernes, i la majoria de les emprades en altres ciutats en els seus sistemes de préstec, són d'alumini o d'aliatge i els sistemes d'ancoratge molt més senzills i pràctics que els nostres, fent sensació, les bases i les bicicletes aportades per Maquiver, de ser menys "modernes i pràctiques" del que la ciutat es mereix.

Ara s'inicia una nova etapa. S'acaba de publicar que el nombre d'usuaris actius del servei en aquest 2024 en son 4346, veurem d'ací a uns mesos si el nou conveni, ordenança i novetats previstes, fan que el nombre augmente. Des de l'ajuntament diuen que les perspectives són bones. Temps per venir futur...

Corrupsoe – Caraculo

No descobrisc res nou en afirmar que les pintades vandàliques, que inunden la ciutat i parets de qualsevol alqueria, tanca o mur del terme municipal, representen des de fa ja un bon grapat d'anys, un dels grans mals estètics de Castelló.

Preguntem a qui preguntem, ens dirà que ha vist pintades tota la vida. Perquè hi ha hagut des de sempre, transgredint en forma i contingut els discursos oficials, convertint en espai d'escriptura allò que a priori no ho és.

Generalment, són missatges anònims i espontanis, queixes explícites i precises que reflecteixen un malestar i una sensació d'indiferència i desinterés davant d'uns problemes que la major part de les vegades són generalitzats, però de vegades també són personals.

En bancs, en cartells, en fanals, en casetes de subministrament i de servei, les pintades són una plaga que retreuen i embruten la ciutat. De poc val, a més, que es cobrisquen en més o menys rapidesa, perquè els seus autors, emparats en l'anonimat, són reincidents i persisteixen en l'esforç.

La veu que ens parla des de la paraula escrita a la paret transcendeix el privat i es converteix en pública, les parets són un reflex del que passa al carrer, del que diu la gent.

És veritat que algunes d'aquestes pintades són ocurrents, fins i tot divertides en alguns casos, però altres, la majoria, simplement són signatures, malnoms, paraules i insults que transmeten brutícia i odi. Totes, unes i altres esborronen la ciutat.

Des de fa més d'un any, tots els veïns constatem com han proliferat pintades que podríem qualificar de polítiques. En els mesos previs a les eleccions municipals del 2023, contra el Partit Socialista a Castelló, amb frases vexatòries com "Corrupsoe i Golpsoe", des del canvi de consistori i entrada al govern municipal de Vox aquella altra "Ortolà caraculo", contra el regidor de Seguretat i Emergències, el senyor Ortolà.

Naturalment en considerar-se pel partit polític, d'una banda, i el regidor per l'altra, com un insult amb contingut vexatori, van iniciar-se les corresponents accions legals, denuncies als jutjats, per identificar i castigar els autors d'aquestes pintades, a la vegada que el consistori va iniciar els treballs de manera coordinada i transversal entre les diferents àrees de govern i també procedir a la seua neteja.

Han passat setmanes, mesos, i ara en aquests dies, el jutjat d'Instrucció número 4 de Castelló ha decidit el sobreseïment de la causa, confirmant que les expressions contra el PSOE, tot i tenir un contingut ofensiu i insultant, no són discriminatòries ni contenen càrrega que incite directament o indirectament a la realització d'actes violents cap a aquell col·lectiu.

Caldrà esperar un temps per a veure que determinen els jutges en l'altre cas, si hi ha hagut o no motiu per la denúncia, si aquelles pintades contra la seua persona constitueixen injúries i delicte d'odi.

Siga com siga, una cosa és ben certa, netejar els grafits contra el PSOE i contra Ortolà, de les parets, tanques i murs i la seua eliminació, costa un temps i uns diners, resultant del tot curiosa l'explicació municipal de qui i com s'estan pagant aquests serveis.

De ser cert allò que s'ha fet públic resulta que netejar les pintades contra els socialistes a la ciutat, als contribuents, no ens costa ni un euro, no té cap sobrecost al ser assumit aquest treball dins el contracte que té l'ajuntament amb una empresa, mentre que el regidor de Vox va anunciar que esborrar les pintades contra la seua persona, suposa per les butxaques dels castellonencs uns 80.000 euros, entre materials, eines i productes de neteja. En un cas res, en l'altre molt. Com s'entén?

