El IV Congrés Magdalener ja
és història. Aquest matí ha tingut lloc l'acte de cloenda amb la lectura per
part de la Presidenta i Regidora de Festes de les Conclusions elaborades pels
Comités Científic i Tècnic i la publicació de les Declaracions Institucionals,
fruit del treball dels i de les congressistes en l'elaboració, anàlisi, esmenes
i votació de les quatre ponències-marc presentades.
A partir d'ara i
fonamentalment l'equip de Govern Municipal, el Patronat i la Junta de Festes
tenen al davant una tasca complexa per fer realitat allò que s'insta, demana o
recomana en aquelles declaracions institucionals.
El Congrés ha estat ple de
detalls dels quals jo ara i ací voldria destacar-ne alguns:
1. Que tots i totes les
congressistes poguérem disposar abans de cada sessió de la ponència marc, així
com de les esmenes a cadascuna d'elles ha estat un gran encert per part de
l'organització, doncs ha facilitat i molt el seguiment i valoració de cadascun
dels punts i la seua posterior votació. Una bona idea.
2. Que tots i totes les
congressistes, una vegada convertides les ponències en declaracions
institucionals, hàgem pogut recollir "una publicació" on apareixen
perfectament estructurades totes, tal
com han estat definitivament aprovades, també és un altre encert, una altra
bona idea, un altre detall. Més encara si pensem que aquest document d'una
dotzena de pàgines facilita, ara i per sempre, la comparació entre el que van
ser inicialment les ponències-marc i el que han estat a la fi les declaracions
institucionals, permeten que cadascú, congressista o no, puga extraure amb
facilitat les seues pròpies conclusions.
3. Malgrat que l'estructura
organitzativa del Congrés no permetia el debat, la possibilitat de defensa
pública de les diferents esmenes, pautada en el temps, ha contribuït a donar
una agilitat a les diferents sessions a la vegada que ha considerat totes les
esmenes igual d'importants, igualant per tant els esmenats sense primar una
temàtica sobre qualsevol altra. Un també bon detall.
4. I finalment un detall
"preciós", el que ha tingut l'Ajuntament mitjançant el Patronat
Municipal de Festes, en editar en exclusiva per aquest Congrés, i lliurada avui
a tots els congressistes, una reproducció numerada d'una de les darreres obres
que el pintor Lorenzo Ramírez va crear, un acrílic sobre cartolina, titulat
"Romeria a la Magdalena", que les filles de l'autor, Ana i Paula
Ramírez Boix, van donar desinteressadament a l'Ajuntament, original que passarà
a formar part del patrimoni cultural de tota la ciutat. Un detall bonic i
emotiu, molt emotiu per tots aquells que estimàvem Lorenzo i vivim la festa en
el present i sobretot amb projecció de futur.
Com deia al principi el
Congrés ja és història, lluny semblaven allà pel mes d'abril, pels membres del
comité científic, els dies en què novament i després de 22 anys, s'havia de
reunir el món fester, però ja està fet i passat.
Som conscients que tots els
somnis que es plantegen són sovint difícils d'aconseguir, aquest n'era un, i
per fer-ho ha calgut molta feina, constància i detalls. La feina s'oblidarà amb
el pas del temps, la constància deixarà pas a noves propostes, nous reptes, i
què restarà? Si, efectivament els detalls que han contribuït a què entre tots
férem possible un esdeveniment d'altura. El meu agraïment a tots i totes els
que heu fet possible aquests dies plens de detalls que, de segur, mai
oblidarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada