Temps per venir.... futur.

L'Arxiu Històric Provincial de Castelló va crear-se en 1968. Des de llavors, compartix seu primer amb la Casa de la Cultura i després amb la Biblioteca Pública, al carrer Rafalafena 29, en la qual hi ha destinada una sala per a investigadors, situada en la planta baixa de l’edifici. Els fons s’ubiquen en el soterrani, habilitat per a este fi amb estanteries compactes. En la sala d’investigadors es troba també la biblioteca auxiliar de l’arxiu.

L'accés a la documentació, als seus fons, és senzilla, només cal la presentació del DNI; a més a més de la consulta dels diferents documents, entre els que trobem des de documentació notarial, fins a documentació de l’Administració central, Administració autonòmica, fons judicials, pergamins i manuscrits i fons privats com els de la cartoixa de Vall de Crist, documentació que es troba digitalitzada junt amb part de la sèrie de responsabilitats polítiques, es permet també l'obtenció de còpies de la majoria d'aquests documents.

L'arxiu que obre de dilluns a divendres de 9 a 13:30 hores, compta amb una biblioteca auxiliar de lliure accés a través de la qual es posen a disposició del públic prop de 1.800 títols, fullets i publicacions periòdiques.

No és de rebut i fa més de 40 anys que s'arrossega que l'arxiu històric, d'una província com la nostra, haja de compartir espais, i per tant ha estat una llarga reivindicació iniciada ja abans del 1983 en què va passar de ser titularitat estatal a la Generalitat Valenciana, el què aquest arxiu tinguera un lloc més digne i escaient, i no fos necessari mantenir el gros de la documentació a un lúgubre soterrani, i haver-hi de passar “les de Cain” per fer alguna consulta.

Ara hui, una nova proposta veu la llum, el projecte del nou Arxiu Històric Provincial. S'apropen eleccions i l'alcalde, el president de la Generalitat i el de la Diputació han de prendre protagonisme... Sota el paraigües que “la defensa del patrimoni és la defensa de la cultura i de la ciutat” fan públic que gràcies a les contínues reivindicacions de l'ajuntament el Govern Central, representat a l'acte pel delegat a la Comunitat el senyor Castellano, ha acceptat aquesta proposta cultural i, de no sorgir cap imprevist..., suposarà una nova dotació per la ciutat el... 2018.

Arxiu Històric Provincial que s'ubicarà en l'antic Centre d'Estudis Universitaris, “el CUC”, al Raval Universitari, amb un pressupost de 12 milions d'euros, gastadors en el projecte que es fara en aquest 2015, la licitació de l'obra, el 2016, l'inici de les obres en el 2017, per estar acabat al 2018... temps per venir futur !!!

Tres o quatre anys si tot va bé i hui a boca plena gossen dir “que és un dia especial perquè s'aconseguix que la ciutat compte amb una nova dotació”.... On està? Que hi ha? Res, projecte, idees, maqueta...

Aquesta història, Déu no vullga, pot arribar a ser un calc d'altres que ja coneixem: Centre de Convencions o Edifici del Rectorat de la VIU, projectes faraònics de Castelló, finalment suprimits pel Partit Popular.

Vegeu si us be de gust com ha estat la presentació fa unes poques hores d'aqeust projecte a la Casa dels Caragols PRESENTACIÓ PROJECTE

Important, si senyor, tenir un Arxiu Històric Provincial digne, que aculla la memòria viva dels nostres avantpassats, però, pas a pas, ja farem rodes de premsa, apretons de mans i fotografies quan hàgem d'inaugurar-lo. No hem aprés encara de les errades? O és que ja hem iniciat extraoficialment la campanya electoral? I tant de bo estiga errat però, després de més de 40 anys, ara sembla que tot són presses i com diu la dita: temps per venir.... futur!!!

Casualitat: Plou a Castelló el Dia Mundial de l'Aigua...

No recorde quan va ser la darrera vegada què a Castelló ciutat vam tenir un temporal de llevant, però de segur que va ser l'any passat, ja que en els 80 dies que portem d'aquest 2015, es poden contar amb els dits d'una ma i encara en sobren, els dies que la pluja, i de manera quasi testimonial, ha fet acte de presència als nostres carrers.

Però la casualitat ha volgut que aquesta setmana, des del passat dimecres i de manera més o menys continuada, els nostres carrers hagen estat mullats i els núvols i la pluja estiguen sent els protagonistes. Estem sofrint o gaudint, això és segons qui ho mire, un temporal, una llevantada.

