Cal posar-se les piles.

 L'expressió col·loquial posar-se les piles té dos significats. D'una banda, fa referència a trobar la manera de sortir d'una situació difícil, amb una actitud desperta i diligent. D'altra banda, també vol dir afanyar-se. Tant un significat com l'altre venen com anell al dit per allò que hui vull comentar.

És veritat que unes eleccions municipals transvasen el dia a dia de qualsevol ciutat, també la nostra. Com a conseqüència indirecta d'aquestes, diferents àmbits i parcel·les municipals així com els Patronats que, com a organismes autònoms regulen aspectes bàsics pel desenvolupament veïnal, veuen frenades, en alguns casos de manera molt considerable, les seues activitats.

Entre els Patronats trobem el de Festes, amb la finalitat de promoure, fomentar i organitzar les Festes que a la ciutat es fan. Patronat que funciona d'acord amb els seus Estatuts, en anualitats, en cicles festers que acaben amb la celebració d'una assemblea anual d'anàlisi i valoració de l'any fester, i comencen amb la tria, si cal, cada quatre anys, del màxim òrgan de col·laboració, la Junta de Festes, i l'elecció de les màximes representants festeres de tot un any, Regines i Corts d'Honor.

El cicle fester 2018-19 va tancar-se la setmana passada amb la celebració de les festes del patró Sant Cristòfol, i a hores d'ara, d'acord amb els Estatuts, s'hauria d'haver convocat el màxim òrgan de participació festera, l'assemblea, per fer la corresponent anàlisi de balanç fester de l'exercici i, a la vegada hauria d'haver començat a rodar ja l'estructura del nou cicle 2019-20.

Un nou cicle, un nou període en què una nova Junta de Festes ha de ser elegida, a la vegada que s'haurien d'haver fet ja publiques les bases per a l'elecció de Regines i Dames del nou any fester, més encara quan la Federació Gestora de Gaiates fa unes setmanes ja va fer públic dins el seu calendari fester, que el 13 i 14 de setembre eren les dates elegides per a la imposició de bandes a regines i dames.

De manera que hui, a mitjans del mes de juliol, no tenim data ni per l'assemblea de balanç, ni coneixem si hi haurà possibles candidatures a Junta de Festes, ni si hi haurà assemblea d'elecció, ni tampoc quines seran les exigències per optar a ser representant femenina de la ciutat, ni quan s'obrirà el termini per presentar candidatures.

 

I és que, a hores d'ara, per no haver-hi, no hi ha ni Consell Rector del Patronat constituït, ja que el darrer va quedar dissolt en finalitzar l'anterior govern municipal, tot just hui fa un mes.

És veritat que s'ha avançat una mica, ja tenim constituït un nou govern municipal, ja hi ha regidora delegada de l'àrea festera i, per tant, presidenta del Patronat de Festes; també és cert que des de la gerència se segueix treballant, però tot i això, no hi ha Consell Rector, a qui, segons els Estatuts, li correspon prendre moltes de les decisions abans assenyalades, frenant i fen perillar, la bona marxa de tot l'engranatge fester.

El temps avança i són moltes les situacions que estan quedant endarrerides, molt em tem que, com en altres ocasions, després tot seran presses i corregudes, i això, s'ha demostrat, no és bo per ningú. Cal trobar la manera de sortir d'aquesta situació difícil, cal una actitud desperta i diligent i, per descomptat, cal afanyar-se, per tant, senyora presidenta, com deia al títol, cal posar-se les piles...

Sous municipals

Estic convençut que cap dels veïns o veïnes que a Castelló es presenten com a candidats cada quatre anys per poder ser triats regidors o regidores, ho fan pel sou que comporta la dedicació al càrrec, tots, estic segur tenen altres motivacions.

Tot i això el sou d'alcalde, regidor de l'equip de govern, cap o regidor de l'oposició a Castelló i, d'acord amb el que marca la llei, no és gens menyspreable, més encara és molt abellidor. Uns sous que, a l'inici de cada legislatura, han de ser "pactat" entre els mateixos elegits, en funció de la seua dedicació, fet que, a vista dels mateixos electors, resulta poc ètic i mai està exempt de polèmica.

També en aquest 2019 i una vegada constituït el nou ajuntament, en una de les primeres reunions i sota la premissa de dignificar la tasca política, l'equip de govern hi ha inclòs el tema de l'aprovació dels nous sous que, segons el portaveu municipal, pot comportar una pujada salarial del 50% en relació als sous de l'etapa anterior 2015-2019.

I és que la llei i el codi de bon govern de l'ajuntament, permet que el sou més alt del màxim representant municipal siga 3,5 vegades el sou del funcionari municipal que menys cobra, fet que pot arribar a suposar un sou, en aquest cas per l'alcaldessa de més de 74.000 euros bruts anuals, pels diferents portaveus i regidors amb dedicació exclusiva 41.000 euros, i una franja que va entre els 12.300 i els 20500 euros per aquells regidors que no formen part de l'equip de govern i tinguen una dedicació a les tasques municipals entre el 30% i el 50% de les seues jornades laborals, uns sous que, segons el portaveu del PSOE, "dignifiquen la política, respecten la llei i els acords".

