Santa Llúcia i el web municipal.

Hui 348é dia de l'any, dimarts i 13, segona vegada que el 13 al calendari "cau" en dimarts en aquest 2016 que entra en el seu tram final, i és que, cosa curiosa, tots els anys tenen, com a mínim, un dimarts 13 i com a màxim tres d'aquests dies considerats per alguns com a "nefastos".

La del dimarts i 13, és una superstició, una fòbia patida per moltes persones de diferents països europeus i d'Amèrica llatina, malgrat que en altres cultures, la mala sort, s'associa a altres dies o altres nombres, cas de la cultura anglosaxona on el dia de mal auguri és el divendres 13, o de la cultura asiàtica que associa les catàstrofes al número 4, vés tu a saber per que...

Però hui, 13 de desembre, a banda de dimarts és el dia de Santa Llúcia, dia en què l'església commemora el seu martiri i data en què segons l'antic calendari julià, s'esqueia la nit més llarga de l'any, el solstici d'hivern, que després i per la reforma gregoriana va deixar de ser-ho.

Santa Llúcia, representada portant un plat amb els seus dos ulls, és invocada per guarir tot tipus de mals relacionats amb la vista, i així la tenen per patrona els oculistes i oftalmòlegs i tots els oficis que requereixen una bona visió: les modistes, puntaires, cosidores, afiladors, escriptors, fotògrafs, dissenyadors gràfics, informàtics en general, així com els cecs i àdhuc els visionaris.

Aquest dia, o durant el cap de setmana més proper, és costum organitzar festes, fires i altres celebracions festives especials, tal vegada per allò de la proximitat de les festes nadalenques. 

Ací a Castelló, des de l'any 2002, l'Associació de veïns del Raval de la Trinitat venia organitzant-ne una, a la plaça de Mallorca, tradicional a les portes del Nadal, molt senzilla però amb gran acceptació popular i que, per manca de suport, i la persistència de la crisi, aquest any no ha pogut realitzar-se, tot i que sembla que és intenció dels amics del Raval de la Trinitat seguir treballant per què torne l'any proper, doncs esdeveniments com aquests, ajuden i molt a dinamitzar encara més la nostra ciutat.

I serà casualitat però tot just ahir, a les portes de Santa Llúcia, va presentar-se per part del regidor de Transparència i Modernització de l'Ajuntament, el senyor Ignasi Garcia, el projecte d'accessibilitat al web municipal, per a què les persones amb qualsevol tipus de discapacitat, també o sobretot la visual, puguen navegar per l'espai web del nostre consistori, sense cap tipus de limitació.

I és que a partir d'ara, les persones amb discapacitat visual podrà accedir al contingut del web i elegir entre els diferents apartats de què disposa, mitjançant un sistema de números, aconseguint-se que siga el propi web qui et faça la lectura; un sistema que, indirectament també pot beneficiar a les persones grans o a aquelles amb poca experiència en el camp de les noves tecnologies.

Mala sort la manca de celebració de la fireta, però una bona notícia la possibilitat que qualsevol ciutadà puga navegar per la pàgina web sense cap tipus de limitació; "una de cal y una de arena", alternances que ens ofereix la vida: l'advers i el propici, les satisfaccions i les penúries..., i un desig que el dia de hui, dimarts 13, siga un dia on la normalitat regne al nostre estimat Castelló...

Alguna cosa està canviant?

Com a membre de l'Assemblea de Festes, l'òrgan de participació ciutadana del Patronat Fester de la Ciutat, ahir vaig ser convocat a la reunió preceptiva anual que aquest organisme ha de realitzar anualment per conéixer i valorar el resultat de les festes, a la vegada que proposar al Consell Rector les millores que estimen adequades.

Per això, el punt central del dia va constituir-lo l'informe que, realitzat per la presidenta del Patronat i regidora de Festes Sara Usó, on es destacaven, els èxits aconseguits durant la Magdalena 2016, sota la direcció de l'equip de govern, així com les mesures adoptades per vetllar per la seguretat i el compliment de totes les normatives.

Després va iniciar-se el torn obert de paraules, on els assembleistes presents, 60 dels 133 convocats, teníem la possibilitat d'intervenir per fer una valoració de l'exercici fester i sobretot per proposar iniciatives per al foment i millora de les festes, el seu èxit, difusió i prestigi.

Crida l'atenció que, any rere any, siguen pocs els assembleistes que demanen intervenir. També ahir va repetir-se la situació.