En fi, només cal fer una crida a la responsabilitat. La ciutat és de tots i tots hauríem de fer per mantenir-la en bones condicions.

Encara som poble

Dijous passat va tenir lloc al saló de plens del nostre ajuntament el primer debat de l'estat de la ciutat del govern bipartit PP+VOX. En un ambient crispat i enrarit els grups amb representació municipal, PP, Vox, PSOE i Compromís van posar sobre la taula les principals matèries sobre fiscalitat, serveis públics o qüestions referents al canvi climàtic, cultura, policia, festes o educació; cadascú, com era d'esperar, va dir la seua i, en alguns moments, fins i tot semblava que es parlava de fets i accions en ciutats diferents.

No vull fer jo ara i ací un resum del que va ser aquella sessió, només analitzant algunes de les afirmacions de l'alcaldessa, vull creure que, realment, vivim en una ciutat de futur, en una gran ciutat on, cada dia que passa, les coses van millor per tots, una ciutat en definitiva, emprant paraules de la senyora Carrasco "que comienza a volar alto".

I és que més de 180.000 habitants fan que la nostra siga considerada oficialment com una ciutat mitjana, de caràcter industrial, universitari, turístic, administratiu, comercial o portuària, i dels veïns "éssers urbans". Sembla que caminem sense mirar arrere, però no.

Només han hagut de passar un parell de dies per comprovar que a Castelló ens resistim a perdre el sentit de poble, de sentir el camp a prop, els carrers estrets, l'olor a l'atzar del taronger, passejar pel mig del carrer, l'olor de la terra quan plou, eixir a la fresca a l'estiu o parlar en valencià.

I és que, d'una banda, estem a pocs dies, unes setmanes, en què tenim l'oportunitat de renovar la nostra identificació amb el veïnat, la convivència a través de les festes populars dels carrers de la Mare de Déu de la Balma, Sant Tomàs de Vilanova, Santa Bàrbara, Sant Francesc i Santa Clara o Sant Fèlix de Cantalici, de gran sabor tradicional, i d'altra, hui mateix, he pogut sentir aquell so, cada cop menys freqüent, característic de la flauta que tocava un afilador tradicional que oferira, a peu de carrer, el seu servei artesanals d'esmolat de ganivets, tisores, navalles i altres instruments tallants.

Feia mesos que no en veia cap, ja que aquest, és un ofici ambulant que el pas del temps ha convertit en minoritari i s'ha envellit. De fet, l'afilador que hui recorria els carrers del raval, no estaria molt lluny dels 50 anys, anava sol, possiblement sense relleu generacional. Un home, un professional, que tal vegada va aprendre l'ofici del seu pare, des de menut observant l'art d'un bon esmolat i que, per guanyar-se el jornal, "va nòmada" de poble en poble.

Supose que ací a Castelló, a aquest poble gran, els seus principals clients seran les carnisseries i peixateries, també alguns bars i restaurants, i en grau més baix les mestresses de casa, ja que, el pas de ser poble a ciutat també s'ha manifestat en una major comoditat, sí, ens hem fet còmodes i cada dia comprem més embotit i pernil "talladet" i no cal esmolar els ganivets. De segur que hui, per treure's un jornalet aquest esmolador haurà de passejar tot el dia.

Mentre escric aquestes línies encara escolte al lluny, la flauta o "pifia" que crec és com ells denominen al seu distintiu xiulet, d'aquest artesà, que amb el seu esforç manual i empentant la bicicleta, cada dia que passa és més difícil veure'l pel poble.

Sí, senyora alcaldessa, som poble i no hem de deixar mai de ser-ho. Som poble i som ciutadania, amb amor propi, hereus d'una tradició, transmissors dels valors, de la cultura, de la manera de ser de generacions i generacions de castellonencs, amb creences fortes i profundes i que ens alegrem de mantenir les festes de carrer i de les coses senzilles com escoltar, un matí de dissabte, el xiulet d'un esmolador i el seu pas lent pels carrers, i tot per damunt dels governs municipals de torn, que, com la vida, són efímers...