I és que ací a Castelló, a la zona costanera, per què ploga i ho faça de manera continuada, la pluja ha d'arribar de llevant, de la mar, amb núvols humits, per què si arriba de ponent, de l'interior, de l'oest, passa què quan els núvols ens arriben, ja han descarregat ,de manera què la pluja que ens deixen és quasi sempre escassa, i sense massa continuïtat, popularment “quatre gotes”.

I vet per on, un temporal de llevant, ha estat qui aquest 2015 ha donat la benvinguda a la primavera, el vent humit i fred ha anat estenent les pluges i a hores d'ara, el pluviòmetre de casa, ja ha mesurat més de 70 litres per metre quadrat i el paraigües, que feia mesos no prenia protagonisme, s'ha convertit en un element imprescindible.

Però a banda de la turbulència atmosfèrica que ens sacseja, la casualitat ha volgut també que, la seua màxima virulència ací a la capital, pel que respecta als litres d'aigua caiguts per metre quadrat, haja estat en les darreres hores, i continue en aquests moments, de manera que només en les darrers 24 hores, hagen estat més de 50 els litres recollits.

50 litres recollits el 22 de març en, una altra casualitat, el dia mundial de l'aigua, dia en què cal conscienciar-nos que l'aigua és l'element principal per propiciar el benestar de la població afectant directament a la salut humana i al medi ambient. Un bon dia, mentre veiem ploure, per reflexionar sobre com estem usant els recursos hídrics.

I és que, he llegit per algun lloc, que Espanya és un dels cinc països de la Unió Europea que més aigua consumix proporcionalment, situant-se el consum mitjà en una quantitat superior als 140 litres per habitant i dia, concretament, la darrera xifra publicada parla de 142 litres, quan en realitat i segons l'Organització Mundial de la Salut, es recomanen 20 litres per habitant i dia per cobrir les necessitats bàsiques domèstiques i d'higiene.

Consumir 7 vegades més del recomanat ha de ser motiu de preocupació; serà necessari no tant sols aconseguir una òptima gestió del servei de l'aigua, si més no també cal ficar en valor aquest servei mitjançant l'educació i contribuir a què la societat, els usuaris, adquirim una major sensibilitat i consciència sobre un consum i us responsable.

Si, aquests darrers dies per fi plou i és noticia, és una bona notícia, sembla s'ha trencat el malefici, i quina casualitat, ho faça amb ganes el Dia Mundial de l'Aigua. Benvinguda siga aquesta per afavorir i conscienciar-nos de la seua necessitat.

19 de Març: Falles

Dedicades a Sant Josep són les Falles les festes per excel·lència de la ciutat de València; monuments de cartó fa uns anys i majoritàriament de poliuretà en l'actualitat, recolzats sobre una estructura de fusta on l'art, l'humor i la sàtira confluïxen representant personatges i escenes de la vida quotidiana que el foc s'encarrega de purificar la nit de Sant Josep, tal nit com la propera.

Consolidades com a element principal de la festa a la segona meitat del segle XIX és en les primeres dècades del XX quan es dóna una gran expansió, arribant a molts pobles de les comarques valencianes i traspassant els límits provincials arribant també a Borriana i Castelló.

I tot i que Castelló no és, avuí en dia, una ciutat fallera, i que en l'actualitat al nord del riu Millars, excepte a Benicarló no es fan falles, no va ser Borriana la primera localitat fallera de la província, que va plantar la seua primera falla el 1928, va ser Castelló, la capital, el primer lloc on vam plantar falles, de manera discontínua, però en tres exercicis diferents 1904, 1907 i 1921. Molt més posteriors són les incorporacions al món faller de Benicarló (1973), la Vall d'Uixó (1982), Almenara i Segorbe, darrera població provincial en entrar en el món faller.

Fou, com hem dit abans, en 1904 quan es va plantar la primera falla de la província de Castelló i el fet va ocórrer a Castelló de la Plana. Va ser, la societat “La Senyera” qui va plantar una falla artística en la plaça de Castelar per a cremar-la el dia de Sant Josep, projecte inicialment revocat per l'ajuntament agafant-se a les ordenances municipals que prohibien les fogueres en els carrers. Com el poble manifestava el desig de celebrar Sant Josep a la manera de València, el sentit comú va prevaldre i finalment va plantar-se la falla i van realitzar-se un bon grapat d'actes senzills però molt participatiu, amb desfilada de la banda de música i on per la nit es cremà el monument.