Només 4 persones van demanar la paraula, un, l'ex-president de la Junta de Festes, l'amic Pérez Macián, que va fer una valoració "política" de l'any fester, de manera que la seua intervenció va semblar més un comunicat fet com a regidor municipal del Partit Popular en l'assemblea, més que com a fester, amb una queixa contínua sobre l'informe presentat i sense cap proposta i iniciativa per al foment i millora de les festes, difusió o prestigi.

Una altra intervenció va realitzar-la el senyor Cabañero, com a president de la Federació Coordinadora d'Entitats Ciutadanes de Castelló, el qual va manifestar el seu malestar perquè només dues línies dels huit fulls que conformaven l'informe fester presentat, feien referència directa a l'arribada de la festa als barris i cap ni una a les festes que els mateixos barris realitzen al llarg de l'any, però va quedar-se també ací, no va anar més lluny, no va presentar tampoc cap proposta d'innovació, de millora, de futur...

Una tercera intervenció va fer-la la senyora Gutiérrez, representant del col·lectiu "Amics de la Natura" amb una queixa contínua i un atac constant cap a la Presidència, Junta de Festes i Consell Rector per haver-li "llevat" l'organització de la Fira Alternativa. Una intervenció que molts assembleistes vam considerar fins i tot fora de to i amb arguments poc convincents. A la fi, i si voleu ho podeu considerar com a proposta, només demanava tornar a "ser elegida", per l'any proper, res més va interessar-li de tot un any fester, cap ni una proposta "alternativa de millora".

I la darrera de les persones que va intervenir, que va fer-ho en primer lloc, vaig ser jo mateix, com a assembleista elegit per la pròpia assemblea, a títol personal. La meua va ser una intervenció reflexiva i a la vegada crítica, amb una anàlisi de tot el cicle fester, amb incidència en allò que "no va eixir bé" i, sobretot, amb diferents propostes de millora concretes.

No està bé que ho diga jo, però només jo vaig aportar iniciatives, propostes de futur...

Sembla que estiga "tirant-me flors i violes", però si ho faig és perquè, ara, després de transcorregudes algunes hores, puc afirmar que allò que vaig dir no aniria del tot desencaminat, doncs de les quatre persones que conformaven la taula presidencial, tres, van demanar-me els fera arribar personalment la meua valoració festera.

Que ho fera el secretari municipal té, si voleu, una fàcil explicació, per allò d'incorporar alguna referència a l'acta que s'ha de redactar; però que ho feren també la pròpia Presidenta del Patronat i el President de la Junta de Festes, sembla vol dir alguna cosa més.

No va ser a l'assemblea d'ahir la meua primera intervenció. Estic acostumat a ser reflexiu i crític, allí on cal fer-ho, a la vegada que a fer propostes, com també a què aquestes caiguen en "sac foradat". Ara sembla que les coses estiguen canviant, sembla haver-hi una major disposició d’aquells que tenen la gran responsabilitat, tot siga en benefici de les festes, el temps ho dirà...

"Estar a les caigudetes"

Tal vegada, normativament parlant, l'expressió que encapçala aquest comentari no siga molt correcta, però és del tot definitòria per explicar el fet d'aprofitar les ocasions. Alguns pensaran que millor haguera estat emprar la paraula "oportunisme", perquè si fa o no fa, és la capacitat que presenten alguns sers vius d'aprofitar ràpidament un espai o un temps, adaptant-se a les condicions i traure així un profit molt avantatjós.

Però a mi la locució "estar a les caigudetes" em sembla molt més popular i per això, no és aquesta la primera ocasió que l'use; de fet aquests mateix any, concretament el dimecres 2 de març, quan vaig parlar de la iniciativa del grup municipal de Cs en Moviment, "balcons per al poble", que podeu rellegir si ús bé de gust, ja vaig emprar-la indirectament. També a l'anterior blog, en comentaris amb referència a la "oktoberfest castelloneca", "l'alqueria blanca" o "al sol", incidien en aprofitar un element "X" per traure un lícit benefici.

Ara, s'acosta Nadal i, ja sé sap, temps en què els xiquets i xiquetes són, més que mai, per allò de les vacances, del Pare Noel o dels Reis, el centre d'atenció de totes les cases. D'altra banda cal dedicar-los més temps perquè s'entretinguen i no s'avorrisquen i això, els programadors d'espectacles infantils ho saben i, aprofiten aquests dies "de desembre" per fer el seu particular "agost", ací a Castelló i a qualsevol altra ciutat més o menys gran on "la matèria prima", els menuts, estiga assegurada.

