Primer any del segon quart del segle XXI… tant de bo encerten!

Un bon company molt aficionat a la fotografia a qui solc “llegir” al Facebook, va ser el primer a qui vaig veure emprar per a les seues primeres reflexions fotogràfiques del 2026 l’expressió “segundo quarto del siglo XXI” en el títol de les seues 6 primeres imatges de l’any que tot just acabem de començar.

Un quart de segle transcorregut des d’aquell dissabte 1 de gener del 2000 any en què Castelló va inaugurar la plaça de la Muralla liberal, la nova estació de trens, o que va veure la llum un nou diari “El Mundo Castellón al Dia”.

Han passat 25 anys des que vam canviar de mil·lenni, un període extraordinari de canvi i innovació experimentat per la nostra ciutat en tots els àmbits, des del polític fins al cultural, passant per l’esportiu, econòmic, fester o social. No diré que ara som millor que abans, que tot ha millorat, però és més que evident que som molt diferents en tots els aspectes de la vida, des de l’àmbit individual fins al col·lectiu.

Culturalment parlant, Castelló va fer un bon pas endavant el març del 2017 quan, per primera vegada, des de l’àrea de cultura municipal, aleshores en mans de la regidora de Compromís Vero Ruiz, va publicar-se la ACCS “Agenda Cultural de Castelló”, una publicació mensual gratuïta d’àmbit local que des del moment de la seua fundació va convertir-se en el mitjà d'informació local de referència a la ciutat.

Una publicació que amb el canvi de govern del 2023, des del número 68 corresponent a la programació de setembre d’aquell any, va començar a editar-se en bilingüe i que, ara el gener del 2026, primer any del segon quart del segle, acaba de veure la llum el seu número 94.

Revisant aquestes agendes podem dir que des del punt de vista cultural, tant les institucions públiques com la iniciativa privada han aconseguit mantenir un nivell prou acceptable posant a l’abast del públic una oferta variada de cinema, teatre, música, conferències o exposicions, de manera que els residents a la capital només trobem a faltar respecte als veïns d’altres grans capitals, els principals museus, les temporades d'òpera i, tal vegada, més àmplies ofertes teatrals.

Però ara, als inicis del segon quart del segle, en la convicció que no hi ha diners més ben gastats que els que s'inverteixen en cultura i educació, Castelló té l'oportunitat de reafirmar-se, si els polítics locals hi creuen, en una ciutat de referència, tot combinant tradició i innovació, suport públic i iniciativa privada, i entendre la cultura com un eix central del projecte de ciutat.

L'Ajuntament de Castelló va aprovar abans de finalitzar el 2025 el pressupost municipal per a l'any 2026, que puja a més de 253 milions d’euros. D’aquest total, la macroàrea de Cultura i Educació sembla comptarà amb una dotació econòmica del, 3%, quasi 7 milions i mig d’euros.

Ara, en aquests primers dies de l’any s’acaben de fer públiques unes declaracions de l'alcaldessa afirmant que l'aspecte cultural comptarà aquest 2026 amb una programació de qualitat, amb activitats i esdeveniments adreçats a tots els públics que reforcen la projecció de Castelló a escala nacional, i internacional, contribuint així a la desestacionalització turística, oferint propostes musicals, artístiques o d'altres àmbits. Esperem que no siguen només paraules i veure totes aquestes propostes reflectides en els següents números de la nostra estimada ACCS.

Una ciutat centrada en l’ésser humà ha de ser un espai centrat en la cultura. Des de les institucions més properes, des del mateix ajuntament, des d'ara mateix, s’han de continuar reforçant i implementant els recursos culturals a la ciutat, per proporcionar uns sentits i una identitat als veïns i les oportunitats creatives capaces de fomentar la vitalitat, habitabilitat i prosperitat de la societat, del poble.

La cultura és l'ADN de les ciutats, segons la definició de l'escriptor britànic Charles Landry, que va popularitzar el decenni del 1980 el concepte de ciutats creatives. "La cultura defineix qui som, on som, d'on venim i cap on anem".

La cultura a la nostra ciutat és, i ha de continuar sent, ara als inicis del segon quart del segle, ara més que mai, una eina clau per a promoure el desenvolupament urbà sostenible i, els primers que ho han de fer possible són aquells sobre els que recau la responsabilitat directa municipal, l’equip de govern i l’alcaldessa al seu capdavant. Tant de bo encerten!