I si hui porte el tema dels sous a aquesta finestra, no és ni per defensar-los ni per criticar-los, és per demostrar que els sous dels representants municipals, si són massa elevats o no o si fan justícia al treball realitzat, des de sempre, ha estat motiu de comentari, encertat o no, entre el veïnat.

Més encara, la casualitat ha volgut que, tal dia com avui, un 10 de juliol de 1804 fa tot just 215 anys, i en relació a aquest tema, el rei Carles IV de Borbó, concedira a l'alcalde de la ciutat, el senyor Juan Mateo Fernández Moros, un augment  de 200 ducats per ocupar el càrrec, sobre els 500 que ja tenia assignats.

A la vista d'aquesta informació podem preguntar-nos: cobrava molt o poc l'alcalde de Castelló als inicis del segle XIX? Estava ben pagat el càrrec? Partim de la base que el ducat no era una moneda en si, només era una equivalència. 1 Ducat equivalia a 11 reals de plata i 1 Real de plata 34 maravedís, que eren les monedes oficials circulants. De manera que l'alcalde Mateo va passar de cobrar 5500 reals de plata a 7700, però, era molt o poc?

Considerant que 1 maravedí era 34 vegades un real, es pot considerar quin és el cost estimat de la vida prenent com a dada el cost de productes bàsics de la nostra alimentació.

Dotzena d'ous 63 maravedís --->; cost mitjà 1,5 € --->; 0,02 / Dotzena de taronges 54 maravedis --->; cost mitjà 4 € --->; 0,07 / Pollastre 55 maravedís --->; cost mitjà de 9 € --->; 0,16 / Gallina 127 maravedís --->; cost mitjà 13,5 € --->; 0,10 / 1/2 kg de moltó 28 maravedís --->; cost mitjà 6 € --->; 0,21 / Raima de paper d'escriure 28 maravedís --->; cost mitjà 3,95 € --->; 0,14

Coneixent el valor d'un producte al segle XVIII i al segle XXI, podem fer una estimació mitjana del valor del maravedi, obtenint en aquest cas una taxa de canvi de 0,11. És a dir, segons els resultats anteriors, podem considerar que la variació entre 1 maravedí i 1 euro és de 0,11.

Multiplicant aquesta quantitat pel valor del real (34 vegades una maravedí) es pot estimar la taxa de canvi entre un Reial de plata i un euro, sent aquesta de 3,74, i per tant un ducat 41,14 euros (3,74x11)

Vistes aquestes comparacions i, per estimació, l'alcalde va passar de cobrar l'equivalent de 20.570 euros (500x41,14) a cobrar-ne 28.798 (700x41,14), quasi un 30% més. Tenint en consideració que un jornaler del camp guanyava 250 reals de plata a l'any, menys de 23 ducats, no arribant a 950 euros (41'14x23) podem concloure que l'alcalde aleshores era un senyor molt ben pagat en cobrar 30 vegades més que un jornaler! Ara, ja podeu comparar vosaltres els sous dels nostres regidors i traure les vostres pròpies conclusions...

Velocípedes i aerostàtics...

Dues paraules les que encapçalen aquest escrit que malgrat haver caigut en desús, coincidireu amb mi aquells que açò llegiu que en l'actualitat són mots que s'empren molt poc, però que en realitat tenen un significat molt actual, paraules que sense haver-hi canviat de sentit han estat substituïdes per altres més "modernes", com bicicleta o globus i que, ara, com abans, en arribar l'època de l'estiu continuen prenent fort protagonisme.

D'una banda, les bicicletes en aquestes primeres setmanes del juliol són les regines de les vesprades a la televisió, on la volta a França, "le Tour" ens manté expectants, entre cabotada i cabotada, per veure qui serà el guanyador del "maillot jaune", distintiu del líder, que en aquest 2019 té l'al·licient de complir 100 anys des que va començar a emprar-se en la competició.

D'altra banda, també en aquest juliol, concretament els dies 19, 20 i 21 el globus aerostàtic en aquest cas a la localitat de Segòvia serà el gran protagonista, amb la celebració del 2n Festival de Globus Accessible, una iniciativa única al món, una cita ineludible per als amants de l'aerostació i un espectacle inoblidable per als passatgers i públic assistent.

I si hui parle de velocípedes i aerostàtics és perquè també ací, al meu estimat Castelló, fa ja un bon grapat d'anys, el 1891, bicicletes i globus, tal dia com ahir van ser els grans protagonistes de les festes que la ciutat dedicava per rememorar l'heròica defensa enfront de les tropes de Cabrera del 1837.

I és que a més a més de la processó cívica, vetllades en Ribalta, il·luminacions, dianes, el certamen musical per a bandes civils o el repartiment de premis als alumnes de les escoles públiques que més s'havien distingit en els exàmens i altres demostracions de costum, també hi va haver fira a la plaça del Rei En Jaume, anunciant-se com diversions i entreteniments especials les carreres de velocípedes i l'elevació d'aerostàtics.