El 1907 foren els firers valencians que s'instal·laven a Castelló al voltant de les festes de la Magdalena qui obtingueren autorització municipal per plantar una falla i realitzar al llarg de dos dies, 18 i 19 de març, tot tipus d'actes, des de “la plantà” davant l'estàtua del rei en Jaume, fins la cremà, passant per dianes, llançament de traques i coets, concerts de la banda de música Tetuan i de dolçaina i tabal, interpretació d'albades, despertà, desdejuni popular amb bescuitada... tot amb una extraordinària animació. No obstant això, les falles castellonenques haurien d’esperar fins a 1921 per a plantar-se de nou a la capital.

Les falles castellonenques de 1921 despertaren l’interés dels ciutadans tan bon punt s’assabentaren que, després de dinou anys, l’esperit faller havia tornat a la ciutat. Van plantar-se dues falles, l'una propiciada per la Penya del Comerç davant de la bodega Tres Corones, en l’encreuament dels carrers Colón i Caballers, amb temàtica religiosa, i l'altra per l'Associació Provincial de Caça i Pesca, a la plaça Castelar, davant de la seua seu, que tenia com a tema central l'esport.

L’èxit de les falles a Castelló va ser espectacular. De fet, la premsa va elogiar la iniciativa d’ambdues comissions i va demanar que es mantinguera el costum valencià, però amb tota probabilitat, el fet de xocar amb la festa de la Magdalena, que se celebrava per la mateixa època,va fer que la festa del foc i el fum perdera la batalla sota l’esclat de llum sense foc ni fum que oferia la festa pròpia de la ciutat, i ahí, van acabar-se les falles a Castelló.

A veure si finalment és meu?

 Dóna el diccionari normatiu valencià en la seua entrada escalèxtric, dues definicions, l'una referida a un joc elèctric consistent en un circuit en miniatura, amb ponts, revoltes i pendents, per on es fan circular cotxets controlats amb un comandament, l'altra referida a obra pública, un encreuament de diverses carreteres a distints nivells.

I, si be de les dues accepcions podria parlar avui, del joc, amb enyor d'un temps passat, d'aquells anys 60 i 70 del segle XX quan Scalextrix arriba a Espanya de la ma d'Exin convertint-se ràpidament en tot un símbol i referent dels joguets elèctrics sobre pista i ranura, més actual resulta en aquesta setmana, el parlar de l'escalèxtric en la seua accepció d'obra pública, de pas elevat, modern, dinàmic, àgil i lleuger, en aquella altra època, quan encara no eren ni imaginables les rondes de circumval·lació, els desdoblaments o les variants.

I vet per on, ací a Castelló, un dels escalèxtric, per no dir l'escalèxtric per definició, va ser el que va construir-se sobre l'antiga carretera nacional 340 al terme municipal d'Almassora, al quilòmetre 971 de l'esmentada via, tota una obra d'enginyeria i modernor en el seu dia, però que en els darrers anys, i per allò de la crisi, havia estat una i altra vegada notícia, perquè cap institució volia fer-se càrrec del seu manteniment tot i que demanava amb urgència una intervenció, semblant, com ara s'ha demostrat trobar-se en un “limbe administratiu”.

El matí del passat dijous 12, al voltant de les 11:30 hores, un camió articulat que transportava una excavadora va entropessar amb la part inferior del pont, provocant una erosió i la caiguda de trossos de formigó, de manera que, inicialment va tallar-se la circulació de l'antiga N-340 i del transtit rodat sobre el pont afectat, de l'escalèxtric, per evitar que més trossos del formigó caigueren a sobre la carretera. Dues hores després de l'incident va obrir-se l'antiga N-340, però el pont romandria tancat fins que els tècnics avaluaren el seu estat i decidiren quina actuació específica calia fer per mantenir la seguretat dels vehicles usuaris.

L'estudi sembla que s'ha fet i que els tècnics han emés un informe detallat de danys, però ara resulta que, ni el Ministeri de Foment, ni la Generalitat, ni la Diputació, ni l'ajuntament d'Almassora, afirmen ser els competents, els “amos”, i per tant aquells que han de fer-se càrrec de les despeses de la seua reparació, de manera que el pont ningú el vol i, el que és pitjor, ningú sap de qui és.

