19 de Març: Falles

Dedicades a Sant Josep són les Falles les festes per excel·lència de la ciutat de València; monuments de cartó fa uns anys i majoritàriament de poliuretà en l'actualitat, recolzats sobre una estructura de fusta on l'art, l'humor i la sàtira confluïxen representant personatges i escenes de la vida quotidiana que el foc s'encarrega de purificar la nit de Sant Josep, tal nit com la propera.

Consolidades com a element principal de la festa a la segona meitat del segle XIX és en les primeres dècades del XX quan es dóna una gran expansió, arribant a molts pobles de les comarques valencianes i traspassant els límits provincials arribant també a Borriana i Castelló.

I tot i que Castelló no és, avuí en dia, una ciutat fallera, i que en l'actualitat al nord del riu Millars, excepte a Benicarló no es fan falles, no va ser Borriana la primera localitat fallera de la província, que va plantar la seua primera falla el 1928, va ser Castelló, la capital, el primer lloc on vam plantar falles, de manera discontínua, però en tres exercicis diferents 1904, 1907 i 1921. Molt més posteriors són les incorporacions al món faller de Benicarló (1973), la Vall d'Uixó (1982), Almenara i Segorbe, darrera població provincial en entrar en el món faller.

Fou, com hem dit abans, en 1904 quan es va plantar la primera falla de la província de Castelló i el fet va ocórrer a Castelló de la Plana. Va ser, la societat “La Senyera” qui va plantar una falla artística en la plaça de Castelar per a cremar-la el dia de Sant Josep, projecte inicialment revocat per l'ajuntament agafant-se a les ordenances municipals que prohibien les fogueres en els carrers. Com el poble manifestava el desig de celebrar Sant Josep a la manera de València, el sentit comú va prevaldre i finalment va plantar-se la falla i van realitzar-se un bon grapat d'actes senzills però molt participatiu, amb desfilada de la banda de música i on per la nit es cremà el monument.

El 1907 foren els firers valencians que s'instal·laven a Castelló al voltant de les festes de la Magdalena qui obtingueren autorització municipal per plantar una falla i realitzar al llarg de dos dies, 18 i 19 de març, tot tipus d'actes, des de “la plantà” davant l'estàtua del rei en Jaume, fins la cremà, passant per dianes, llançament de traques i coets, concerts de la banda de música Tetuan i de dolçaina i tabal, interpretació d'albades, despertà, desdejuni popular amb bescuitada... tot amb una extraordinària animació. No obstant això, les falles castellonenques haurien d’esperar fins a 1921 per a plantar-se de nou a la capital.

Les falles castellonenques de 1921 despertaren l’interés dels ciutadans tan bon punt s’assabentaren que, després de dinou anys, l’esperit faller havia tornat a la ciutat. Van plantar-se dues falles, l'una propiciada per la Penya del Comerç davant de la bodega Tres Corones, en l’encreuament dels carrers Colón i Caballers, amb temàtica religiosa, i l'altra per l'Associació Provincial de Caça i Pesca, a la plaça Castelar, davant de la seua seu, que tenia com a tema central l'esport.

L’èxit de les falles a Castelló va ser espectacular. De fet, la premsa va elogiar la iniciativa d’ambdues comissions i va demanar que es mantinguera el costum valencià, però amb tota probabilitat, el fet de xocar amb la festa de la Magdalena, que se celebrava per la mateixa època,va fer que la festa del foc i el fum perdera la batalla sota l’esclat de llum sense foc ni fum que oferia la festa pròpia de la ciutat, i ahí, van acabar-se les falles a Castelló.