Però què és i suposa un
Congrés Magdalener? Aquesta és la primer qüestió que cal aclarir, més encara
quan fa més de 20 anys que va celebrar-se el darrer i en són moltes les
persones involucrades en el món fester castellonenc que, fonamentalment per
edat, no han tingut mai l'ocasió de participar en cap trobada d'aquest tipus.
Un Congrés Magdalener, en
síntesi, pense ha de ser una reunió de tot el col·lectiu fester, un espai de
coneixement, reflexió, diàleg i acord, per tractar la realitat festera del
nostre poble, des de la tradició i record del passat, l'anàlisi crític del
present i la projecció per encarar el futur, de la millor manera possible.
Un Congrés que s'ha de
celebrar al llarg d'aquest any 2017 i que en boca i pensament de la gent de la
festa, pensem que "ja tocava". Com deia abans, més de 20 anys des del
darrer celebrat són massa anys per unes festes que no paren d'evolucionar. Un
Congrés que, si volem siga realment útil i vàlid, ha d'arrancar de la realitat
actual, amb les llums i les ombres lligades a la festa actual, la de la segona
dècada del segle XXI i, després d'un ample diàleg amb debats oberts i
rigorosament argumentats, consensuar, acceptar i difondre els seus avanços i
propostes.
Només així, en consens,
s'avançarà en les línies d'evolució de les festes de la Magdalena en els anys
vinents. Un Congrés que no ha de marcar-se límits, però tampoc ha de buscar el
canvi pel canvi. Tal vegada no siga necessari canviar l'estructura actual de
les nostres Festes, però sí que, probablement calga donar-les un nou impuls amb
una major descentralització i addicció de nous continguts, o noves maneres de
finançament, d'organització,de relació entre estaments..., en definitiva, un
congrés que incite a trobar el consens entre la festa actual i unes noves
maneres de fer festa, de rellançar-la envers el futur.
Un Congrés, l'èxit del qual,
ha de començar ja en les dades de la seua convocatòria, ni massa prompte ni
massa tard, sense pressa però des de ja mateix sense pausa, i en l'encert de
l'elecció del comité organitzador, peça clau i òrgan gestor, així com de la
selecció dels diferents ponents i les ponències marc, al voltant de les quals han
de girar les diferents comunicacions i propostes enriquidores, per arribar a
acords que beneficien a tots.
La seua importància ha de
ser polièdrica, ha d'analitzar la festa des de les més variades facetes, i
convertir-lo d'entrada, en reclam per la més ampla participació. Només així
suposarà un important avanç, si som capaços d'aglutinar en igualtat totes les
tendències de la festa, des del clergat i les tradicions quaresmals, passant
per la laïcitat del record del trasllat, fins a la més gran de les diversions
lúdiques que la festa actual i futura comporta i, de segur, seguirà comportant.
Un Congrés Magdalener que ha
de buscar una ampla i variada participació, que ha d'involucrar a tots, els de
sempre i els que mai han "dit la seua", els "sabuts" amb
experiència i els joves que han de portar les festes al futur, els
castellonencs de naixement i els veïns nouvinguts, si volem que les conclusions
tinguen ressonància i no queden merament en intencions. L'impacte del Congrés
s'ha de veure en els seus acords, i sobretot en els seus fruits i, aquests, han
de ser tots, totalment acceptats per tots.
Un Congrés on la base siga
el diàleg i la participació de totes aquelles persones, associacions,
col·lectius i entitats que directament o indirectament tenen alguna cosa a
veure amb les festes, que tinga en el punt de mira final aconseguir dotar a les
festes d'una projecció, tant en l'àmbit nacional com internacional, molt més
arrelada, doncs així, de segur, al sentiment de tot un poble, que caldrà
definir i mantenir en essència, s'unirà l'impuls real a la festa i un benefici
per a tota la ciutat, però amics, per aconseguir-ho, aquest IV Congrés, ha
d'estar totalment despolititzat.
Temes com la religiositat de
les festes i la seua presència directa o indirecta, explícita o implícita en
l'àmbit fester actual i futur, l'ús dels espais urbans, de la ciutat com a
escenari, com a espai físic i tangible per les celebracions, l'anàlisi del
potencial atractiu que gira al voltant de la internacionalització festera, la
gaiata-monument com a símbol i element més antic de la festa, les comissions de
sector i les seues manifestes dificultats, els sentits futurs de pregons i
desfilades, la definició i possible planificació de les actuacions que poden
dur-se a termini per a racionalitzar i optimitzar els recursos necessaris i
bàsics per a la festa, el fenomen creixent de les Colles festeres i la seua
cada dia més presència i implicació, l'esperit i concepte d'Ens vinculat a les
festes o la revisió dels Estatuts del Patronat, són només alguns dels molts
camps en què cal reflexionar si volem un nou incentiu, una nova revolució, un
rellançament cap endavant.
Tota pedra fa marge i els
millors ambaixadors de les festes de Castelló hem de ser els mateixos
castellonencs. El proper Congrés ha de ser un bon moment per dir la nostra. Jo,
des d'ací, i sense ser ningú, us convide a participar, a una vegada conegudes
les ponències, aportar comunicacions, com una mostra més de què la ciutat i el
veïnat ens consolidem com un referent de la festa. Una festa que ha estat feta,
és i ha de seguir fent-se entre tots i totes i per tots i per totes, en una
ciutat on no sobre ningú, en una ciutat que no és la mateixa de fa 20, 30 o 40
anys, i que, justament per això, les festes tampoc ho són, aspecte aquest bàsic
que cal tenir clar i present ara i sempre.
Implicació, treball,
dedicació, constància i consens en el IV Congrés Fester, de segur ens han de
conduir a un encert en els futurs acords i decisions i, com a conseqüència
directa, a un rellançament envers el futur, si més no aquest és el meu desig.
Bones festes ara, i millor Congrés... que ja assoma pel cantó.
