De monges i convents

Tot i ser un poble profundament religiós, Castelló mai ha estat una ciutat de grans convents i menys encara si parlem de religioses, de monges. Les dues ordes més conegudes a la ciutat al l llarg de la historia, sens dubte han estat les Clarisses, germanes pobres de Santa Clara, segona orde de Sant Francesc, fundada el 1212 a Itàlia, adoptant l'ideal franciscà de pobresa, vida contemplativa i clausura d'una banda, i les Caputxines, nascudes de la reforma clarissa el 1535, on la pobresa, austeritat i clausura eren els seus ideals de vida contemplativa.

Castelló al segle XVI era un poble que de poc arribava als 5.000 habitants. Tot i això disposava de dos hospitals, un vell a tocar de l'ermita de Sant Sebastià, al costat de l'actual plaça de Santa De Clara i el del final de carrer Major, o de Trullols, més modern.

Abandonat l'hospital antic i comprades algunes cases de propietat municipal, arriben, tal dia com avui de 1540, unes monges clarisses procedents del convent de València, per fundar el nou monestir, Sor Úrsula Montero, Sor Isabel Hanyr, Francisca Pérez, Angelica Andreu i Rafaela Pérez de Vallterra que serà la primera abadesa.

Aquesta orde de monges enclaustrades creixerà a tot el territori espanyol de manera ràpida i a la fi del segle existeixen ja 566 monestirs amb vora 9000 monges. El convent de Castelló amb església, claustre i amples dependències, serà al llarg dels segles far i guia de la religiositat castellonera, fins a l'any 1836 en què conseqüència directa de la desamortització de Mendizábal, les monges han d'abandonar el convent i traslladar-se a Vila-real, convertint-se l'edifici l'any 1846 en seu del primer institut de la ciutat, mantenint-se l'església fins a l'any 1936, enderrocant-se la mateixa i construint-se un refugi antiaeri. Posteriors reformes van anar modificant la fesomia de la plaça fins a arribar a la situació actual.

Vora 150 anys després de l'arribada de les Clarisses a Castelló, un altre 4 de juliol, en aquest cas de 1687, fa tot just 332 anys, el Consell de Castelló faculta al prior de la congregació de Sant Felip Neri de València, Enrique Rabaza de Perellós, per fundar el convent de les monges caputxines, al carrer de la Illeta, en la casa de la saboneria que era propietat de Vicent Gozalbo, amb el manament que el nombre de monges foren 18, 12 filles de Castelló (dues parts) i 6 (la tercera part) forasteres, creant-se el Convent de la Sang de Crist, que anys després obtindria la categoria de "Reial". Hi ha constància que les 4 primeres monges foren forasteres, provinents del Convent caputxí de Santa Clara d'Alzira. El 1847 el convent estava "complet" amb les 18 monges.

A les darreries del segle XX i inicis del XXI i com a conseqüència de la falta de vocacions i de l'avançada edat de les germanes, el nombre d'aquestes va minvar considerablement, fent el maig del 2012 impossible mantenir la comunitat, traslladant-se les tres darreres al convent de Barbastre.

Clarisses i Caputxines mai han tornat a Castelló. Dels convents, el de les caputxines va tenir millor sort que el de les clarisses, i hui, el convent del carreró de les monges, està novament ocupat per la comunitat de "Dominicas Esclavas del Santísimo Sacaramento", una orde també contemplativa, germanes procedents del Convent de la Sagrada Família de Borriana.

Dues casualitats en un mateix dia, coincidències que ens ajuden a conéixer una mica més la nostra història en un dia calorós d'estiu...