I sembla que la fórmula funciona. Així si a la fi del passat mes de març, en vacances escolars de Pasqua, aprofitant la moda i èxit televisiu de la sèrie infantil de dibuixos "Peppa Pig", l'empresa "Bemusic", especialitzada en grans produccions a la nostra província, van presentar a la sala Opal del Grau un parc infantil i actuacions musicals on Peppa Pig i els seus amics "eren el ganxo" per atraure els menuts, ara en Nadal seran els personatges de l'exitosa sèrie "la Patrulla Canina" els qui prendran el relleu, el testimoni, protagonitzant un musical, "la patrulla al rescat", on huit actors i ballarins interpreten una obra infantil, amb un vestuari que reproduïx a la perfecció els principals personatges de la sèrie, coneguts per tots els xiquets, i on "el ganxo" per a les famílies està en el rerefons que presenta, doncs s'anuncia una obra plena d'optimisme i aventures amb transmissió de valors com la lleialtat, el valor i la força de l'amistat.

De manera que el pròxim dia 28, dia dels innocents, Ryder, Chase, Marshall, Rocky, Zuma, Rubble, Skye i Everest, els més que coneguts protagonistes de dibuixos, prendran vida a la sala Opal i, de segur, faran passar una estona agradable a aquells "fans" que s'hi acosten, això si, passant abans per "taquilla" i deixant-se 14 o 12 euros, segons la ubicació que vulguem més a prop o lluny dels herois...

Si voleu veure de què va tota aquesta nova moguda per atraure el públic infantil, ací us deixe un enllaç promocional de l'espectacle PATRULLAALRESCAT  

Opal, una sala ubicada a les antigues drassanes del Port i Bemusic unint forces ens acosten un espectacle familiar, actual i en festes, quina millor època? I quins millors protagonistes?, el que deia al principi, saber estar a les caigudetes, els beneficis, de segur, estan garantits.

Dia festiu insubstituïble... fins quan?

 Segons el BOE, aquest 2016 té 12 dies laborals que són festius a Espanya, dels quals 8 són comuns a totes les Comunitats Autònomes. D'ells 7 són insubstituïbles: Cap d'Any, Divendres Sant, l'Assumpció, la Festa Nacional d'Espanya, Tot Sants, i dos que celebrarem aquesta setmana, el de desús-demà dijous, la Immaculada Concepció i aquell que és motiu del comentari de hui, el Dia de la Constitució.

Vet per on hui és festa. En Espanya, el Dia de la Constitució és festiu "nacional" regulat pel Reial Decret 2964/83 "a fin de solemnizar adecuadamente el aniversario de la fecha en la que el pueblo español ratificó mediante referéndum la Constitución". Festiu per celebrar una norma emanada del poder constituent que resideix en el poble, per festejar una norma jurídica suprema, garantida pels poders públics que formen l'estat.

És possible, que gràcies a la Constitució el nostre País entrara en una època, considerada des de la perspectiva que dóna el temps transcorregut, de les de major prosperitat i esplendor de la nostra historia, o no?

Una constitució que envelleix, que amb 38 anys necessita allò que està tan de moda ara, "un lífting", doncs tenim motius més que raonables per pensar que alguns aspectes d'aquesta, haurien de ser modificats.

Entre les reformes més urgents, aquella que afecta directament a "la corona" en una qüestió bàsica en ple segle XXI com és la igualtat de drets de l'home i la dona a accedir al tron, o allò que fa referencia a la possible modificació i reforma de la Cambra Alta, del Senat.

De manera que amb aquestes reflexions arribe a la conclusió que, tot i que en el seu moment el poble, els ciutadans, vam aprovar-la per ampla majoria, hui el nostre model de democràcia, allò que en definitiva és el que celebrem amb el festiu de hui, no serveix per a afrontar els actuals problemes socials i les exigències que aquells demanden. De fet, diuen els juristes, que la Constitució Espanyola vigent, presenta insuficiències jurídiques per haver estat desenvolupada en un marc, el de la transició, que no es correspon amb la vida política de l'Espanya actual, la de les autonomies.

Més encara, vaig llegir fa un temps en un baròmetre fet públic pel Centre d'Investigacions Sociològiques, el CIS, organisme autònom depenent del Ministeri de Presidència, que el 44'6% de la població espanyola pensava que la Constitució era poc o gens respectada, un 26'7% que es respectava un poc i tant sols un 21'2% dels espanyols pensen que s'està complint prou, més encara, en aquell informe també s'alertava que un de cada dos espanyols ens declaràvem insatisfets amb els nostres principis fonamentals de govern i organització política.

I en eixe marc estem hui, celebrant una festa, que jo crec "està descafeïnada", un festiu que ha perdut per molts d'aquells que vam votar-la els seus elements més genuïns i autèntics i, per aquells que són més joves, per una gran majoria, no els hi diu absolutament res, i fins i tot mai l'han arribada a llegir.

Una festa que "oficialment" també a Castelló passarà entre els veïns sense pena ni glòria, un any més, i que tindrà com a acte central, per aquells que no "gaudisquen d'un llarg pont o aqüeducte", el Festival de pasdobles i peces de sarsuela que la Banda Municipal interpretarà a partir de les 12 a la plaça Major.

Una festa, la de la Constitució, "pomposa i oficial a la capital de l'Estat", però descafeïnada a Castelló. Una festa que també en un futur, prop o llunyà, ha de desaparèixer i passar a la historia, com va passar amb el record del 9 de desembre, dia en què les Corts van aprovar l'anterior Constitució democràtica i republicana del 1931. Quin organisme oficial es recorda d'ella? Tot és efímer…

No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.

No, realment a Castelló no som nets. Només cal fer una passejada per la ciutat i fixar-se en allò que veiem. Sembla que per alguns representa un gran esforç no tant sols traure les bosses de les escombreries a les hores pertinents, si més no fins i tot deixar-les dins dels contenidors. No, això no és ser net.

I si ens fixem en els objectes voluminosos? Diria que tenim el rècord de les ciutats amb més deixalles al carrer. Mobles, sofàs, electrodonèstics, televisors… fins i tot sanitaris i espills. Tenim un “ecoparc” i molst veins mai l’han xafat. Tant costa agafar el telèfon o portar els trastos allà on han d’anar? Això, no és de ser net…

I no parlem de com estan els carrers de papers o de burilles de cigarreta. Sort de la brigada de neteja que de bon matí i al llarg del dia no paren de recollir allò que altres tirem. No, això no és de ser net.

I por em dona parlar del mal endèmic les cagades de gos. S’hauran de posar multes exemplars a aquells propietaris de gossos que encara no recullen els escrements de les seues mascotes. Amb quin dret embruten una ciutat que és de tots? Això per no parlar que aquesta actitud incívica fa que la gent acabe agaafant mania als pobres gossos que, l’única culpa que tenen és tenir un amo o ama porc. No, no som nets. No encara…

És un fet que la población canina a Castelló és cada cop més evident. Les seues defecacions i orins els trobem arreu dels carrers per on passem, no hi ha fanal, pla de senyals, racons i baixos dels edificis que no estiguen regats pels orins i les caques. Això és una merda i mai més ben dit.

Són cada dia més les molèsties que aquells originen als vianants, des de la insuportable pudor de pixum fins a l‘haver d’anar esquivant les caguerades. Potser caldria que tots els propietaris de gossos pagaren una taxa destinada a la neteja dels orins i deixalles. Sé que pot sonar a uòpic, però ja em direu quina solució podem trobar perquè les nostres voreres i places estiguen més netes.

La brutícia als carrers i places, per no recollir els excrements dels gossos, és un dels temes que genera més queixes veïnals pel que fa a la via pública., Fins i tot en el plenari infantil d’ahir al matí, els escolars van fer sentir la seua veu en aquest aspecto. És per això que no estaría de més que la Guàrdia Urbana fera un especial seguiment a aquests actes.

És un perill caminar pels carrers i places de la nostra ciutat, per tal de no embrutar-se els peus amb una caguerada de gos, o pitjor encara: per no caure a terra, degut al fet de xafar una d’eixes caguerades. I no és un problema de neteja, és una qüestió de civisme i d’urbanitat.

Per motiu d’higiene pública, de salubritat, per respecte al medi ambient, i als veïns, per donar exemple als més menuts, per civisme, per educació...per tantes i tantes raons més s’hauria de fer un gran esforç per mantenir una ciutat neta. Quin progrés volem si tenim els carrers com els tenim, llençant o traient al carrer tot el que ens molesta?

Crec que el civisme, ens ajuda a ser civilitzats, una cosa que tots entenem. I que la brutícia a casa, al carrer, als parcs, a la roba... ens fa més incivilitzats i menys sociables. No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta.