“Puix sou Verge
coronada,
i màrtir molt excel·lent,
guardeu-nos, Llúcia
sagrada,
la vista i l’enteniment”.
Així comença una de les estrofes del molts
gojos que Santa Llúcia té dedicats al llarg del nostre territori, i és que la
celebració de la festa, que tot just diumenge passat celebràvem, data en què es
commemora el martiri d’aquesta noia, a la qual, segons la llegenda, van
arrancar els ulls. Una creença que, tal vegada, pot venir del seu nom, Lucis
Via, “camí de llum”, o de la seua proximitat al solstici d’hivern.
Tot i que la reforma
gregoriana del calendari, al suprimir uns
dies, va deixar la festa de la Santa abans de l’entrada de l’hivern, encara
escoltem per alguns indrets aquella dita de “Per Santa Llúcia, pas de puça”,
amb clara referència a l’inici de la crescuda del dia.
La santa és invocada com
a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs i de molts oficis que
requereixen bona visió,: per exemple les
modistes i cosidores, especialment important en l'època en què l'ensenyament de
les noies volia dir, sobretot, aprendre a cosir.
No tinc entre les dones
de la família ni a les amistats més properes cap noia que porte aquest nom, tal
vegada per això, tot i que no solc oblidar la data de la festa, el record que
em ve a la memòria cada 13 de desembre és aquella cançó que cantava l’Albano i
que si fa o no fa comença dient en castellà: “El
13 de diciembre, Santa Lucía, me fui
y no te he
visto desde
aquel día”.
A la província de
Castelló, tal vegada, la més popular de les ermites dedicades a la Santa es
troba a Alcossebre, a la muntanyeta de Sant Benet, a la part més meridional de
la Serra d’Irta, ermita que diu la llegenda fou construïda per un grup de
pescadors que, essent sorpresos per un fort temporal mentre estaven a la mar i
en veure's en greu perill van invocar la Verge fent-li la promesa d’aixecar-li
una ermita en el lloc més elevat de la costa, perquè tot el món, des de mar i
des de terra poguera contemplar-la, si els salvava de morir ofegats, per
venerar-la i en acció de gràcies.Després d’unes setmanes de recerca del lloc
perfecte i mereixedor d’aquella construcció van elegir la muntanyeta de Sant
Benet a 312 metres sobre el nivell de la mar.
La realitat és que
l’ermita és de les darreries del segle XVII i està en un lloc tan privilegiat
que en dies clars, pot veure's amb claredat el Prat de Cabanes, les illes
Columbretes, el desert de les Palmes i fins al cab de Sant Antoni a Alacant. De
segur que hui, dia de la festa grossa i de la popular romeria, “les vistes”
seran meravelloses.
I a la nostra ciutat, ja
ho dèiem fa pocs dies, i impulsada pel col·lectiu veïnal del Raval de la
Trinitat, la celebració més important que recorda la festivitat, és la “fireta
de Santa Llúcia”, exemple de participació ciutadana i suport a les tradicions,
lloc de trobada veïnal obert a tot el poble i que en aquest 2015 va arribar a
la seua XIIIena edició amb tot un èxit de participació. També un altre
Castelló, el de la Ribera, va celebrar una fireta semblant, tot i que en els
seus inicis estava més relacionada amb el món dels animals i ara, s’ha
modernitzat oferint productes i activitats per a tota la família de cara a les
festes nadalenques.
Amics, pocs dies per dir
adéu el 2015, “tempus fugit”, que Santa Llúcia ens conserve la vista!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada