No recorde quan va ser la darrera
vegada què a Castelló ciutat vam tenir un temporal de llevant, però de segur
que va ser l'any passat, ja que en els 80 dies que portem d'aquest 2015, es
poden contar amb els dits d'una ma i encara en sobren, els dies que la pluja, i
de manera quasi testimonial, ha fet acte de presència als nostres carrers.
Però la casualitat ha volgut que
aquesta setmana, des del passat dimecres i de manera més o menys continuada,
els nostres carrers hagen estat mullats i els núvols i la pluja estiguen sent
els protagonistes. Estem sofrint o gaudint, això és segons qui ho mire, un
temporal, una llevantada.
I és que ací a Castelló, a la zona
costanera, per què ploga i ho faça de manera continuada, la pluja ha d'arribar
de llevant, de la mar, amb núvols humits, per què si arriba de ponent, de
l'interior, de l'oest, passa què quan els núvols ens arriben, ja han
descarregat ,de manera què la pluja que ens deixen és quasi sempre escassa, i
sense massa continuïtat, popularment “quatre gotes”.
I vet per on, un temporal de
llevant, ha estat qui aquest 2015
ha donat la benvinguda a la primavera, el vent humit i
fred ha anat estenent les pluges i a hores d'ara, el pluviòmetre de casa, ja ha
mesurat més de 70 litres
per metre quadrat i el paraigües, que feia mesos no prenia protagonisme, s'ha
convertit en un element imprescindible.
Però a banda de la turbulència
atmosfèrica que ens sacseja, la casualitat ha volgut també que, la seua màxima
virulència ací a la capital, pel que respecta als litres d'aigua caiguts per
metre quadrat, haja estat en les darreres hores, i continue en aquests moments,
de manera que només en les darrers 24 hores, hagen estat més de 50 els litres
recollits.
50
litres recollits el 22 de març en, una altra casualitat, el dia mundial de
l'aigua, dia en què cal conscienciar-nos que l'aigua és l'element principal per
propiciar el benestar de la població afectant directament a la salut humana i
al medi ambient. Un bon dia, mentre veiem ploure, per reflexionar sobre com
estem usant els recursos hídrics.
I és que, he llegit per algun
lloc, que Espanya és un dels cinc països de la Unió Europea que més aigua
consumix proporcionalment, situant-se el consum mitjà en una quantitat superior
als 140 litres
per habitant i dia, concretament, la darrera xifra publicada parla de 142 litres, quan en
realitat i segons l'Organització Mundial de la Salut, es recomanen 20 litres per habitant i
dia per cobrir les necessitats bàsiques domèstiques i d'higiene.
Consumir 7 vegades més del
recomanat ha de ser motiu de preocupació; serà necessari no tant sols
aconseguir una òptima gestió del servei de l'aigua, si més no també cal ficar
en valor aquest servei mitjançant l'educació i contribuir a què la societat,
els usuaris, adquirim una major sensibilitat i consciència sobre un consum i us
responsable.
Si, aquests darrers dies per fi
plou i és noticia, és una bona notícia, sembla s'ha trencat el malefici, i
quina casualitat, ho faça amb ganes el Dia Mundial de l'Aigua. Benvinguda siga
aquesta per afavorir i conscienciar-nos de la seua necessitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada