Disputes i discrepàncies…

La disputa és aquella situació en la qual dos o més individus o grups, que presenten interessos contraposats, ingressen en un escenari de confrontació, d'oposició mútua, amb la clara missió de neutralitzar o eliminar la part considerada rival. És el contingut manifest d’un conflicte; generalment es propicien per haver-hi discrepàncies, és a dir, diferències o desacords sobre qüestions de fet o de dret.

Disputes i discrepàncies en moltes ocasions solen acabar en discòrdies, en relacions d’oposició, hostilitat o manca d'harmonia entre les persones. Malauradament, ho estem veient aquests dies i des de fa un bon grapat de mesos en la política espanyola entre els diferents partits polítics que dirigeixen, des del govern o l’oposició, el dia a dia dels ciutadans d’aquest país.

Fer política no és estar renyint tot el dia. Fer política és mirar i afrontar les qüestions més immediates que apressen i preocupen els ciutadans i no acaparar una quota de poder cada vegada més gran, una lluita per la conquesta de poder. Els partits polítics han esdevingut estructures d'interessos que busquen l’aixopluc i el suport per alguns militants avantatjats, que aspiren sota el paraigua de la democràcia, a viure de l'erari públic.

Per moments sembla hem oblidat que la democràcia és més que un procediment, més que unes eleccions i uns resultats que ens permeten fer el que vulguem. La democràcia és una cultura, una manera d'estar davant de la política, és la posició de qui creu comprendre el món, la societat, els seus problemes i les seues possibles solucions mantenint-se en diàleg amb els qui tenen altres perspectives.

Les eleccions democràtiques locals porten cada quatre anys a la formació de nous equips de govern. A la ciutat de Castelló des de fa uns anys, els equips de govern ho han estat per unió de partits, per pactes. Primer de l’anomenada genèricament com a Esquerra, liderada pel PSPV-PSOE i acompanyada per Compromís, darrerament pel bloc de la dreta pel PP amb l’acompanyament dels ultres VOX.

Tant en un cas com en l’altre mantenir els pactes de govern ha suposat renunciar a alguns principis per tenir discrepàncies a l’hora d’entendre la política i el govern entre els partits que conformen la coalició. Aquest fet, d’altra banda, considerat normal, sembla que amb el pas del temps ha anat en augment i, ara, després de transcorreguts dos anys des de l’inici de l’actual govern municipal, és més que evident que a Castelló el PP està acceptant més imposicions de VOX de les que els seus votants consideraven a l’inici de la legislatura, havien d’assumir-se per estabilitzar el pacte.

Tot i que no hi ha hagut a la ciutat trencament, com ha ocorregut en altres llocs, des del PP no perden ocasió per “treure pit” de la seua gestió, separant-se de molts dels principis defensats pel seu soci VOX; de manera que malgrat que des del moment en va formalitzar-se la unió PP+VOX l'agost del 2023, el senyor Ortolà no ha parat de dir que “funcionen com una pinya amb el PP”, la ciutadania, cada dia que passa té més clar que no és així.

Els veïns, votants i no votants de la dreta, considerem que estem front dos partits diferents, amb un objectiu clar: fagocitar-se. És veritat que l’objectiu final pot ser el mateix, avançar cap a un futur millor, però també l’oposició, amb una manera de fer política totalment oposada, plantejava i continua fent-ho, el mateix objectiu final.

No dic que no tinguem un govern útil, seriós i compromés. Cadascú pot pensar el que vulga. Pot ser així, o no, però el que queda clar és que al llarg d’aquests dos anys les discòrdies i les hostilitats amb l’oposició, com era d’esperar, han estat a l’ordre del dia, però també les discrepàncies entre els partits del govern han estat més que manifestes i en més d’una ocasió han estat a punt “de trencar palletes”.

No cal anar massa lluny per a veure com el PP s’ha manifestat en contra de les idees de VOX, fent-los veure que “la democràcia és tolerància, respecte i acceptació de la pluralitat”; d’altra banda, s’ha vist que moltes de les actuacions públiques dels regidors de la ultradreta, dient-la cada vegada més grossa, només tenen una finalitat: guanyar visibilitat com a partit, ficant en un membret al portaveu municipal del PP que ha de defendre sense massa convicció allò que massa vegades és indefendible, i fent-ho emprant un argument insostenible i més que pobre, la crítica de la corrupció de l’esquerra…

Conclusió: després de dos anys de govern a Castelló sembla tenim una alcaldessa massa dèbil, aferrada a una cadira i mimetitzada per VOX que, amb disputes i discrepàncies pensa que algun dia serà “l’amo del galliner”. Reflexione i faig vots perquè això, democràticament,  no arribe mai…