"Sant Nicolau, obre les festes de Nadal amb clau".

 Així diu la dita popular, i és que Sant Nicolau, tal dia com avui 6 de desembre, i el pont de la Puríssima assenyalen l'inici de les festes de Nadal. És tradició, per exemple, començar a menjar torrons, pastissos i altres llepolies nadalenques pels volts del 8 de desembre.

El fet que coincidisca amb el pont més llarg de l'any, també ajuda a fer festa, a moure's, a desplaçar-se, a la vegada que coincideix amb el tret "no oficial" d'inici de les compres nadalenques.

Per això en aquests dies trobem de tot entre el veïnat, des d'aquells que aprofitant "l'aqüeducte" han aconseguit 5 dies seguits de festa i els aprofiten per a abandonar la ciutat buscant nous aires, d'oci, cultura o turisme, passant per aquells que fan escapades d'un dia, dimecres, divendres o diumenge, fins a arribar a aquells que romanen a la ciutat participant més o menys activament de les diferents propostes que aquesta ens ofereix.

Sóc jo del grup tercer, d'aquells que romandrem a la ciutat en aquests cinc dies, i pensant que, com jo, hi haurà molts altres veïns, voldria, ara i ací, presentar un recull de les activitats culturals i propostes d'oci que "obrint les festes de Nadal" podem gaudir des de hui mateix fins al diumenge 10.

D'una banda, tal com recull "el llibret" de la programació nadalenca de l'ajuntament per aquest 2017, i que va iniciar-se el passat divendres dia 1 i ha de continuar fins al diumenge 7 de gener, podem des de hui dimecres 6 i fins al diumenge 10, gaudir del "mercat medieval", amb recreació medieval i venda d'artesania, alimentació i un bon grapat d'activitats d'oci, així com de dos concerts de la banda municipal, hui i amb motiu de la diada de la Constitució i demà amb motiu de l'inici de les festes del Portal de la Puríssima.

D'altra banda un seguit d'activitats esportives, el trofeu internacional de natació o el campionat d'Espanya de Clubs de Taekwondo, juntament amb algunes sessions del festival de jazz que continua celebrant-se al Teatre del Raval, són activitats paral·leles i complementàries que de segur també gaudiran d'un públic fidel en aquests dies.

I tot i que el refranyer diu "per Sant Nicolau plou si a Déu plau", i com sembla que tampoc en aquests dies a Déu li plaurà, doncs la pluja, que ja fa falta que caiga al nostre terme, s'anuncia tardarà, de segur que aquella no serà excusa per quedar-nos a casa.

 

També la casualitat ha volgut que hui, aquest blog assolisca la gens menyspreable quantitat de 122.000 visites i que, aquesta, siga l'entrada, el post, 550, per això també em bé de gust oferir-vos dos regals, l'un descobrir el 122 mil i al mateix blog mitjançant un codi "QR" matriu quadrada de punts dissenyada per ser llegida amb la càmera d'un telèfon intel·ligent o tauleta tàctil, un regal de la tecnologia... i l'altre, per aquells amants de la música clàssica, la CANTATA DE SANT NICOLAU del compositor anglés Benjamin Britten, que posa música al relat de la història del sant, el bisbe dels nens, perseguit per Dioclecià al segle III, i a qui s'atribueixen innombrables miracles. Espere que us agraden i tingueu temps en aquests "dies rars" de pont o aqüeducte de veure i escoltar.

Definitivament, al·licients no ens en falten en aquests dies, els carrers bolliran de fantasia, i l'ambient nadalenc començarà a escampar-se per tot arreu. La frenesia nadalenca de botigues i paradetes es posa en marxa... Sant Nicolau ja ha arribat, la porta ha estat oberta!!!

Molts diners...

Va presentar-se el passat dimecres 29, per part del senyor Moliner, president de la Diputació Provincial. Es tracta d'una campanya de promoció dotada amb la gens menyspreable quantitat de 150.000 euros; amb el lema "tria Castelló" es buscarà impulsar al màxim el consum de productes autòctons de la província.

Sembla que aquesta campanya amb un lema molt semblant "Per Nadal, tria Castelló" ja va ser objecte de suport tot just ara fa un any, amb accions promocionals en diaris, ràdio i televisió locals, així com publicitat exterior en autobusos i tanques per tota la província, sense oblidar altres apostes com les ajudes individuals als xicotets productors.

Tot i que tal vegada va ser un èxit, i pensant que estem en un moment idoni per la campanya, per allò de la proximitat de les festes nadalenques, període en què més consum agroalimentari es fa a la major part de les nostres cases, destinar, en aquesta ocasió, més de 25 milions de les antigues pessetes per traure al carrer i promocionar de la mà dels diferents productors castellonencs els productes de la marca guia de la Diputació "Castelló Ruta de Sabor", em semblen molts, massa diners.

 

Sempre he estat a favor de defensar en primer lloc allò que és ben nostre, els anomenats productes de proximitat, per aconseguir que les nostres taules s'omplin de productes de la nostra terra, com a forma de retornar riquesa als productors del nostre territori.

