Dies de whatsapp’s i altres xarxes…

Si algun avantpassat nostre aixecara el cap se’n faria creus amb l’invent i ús que cada dia fem del telèfon mòbil, i més encara d’aquest invent del WhatsApp i tot aquell fum d’aplicacions que permeten l’intercanvi de missatges escrits, fotografies, vídeos i missatges de veu a través d’internet, i que sense adonar-nos-en han convertit les nostres vides en un autèntic reality show.

No passa el dia en què ens expliquem en temps real i mitjançant una pantalla, qui som, d’on venim i on anem amb tot luxe de detalls. Ho fem presoners d’un narcisisme que ens obliga a exposar la nostra vida i les nostres accions amb selfies que demostren que som els més viatjats, els més divertits o els de més imaginació.

Fins i tot les paraules se’ns han fet innecessàries perquè per això tenim les emoticones per expressar els nostres sentiments, emocions i estat d’ànim. Un missatge, una música, una imatge, per donar-nos el bon dia, per fer saber que arribarem tard, per felicitar els sants, els aniversaris, per preguntar qualsevol cosa i, fins i tot, per donar el condol.

Per descriure cada detall, cada racó, cada situació, ara amb una emoticona ja en tenim prou. La nostra vida, des de fa un grapat d’anys, ja no és la de sempre; els nostres costums influïts pel mòbil han canviat.

I si porte aquesta reflexió hui ací és perquè aquests dies de les festes de Nadal que vivim, aquests darrers dies del 2025 que tot just acabem de deixar enrere i, també en aquests primers dies de gener, ahir, hui i segurament fins ben entrada la setmana vinent, s’estan convertint en un festival de fotografies, vídeos i missatges que et desitgen tota mena de fortuna.

Abans ens enviàvem felicitacions de Nadal pintades a mà que compràvem a Unicef i que ara s’anomenarien solidàries. Ara, ben entrats ja a la segona part de la segona dècada del segle XXI, immersos vulguem o no en l’era tecnològica, si ho fem se’ns etiqueta de rars, el més comú és mostrar la nostra bona educació a distància, simplement prement un dit, “rebotant” una imatge simpàtica, curiosa, tendra o amorosa que algú, fins i tot pot arribar a ser totalment desconegut, qu ens ha fet arribat per internet.

Aquest acte senzill en convertir-se en mecànic, fins i tot arriba a deshumanitzar-nos, i el seu abús fa que les xarxes socials que inicialment podien considerar-se com una eina que ens permetia una més i millor comunicació i ser un poderós mitjà per mantenir-nos informat emprant la plataforma globalitzada que és l’internet, pot arribar, sobretot ara, més que mai, en aquests dies de Nadal i Reis, en tot un maldecap, obligant-nos sovint “a emprar la paperera” per a eliminar missatges i més missatges, fotografies i converses rebudes, en moltes ocasions, massa vegades i en molts casos insubstancials.

Pense, i puc estar errat, que en moltes ocasions els missatges o imatges que he rebut en aquests dies relacionats amb la pau, l’amor, l’estima, la solidaritat, enviats per molts dels meus “contactes” que no formen part del meu nucli habitual de convivència, dels quals poca cosa sé la resta de l’any, han tingut una darrera finalitat que no ha estat altra que aconseguir una repercussió personal, fent-me pensar que aquell que me l’envia, en realitat el que vol no és transmetre’m una idea, un desig, un compartir, sinó que jo, destinatari d’aquell missatge, d’aquella imatge, arribe a pensar que ell o ella, el remitent, tenen una vida plena d’activitats, que són actius i que fan un esforç per compartir-ho, quan en realitat és ben sabut per tots que tot està a l’abast d’un simple “clic”.

Si amics, les xarxes socials, ens agrade o no, formen part del nostre dia a dia i més en festes com les de Nadal. Per a bé o per a mal tots, jo també, estem enganxats a elles perquè les usem per a tot, conformant un gran potencial si les sabem aprofitar bé.

És veritat que si els utilitzem acuradament, poden facilitar-nos aprenentatges, ajudar-nos a la construcció de la nostra identitat i a facilitar-nos la connexió social, però un ús abusiu pot arribar fins i tot a ser insuportable i desembocar, per cansament, en el bloqueig de perfils de persones, de coneguts o de simples veïns. Sempre s’ha dit, al terme mitjà està la virtut…