Amb el pas dels anys comprovem com l'afició a les carreres de bicicletes no ha fet més que augmentar, així La Volta a Castelló, la Ronda del Maestrat, la Volta del Llagostí, la Volta a la Plana Baixa o la Vila-real-Morella-Vila-real són proves que demostren en les seues diferents edicions, la gran afició que a la ciutat i província hi ha hagut sempre per la bicicleta, per no parlar de l'especiació que comporta l'eixida, el pas o l'arribada de la volta a Espanya les nostres terres.

I pel que fa a l'afició a enlairar-se amb globus, encara resta en el record de molts castellonencs el dissabte 15 de setembre del passat any 2018, quan després d'un ajornament per motius climatològics va poder efectuar-se un dels actes més esperats i programats des de l'ajuntament per commemorar el 767 aniversari de la ciutat, previst pel dia 8, i que no era altre que el vol en globus, un recorregut inoblidable sobrevolant el terme, i les sensacions i emocions indescriptibles que un bon grapat de castellonencs van descobrir viatjant en globus.

Som una terra de mar i muntanya, de pla i de desnivells, des de terra o des del cel, sempre hi ha hagut moments i ocasions per gaudir-la, abans i ara, com a participants actius o com a simples espectadors, només cal buscar el moment.

De monges i convents

Tot i ser un poble profundament religiós, Castelló mai ha estat una ciutat de grans convents i menys encara si parlem de religioses, de monges. Les dues ordes més conegudes a la ciutat al l llarg de la historia, sens dubte han estat les Clarisses, germanes pobres de Santa Clara, segona orde de Sant Francesc, fundada el 1212 a Itàlia, adoptant l'ideal franciscà de pobresa, vida contemplativa i clausura d'una banda, i les Caputxines, nascudes de la reforma clarissa el 1535, on la pobresa, austeritat i clausura eren els seus ideals de vida contemplativa.

Castelló al segle XVI era un poble que de poc arribava als 5.000 habitants. Tot i això disposava de dos hospitals, un vell a tocar de l'ermita de Sant Sebastià, al costat de l'actual plaça de Santa De Clara i el del final de carrer Major, o de Trullols, més modern.

Abandonat l'hospital antic i comprades algunes cases de propietat municipal, arriben, tal dia com avui de 1540, unes monges clarisses procedents del convent de València, per fundar el nou monestir, Sor Úrsula Montero, Sor Isabel Hanyr, Francisca Pérez, Angelica Andreu i Rafaela Pérez de Vallterra que serà la primera abadesa.

Aquesta orde de monges enclaustrades creixerà a tot el territori espanyol de manera ràpida i a la fi del segle existeixen ja 566 monestirs amb vora 9000 monges. El convent de Castelló amb església, claustre i amples dependències, serà al llarg dels segles far i guia de la religiositat castellonera, fins a l'any 1836 en què conseqüència directa de la desamortització de Mendizábal, les monges han d'abandonar el convent i traslladar-se a Vila-real, convertint-se l'edifici l'any 1846 en seu del primer institut de la ciutat, mantenint-se l'església fins a l'any 1936, enderrocant-se la mateixa i construint-se un refugi antiaeri. Posteriors reformes van anar modificant la fesomia de la plaça fins a arribar a la situació actual.

Vora 150 anys després de l'arribada de les Clarisses a Castelló, un altre 4 de juliol, en aquest cas de 1687, fa tot just 332 anys, el Consell de Castelló faculta al prior de la congregació de Sant Felip Neri de València, Enrique Rabaza de Perellós, per fundar el convent de les monges caputxines, al carrer de la Illeta, en la casa de la saboneria que era propietat de Vicent Gozalbo, amb el manament que el nombre de monges foren 18, 12 filles de Castelló (dues parts) i 6 (la tercera part) forasteres, creant-se el Convent de la Sang de Crist, que anys després obtindria la categoria de "Reial". Hi ha constància que les 4 primeres monges foren forasteres, provinents del Convent caputxí de Santa Clara d'Alzira. El 1847 el convent estava "complet" amb les 18 monges.

A les darreries del segle XX i inicis del XXI i com a conseqüència de la falta de vocacions i de l'avançada edat de les germanes, el nombre d'aquestes va minvar considerablement, fent el maig del 2012 impossible mantenir la comunitat, traslladant-se les tres darreres al convent de Barbastre.

Clarisses i Caputxines mai han tornat a Castelló. Dels convents, el de les caputxines va tenir millor sort que el de les clarisses, i hui, el convent del carreró de les monges, està novament ocupat per la comunitat de "Dominicas Esclavas del Santísimo Sacaramento", una orde també contemplativa, germanes procedents del Convent de la Sagrada Família de Borriana.

Dues casualitats en un mateix dia, coincidències que ens ajuden a conéixer una mica més la nostra història en un dia calorós d'estiu...