Triar productes de la terra per parar les nostres taules qualsevol dia de l'any i més encara en dies de festa és sinònim de garantia i, per tant, no apostar per aquests productes és, com diuen al meu raval, tirar-nos pedres al nostre terrat.

Per això recolzaré i aplaudiré tots aquells esforços que es facen des de qualsevol organisme o institució per visibilitzar els productes de Castelló, però cal valorar si realment és necessari invertir 150.000 euros per tal d'aconseguir multiplicar la venda de productes. Ací tinc els meus dubtes, que voleu que us diga...

Reconèixer la bondat i exquisidesa dels productes del nostre territori, ja siguen, olis, aigües, carns, embotits, cerveses, fruites, fruits secs, licors, melmelades, formatges, torrons o vins, per citar només els més representatius, és gaudir de molts i variats sabors, a la vegada que és motiu per contribuir en creure en la riquesa i prosperitat de la nostra terra, però dedicar no pocs diners a promocionar jornades de cuina dels arrossos, gastronòmiques en pobles de l'interior, mercats de la trufa o tasts maridats de vins em sembla excessiu.

Crear rutes gastronòmiques, buscar la seua difusió, promocionar "les visites particulars" amb exemples representatius com aquelles de l'aigua mineral, de la cervesa artesanal, de les hortalisses, formatges o torrons, així com del vi i de l'oli, amb visites guiades a diferents bodegues, almàsseres, cooperatives o magatzems i tasts dels seus productes estrella, amb aportacions econòmiques simbòliques pot resultar més efectiu i menys onerós per la caixa de la mateixa diputació.

Siga com siga, i deixant a banda el que els diners dedicats a la promoció em semblen excessius, reconec que cal promocionar i molt els nostres productes locals, doncs de no ser així, podrà fer-se realitat allò de "forasters vindran que de casa ens trauran".

Detalls

El IV Congrés Magdalener ja és història. Aquest matí ha tingut lloc l'acte de cloenda amb la lectura per part de la Presidenta i Regidora de Festes de les Conclusions elaborades pels Comités Científic i Tècnic i la publicació de les Declaracions Institucionals, fruit del treball dels i de les congressistes en l'elaboració, anàlisi, esmenes i votació de les quatre ponències-marc presentades.

A partir d'ara i fonamentalment l'equip de Govern Municipal, el Patronat i la Junta de Festes tenen al davant una tasca complexa per fer realitat allò que s'insta, demana o recomana en aquelles declaracions institucionals.

El Congrés ha estat ple de detalls dels quals jo ara i ací voldria destacar-ne alguns:

1. Que tots i totes les congressistes poguérem disposar abans de cada sessió de la ponència marc, així com de les esmenes a cadascuna d'elles ha estat un gran encert per part de l'organització, doncs ha facilitat i molt el seguiment i valoració de cadascun dels punts i la seua posterior votació. Una bona idea.

2. Que tots i totes les congressistes, una vegada convertides les ponències en declaracions institucionals, hàgem pogut recollir "una publicació" on apareixen perfectament estructurades totes,  tal com han estat definitivament aprovades, també és un altre encert, una altra bona idea, un altre detall. Més encara si pensem que aquest document d'una dotzena de pàgines facilita, ara i per sempre, la comparació entre el que van ser inicialment les ponències-marc i el que han estat a la fi les declaracions institucionals, permeten que cadascú, congressista o no, puga extraure amb facilitat les seues pròpies conclusions.

3. Malgrat que l'estructura organitzativa del Congrés no permetia el debat, la possibilitat de defensa pública de les diferents esmenes, pautada en el temps, ha contribuït a donar una agilitat a les diferents sessions a la vegada que ha considerat totes les esmenes igual d'importants, igualant per tant els esmenats sense primar una temàtica sobre qualsevol altra. Un també bon detall.

4. I finalment un detall "preciós", el que ha tingut l'Ajuntament mitjançant el Patronat Municipal de Festes, en editar en exclusiva per aquest Congrés, i lliurada avui a tots els congressistes, una reproducció numerada d'una de les darreres obres que el pintor Lorenzo Ramírez va crear, un acrílic sobre cartolina, titulat "Romeria a la Magdalena", que les filles de l'autor, Ana i Paula Ramírez Boix, van donar desinteressadament a l'Ajuntament, original que passarà a formar part del patrimoni cultural de tota la ciutat. Un detall bonic i emotiu, molt emotiu per tots aquells que estimàvem Lorenzo i vivim la festa en el present i sobretot amb projecció de futur.

Com deia al principi el Congrés ja és història, lluny semblaven allà pel mes d'abril, pels membres del comité científic, els dies en què novament i després de 22 anys, s'havia de reunir el món fester, però ja està fet i passat.

Som conscients que tots els somnis que es plantegen són sovint difícils d'aconseguir, aquest n'era un, i per fer-ho ha calgut molta feina, constància i detalls. La feina s'oblidarà amb el pas del temps, la constància deixarà pas a noves propostes, nous reptes, i què restarà? Si, efectivament els detalls que han contribuït a què entre tots férem possible un esdeveniment d'altura. El meu agraïment a tots i totes els que heu fet possible aquests dies plens de detalls que, de segur, mai oblidarem.