De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal.

“Puix sou Verge coronada,

 i màrtir molt excel·lent,

 guardeu-nos, Llúcia sagrada,

 la vista i l’enteniment”.

 Així comença una de les estrofes del molts gojos que Santa Llúcia té dedicats al llarg del nostre territori, i és que la celebració de la festa, que tot just diumenge passat celebràvem, data en què es commemora el martiri d’aquesta noia, a la qual, segons la llegenda, van arrancar els ulls. Una creença que, tal vegada, pot venir del seu nom, Lucis Via, “camí de llum”, o de la seua proximitat al solstici d’hivern.

Tot i que la reforma gregoriana del calendari, al suprimir uns dies, va deixar la festa de la Santa abans de l’entrada de l’hivern, encara escoltem per alguns indrets aquella dita de “Per Santa Llúcia, pas de puça”, amb clara referència a l’inici de la crescuda del dia.

La santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs i de molts oficis que requereixen bona visió,: per exemple les modistes i cosidores, especialment important en l'època en què l'ensenyament de les noies volia dir, sobretot, aprendre a cosir.

No tinc entre les dones de la família ni a les amistats més properes cap noia que porte aquest nom, tal vegada per això, tot i que no solc oblidar la data de la festa, el record que em ve a la memòria cada 13 de desembre és aquella cançó que cantava l’Albano i que si fa o no fa comença dient en castellà: “El 13 de diciembre, Santa Lucía, me fui y no te he visto desde aquel día”.

A la província de Castelló, tal vegada, la més popular de les ermites dedicades a la Santa es troba a Alcossebre, a la muntanyeta de Sant Benet, a la part més meridional de la Serra d’Irta, ermita que diu la llegenda fou construïda per un grup de pescadors que, essent sorpresos per un fort temporal mentre estaven a la mar i en veure's en greu perill van invocar la Verge fent-li la promesa d’aixecar-li una ermita en el lloc més elevat de la costa, perquè tot el món, des de mar i des de terra poguera contemplar-la, si els salvava de morir ofegats, per venerar-la i en acció de gràcies.Després d’unes setmanes de recerca del lloc perfecte i mereixedor d’aquella construcció van elegir la muntanyeta de Sant Benet a 312 metres sobre el nivell de la mar.

La realitat és que l’ermita és de les darreries del segle XVII i està en un lloc tan privilegiat que en dies clars, pot veure's amb claredat el Prat de Cabanes, les illes Columbretes, el desert de les Palmes i fins al cab de Sant Antoni a Alacant. De segur que hui, dia de la festa grossa i de la popular romeria, “les vistes” seran meravelloses.

I a la nostra ciutat, ja ho dèiem fa pocs dies, i impulsada pel col·lectiu veïnal del Raval de la Trinitat, la celebració més important que recorda la festivitat, és la “fireta de Santa Llúcia”, exemple de participació ciutadana i suport a les tradicions, lloc de trobada veïnal obert a tot el poble i que en aquest 2015 va arribar a la seua XIIIena edició amb tot un èxit de participació. També un altre Castelló, el de la Ribera, va celebrar una fireta semblant, tot i que en els seus inicis estava més relacionada amb el món dels animals i ara, s’ha modernitzat oferint productes i activitats per a tota la família de cara a les festes nadalenques.

Amics, pocs dies per dir adéu el 2015, “tempus fugit”, que Santa Llúcia ens conserve la vista!!!

Castelló bull

Serà casualitat, fruit del dia curiós en si mateixa, 12-12, serà perquè ha eixit un dia magnífic de final de tardor, o tal vegada pel nou impuls cultural que el nou govern municipal està donant a la ciutat, però hui, estareu d'acord amb mi, Castelló està que bull d'activitats, de festa.

Ja de bon matí i al carrer Gràcia i organitzat pel Club Pilotari Castelló i la Federació de Pilota Valenciana un bon grapat de xiquets de diferents escoles jugaven "a raspall"; guants i pilotes, crits d'ànim i molta animació amb sana competitivitat.

Quasi a la mateixa hora i a l'ajuntament la Junta d'Escola Valenciana feia la seua reunió mensual a Castelló rendint record a les Normes del 32 en el seu 83 aniversari. També la Plataforma per la Llengua celebrava a la plaça de Santa Clara, una fira d'entitats amb paradetes informatives de diferents col·lectius, animació infantil, contacontes, tallers i balls.

I també de bon matí arrencaven dues "fires" que tindran continuïtat al llarg de tot el cap de setmana, les Jornades Gastronòmiques de la Taronja, a les places de Fadrell i na Violavnt, amb venda de productes alimentaris amb cítrics, degustacions gastronòmiques, tallers de rebosteria, concursos i activitats infantils, juntament amb la popular fireta de Santa Llúcia a la placeta de Mallorca, amb degustació i venda de productes típics del Nadal a més a més d'animació amb danses tradicionals i música de dolçaina.