El Pregoner del PSOE i el del PP

Podria haver estat, o no, excés de confiança de l'antiga alcaldessa, podria haver volgut ser, o no, una sorpresa pel conjunt dels veïns, podria haver sigut, o no, un reconeixement a una persona que, nomenat pel càrrec, va tenir "mala sort", podria haver estat açò o qualsevol altre motiu, però el fet, fora quina fora la seua motivació, sembla que va resultar un nyap, allò que en castellà diem "una chapuza" i poc va tardar el nou equip de govern municipal d'aprofitar-ho per a criticar la manera de fer les coses de l'anterior.

I és que cronològicament parlant, sembla que va ser a l'inici de la legislatura municipal 2019-2023 quan des de l'alcaldia es van iniciar els tràmits per fer l'encàrrec a l'escultor Jere per crear "una grupa", una estàtua que recordara la figura del pregoner anunciador de les festes de la Magdalena.

L'escultor va començar a treballar en l'obra, tot i que la pandèmia del 2020, el confinament del 2021 i les pluges del 2022 van fer que el pregoner nomenat per aquells anys, no poguera realitzar la seua encomanda, l'anunci de les festes, com era tradicional, sobre "la grupa".

Acabades les festes del 2022 es reprén el projecte i les converses entre alcaldia i escultor i aquest  proposa que l'escultura portara el rostre de Miquel Soler, que havia estat per molts anys la persona encarregada de tal menester, però clar, també havia estat regidor de PP, sent l'alcaldessa qui proposa que l'escultor s'inspirara en el rostre de Chema Prades per a la figura amb la intenció per a rendir-li homenatge per ser l'únic de la història que no havia pogut cantar-lo.

Les coses es compliquen quan, un any després, amb l'escultura acabada, Chema Prades ocupa un lloc a les llistes electorals municipals del PSOE, a la vegada que celebrades les eleccions hi ha un canvi de govern i el nou equip encapçalat per la senyora Carrasco es troba amb una obra acabada de la qual ningú sap res, sense cap tramitació oficial, amb un cost superior als 130.000 euros i amb "un rostre" que com a mínim suscita polèmica. Evidentment, si l'obra s'ha fet, cal pagar-la, però la condició que proposa el nou govern és que el rostre que represente siga anònim, fet que l'artista accepta, mentre el nou ajuntament busca la forma legal de fer endavant el pagament.

Mentrestant es veu popular que l'escultura està pensada perquè inicialment s'ubicara a la Porta del Sol, amb opinions a favor i en contra de l'emplaçament al·legant-se la dimensió de l'escultura i l'espai on ubicar-se com a incompatibles.

Passen els mesos i ara, aquesta setmana, quan l'escultura amb un rostre indefinit sembla estar enllestida, quan l'actual equip de govern segons afirma, després de quasi una trentena de tràmits administratius, finalment pot aprovar l'expedient de contractació de l'obra, torna a estar en boca dels veïns la seua pròxima o no, ubicació i el lloc on aquesta quedarà definitivament exposada.

Crec que estem parlant a hores d'ara d'una trilogia, a saber, la inicial Porta del Sol, una segona possible ubicació a la plaça d'en Cardona Vives, al costat del monument que recorda la figura del farmacèutic Segarra, creador del Pregó, i un tercer espai, aquell remodelat que quedarà a la glorieta del carrer de Sant Roc, lloc d'inici de la tradicional cavalcada.

Haurà de ser l'equip de govern qui, després d'escoltats l'escultor i els tècnics, coneixent el volum i pes d'aquesta, prenguen la decisió més encertada, que, de segur, no agradarà a tothom.

I jo, com a veí voldria dir la meua. Jo em decantaria per la tercera opció, per uns motius més que evidents, descartant la Porta del Sol per ser un espai massa menut, on pense no lluiria, i la plaça d'en Cardona Vives perquè hi ha a sota un subterrani i possiblement, el pes de l'obra a la qual cal afegir el pedestal, podria ser perillós; si com afirma l'equip de govern la placeta de Sant Roc, amb les obres que estan realitzant-se al seu voltant, guanyarà en espai i si li afegim que és des d'allí d'on cada any s'inicia la cavalcada, crec puga ser aquella la millor elecció.

Siga com siga i on siga, espere que, la polèmica política quede prompte arraconada i a la ciutat gaudim d'una nova escultura, la del pregoner que recorde aquell antic sequier major anunciador, any rere any, que les nostres estimades festes són arribades.