Com és possible? Sembla una escena de pel·lícula dels Marx, i tot perquè entre el Ministeri de Foment i la Generalitat Valenciana no es fiquen d'acord per repartir-se les competències dels diferents trams des què va desviar-se la 340, fa prop de 20 anys... Tant difícil és de resoldre esta qüestió jurídica? Cal que s'assumisquen responsabilitats i que es rehabilite i s'òbriga al tràfic ja aquest important distribuïdor del trànsit entre Castelló, Almassora i Vila-real. Senyors, coherència i responsabilitat...

Hi ha una dita molt valenciana que diu “el peix gros es menja al menut”, o el que és el mateix els poderosos es mengen al dèbil, i tot i no ser una carretera local, no seria d'estranyar que el Ministeri de Foment i Conselleria d'Infraestructures feren recaure sobre el més dèbil, l'ajuntament d'Almassora les despeses. Almassora naturalment, protesta, no vol l'escalèxtric...

Tornem al principi, ningú és responsable, ningú és competent, ningú és propietari, a veure si a la fi l'escalèxtric serà meu i jo sense assabentar-me? Caldrà mirar-ho al registre de la propietat. Mentrestant el que és segur i cert, 5 dies després de l'incident segueix tancat, per allí no passa ningú... Vergonya !!!

De pena... un nou despropòsit.

Més del mateix. Llegit al web municipal en la seua versió valencià, fa referència a un acte del Programa de festes Magdalena 2015: “La regidora d’Esports, Begoña Carrasco, ha presentat este matí el LI Concurs Nacional de Bot ‘Magdalena 2015’, que se celebrarà entre el 13 i 14 de març organitzat pel ‘Poni Club Castelló’.

No podia creure el que veien els meus ulls, 51 concurs de què? De bot? De bots? Al poni club? No és el poni club una escola d'equitació ubicada al Caminàs, cantó amb la travessa? Naturalment, allò que es celebra hui i demà a les seues instal·lacions és un campionat de Salts, mai de bots.

Perquè, què es botar? Que és fer un bot? Segons el diccionari normatiu un bot és el moviment lliure d'una pilota o bola com a conseqüència d'un impacte contra el camp de joc, contra els elements del camp o del voltant. Quan es juga a la pilota valenciana si que podem parlar amb propietat del “bot de braç” o també del “bot i bolea”, colps per defensar-se o atacar.

Això és el mateix que saltar? Bot és sinònim de Salt? En aquest cas mai. Un salt és un moviment elevant els dos peus del terra, o les potes en el cas d'un animal, per impulsar-se cap amunt o cap endavant. De manera que mai se'ns ocorrerà dir“salt de braç” o “salt i bolea”,seria ridícul, doncs, també ho és parlar del “Concurs Nacional de Bot”

Aleshores està clar, el que fan els cavalls en aquest cas és la disciplina del Salt, consistent a franquejar un conjunt d'obstacles disposats a la pista a manera de recorregut, de diferents altures i dificultats, amb el format de concurs de cavalls i genets, i mai simples bots, que és el que feien, per exemple, alguns dels cavalls que van participar a la desfilada del Pregó.

Trist, molt trist, que novament a la pàgina principal del nostre ajuntament, trobem la notícia, el titular en negreta i desenvolupat i no s'haja tingut temps de corregir, perquè, naturalment, això és una més de les errades de la traducció automàtica que empra el nostre ajuntament per dir que, les noticies, “les pengen” tant el castellà com en valencià. Passió per la llengua?

I més trist si voleu encara és el fet que dins la mateixa notícia, trobem “Concurs Nacional de Bots” i “Concurse de Salt”, referint-se al mateix acte, doncs els dos van encapçalats “pel LI”, pel 51 al davant. Si “Concurs Nacional de Bots” ratlla el ridícul, que em dieu del “Concurse de Salt” ? Ni concurse, ni salt, hauria de ser “Concurs, sense la “e” i de Salts, amb “s” final, tot un despropòsit, com moltes altres vegades...

No dubte que aquest Concurs de Salts, que supera ja el mig segle d'existència siga, juntament amb les competicions de vela, un dels grans atractius de l'oferta esportiva de la setmana de festes i de més tradició, però senyora Carrasco, regidora delegada d'esports, concurs de Salts, o si Vosté preferix, de Salts d'obstacles, però mai, repetisc mai, de Bots !!!