A la vesprada una manifestació pacífica amb el lema "el valencià cosa de tots" arrencava a les 6 des de la Farola per, recorrent els principals carrers de poble, reivindicar la normalitat de l'ús del valencià i alegrar-se de la declaració de les Normes del 32,com a BIC.

I Castelló seguia bullint, ara amb la música; d'una banda "la quinta dolçainera" animant el centre, d'altra la banda de música del mestre Gargori, al teatre del Raval, rendint homenatge al músic Joaquin Sanchis Miralles, també i ara a l'església de Sant Agustí, el IX aplec de corals amb grups de Saragossa, València i Múrcia i "als Carmelos" el cor Ressurrexit, oferint un extens repertori.

Si a això afegim alguna presentació de llibres, una nova projecció al paranimf de la universitat, el concert "al casino" amb els finalistes del concurs de jazz a Castelló, i "el plat fort" del programa Trau la Llengua, el concert a la Pèrgola de Talps, El diluvi i final de festa amb punxadiscos i la presentació al Palau de la festa de la Gaiata del Cor de la ciutat, no només arrodonim el dia, també podem allargar la festa fins ben entrada la matinada.

Impossible acudir a tot. Els castellonencs molt contents de poder eixir al carrer a participar de tants actes, esperança i il·lusió. Estic content i sembla que al meu poble hi ha alguns més com jo, si amics, cada dia més, també hui amb força, Castelló bull.

Vint-i-quatre.

El vint-i-quatre no és un número qualsevol, tal vegada siga per allò d’indicar dues dotzenes exactes o per marcar dues dates importants al calendari anual, -Sant Joan i la Nit de Nadal-, per ser el nombre d’hores que té un dia o tal vegada per indicar el nombre de quilats de l’or pur, siga pel que siga, aquest número natural des de sempre ha tingut per mi un “no se què” especial.

I, vet per on, la casualitat ha volgut que en aquests dies em trobés amb l’anunci de dos esdeveniments que, al llarg dels mesos vinents marcaran la cultura artística al meu estimat Castelló i que presenten el vint-i-quatre com a element clau.

D’una banda s’anuncia des de la regidoria de Cultura del nostre ajuntament que des de fa unes setmanes i allargant-se fins al cap de setmana del 4 i 5 de juny, amb un total de 26 funcions i 13 grups participants, se celebra al Teatre del Raval, la vint-i-quatrena edició, sí heu llegit bé, 24 edició, del Cicle de Teatre “Castelló a Escena” motiu d’orgull per actrius, actors i grups amateurs que amb molt d’esforç i sacrifici promouen la cultura de l’oci.

I d’altra banda, també la regidora de Cultura de l’ajuntament, que no para, va presentar la nova edició del cicle “Jazz a Castelló”. I quina direu serà aquesta edició que es desenvoluparà entre l’actual mes de desembre i el d’abril del 2016? I que tindrà per marc també el Teatre del Raval del carrer de tarongers? Doncs si, ho heu encertat, la que fa 24.

Així que sense quasi adonar-nos-en dos cicles culturals, “Castelló a Escena” i “Jazz a Castelló” acompleixen 24 anys i s’agermanen en un mateix espai. El Teatre del Raval, abastant tota una temporada teatral i musical, augmentant tant el nombre de grups de teatre participants com el nombre de concerts de jazz.

I per aconseguir el suport més gran a l’esforç de la regidora Verònica Ruiz, s’afegeix la del cap de l’àrea cultural de la Diputació, el senyor Sales, fent palesa la situació que ve a dir que, de vegades, idees polítiques a banda, culturalment, sumant esforços, “u més u són més que dos”.

Fruit d’aquesta col·laboració els preus per accedir al cicle teatral es mantenen en 6 i 5 euros, essent l’assistència als diferents concerts de jazz amb entrada gratuïta. No hi ha excusa, una nova oportunitat, sens dubte, per vint-i-quatrena vegada, per gaudir de la cultura endinsant-se en els terrenys de la ficció teatral o en l’ambient musical genuí de la música oriünda de Nova Orleans.

Ajuntament i Diputació de la mà de la cultura treballant per la vertebració social de la ciutadania rendibilitzant els recursos, amb la finalitat d’aconseguir, sabent que hi ha a la ciutat un públic divers, la democratització de la cultura, amb la seguretat que aquestes dues manifestacions que arriben a la seua vint-i-quatrena edició, de segur, ajudaran a aconseguir-ho.

Felicitem-nos. Sens dubte anem pel bon camí!!!