Els Mags d’Orient confirmen la seua visita…

Amb tota la il·lusió del món, abracem una nova jornada de cinc de gener. El dia més especial de l’any. El dia de la veritat. L'única veritat del món. La que viu a la mirada neta dels xiquets i les xiquetes. El dia en què tornen els Reis Mags a Castelló, a lloms de la il·lusió més bonica de l’any.

Els Reis Mags, Melcior, Gaspar i Baltasar, i les seues històries reals, possibles, o inventades, i el seu atraient misteri, i la seua tradició, i les seues il·lusions renovades cada any, convertiran aquesta nit en única, satisfeta per la fantasia de tants i tants menuts que esperen, esperançadament, els seus merescuts regals.

Encara que el temps passa i tot canvia, de segur que aquesta nit, a moltes cases de la ciutat, com es feia quan nosaltres érem menuts i també molt abans, també es prepararan petits detalls per als Reis i els seus camells: aigua, una mica de menjar, dolços o alguna copeta de moscatell, o fins i tot, en aquelles cases de llaurança alguna garrofa o palla pels animals, perquè a Castelló no té arrelament aquell costum que hi ha en altres indrets de deixar les sabates al balcó, en referència a les sabates que els nens pobres de Betlem, deixaren a les finestres després de rentar-les perquè s’assecaren, abans d’oferir-les com a present a Jesús, i que la llegenda diu, que l'endemà se les van trobar plens de regals i dolços que els Reis Mags els havien deixat com a premi per la seua bona voluntat.

Diferents maneres totes de caràcter extraordinari de participar en la màgia, d'alimentar la fantasia del cinc de gener. D’una manera o l'altra, amb uns o altres costums, serà aquesta una nit de nervis i la de demà una matinada amb el desig de veure quins regals han deixat les seues majestats. És sempre el mateix, però sempre nou perquè canvien els protagonistes. Aquells que abans érem xiquets i ara grans, repetim allò que va fer-se amb nosaltres i que, els nostres fills i també els nostres nets faran, amb tota seguretat amb els seus.

Perquè amb cada paper estampat que es trencarà, els menuts comprovaran si els Mags d'Orient han complert les promeses i els han portat allò que tant esperaven. A partir d'aquí, possiblement encara en algun cas, com es feia abans, començarà tot un ritual, un llarg pelegrinar per les cases de familiars, a la recerca dels presents que els Reis hauran anat deixant puntualment a cada llar, les dels padrins, avis i oncles.

I front aquest dia de hui, vespra de Reis, em sorgeix una reflexió, necessària? Amb el pas dels anys, com una ràfega, quasi sense adonar-nos-en, i a causa de les diferents responsabilitats que ens ocupen els dies, sembla que els adults ens hem oblidat de coses tan essencials com la curiositat o la capacitat de sorprerdre'ns que tan presents teníem en els nostres primers anys de vida.

No estaria de més que la il·lusió dels Reis Mags, la il·lusió dels menuts, que veurem manifestada més que mai aquesta propera vesprada-nit a a la cavalcada que recorrerà els nostres carrers, es traduïra en il·lusió també dels qui ja no som menuts, i, despertara o avivara en nosaltres, malgrat les tristeses i desenganys que la vida ens porta, eixa esperança de trobar al costat de la finestra, en un dia màgic, el de demà, el regal d'una beneïda il·lusió, d’una renovada força per continuar avançant per la vida.

I entre tanta festa, tanta cavalcada, tanta expectació i tant de caramel, cal també recordar i sobretot transmetre als més menuts que els Mags d’Orient que puntuals han confirmat la seua arribada hui a la nostra ciutat, representen a més a més de la generositat, uns altres valors tant o més importants, la fe i la humilitat, valors molt necessaris en aquest segle que ens està tocant viure.

Jo a la meua carta escrita la darrera setmana i dipositada a una de les bústies reials que hi ha distribuïdes per la ciutat, he demanat que aquest any 2026 vinga carregat de bons propòsits, salut i pau. Jo crec que m’he portat bé; a veure què em porten…