Per unes festes de consens

 La notícia va fer-se pública el passat 1 de març i ràpidament va estendre's per tots els àmbits del món de la festa. L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, encomanava als màxims responsables del Patronat de Festes la convocatòria i organització del que ha de ser el IV Congrés Magdalener, després dels celebrats els anys 1978, 1986 i 1995.

Però què és i suposa un Congrés Magdalener? Aquesta és la primer qüestió que cal aclarir, més encara quan fa més de 20 anys que va celebrar-se el darrer i en són moltes les persones involucrades en el món fester castellonenc que, fonamentalment per edat, no han tingut mai l'ocasió de participar en cap trobada d'aquest tipus.

Un Congrés Magdalener, en síntesi, pense ha de ser una reunió de tot el col·lectiu fester, un espai de coneixement, reflexió, diàleg i acord, per tractar la realitat festera del nostre poble, des de la tradició i record del passat, l'anàlisi crític del present i la projecció per encarar el futur, de la millor manera possible.

Un Congrés que s'ha de celebrar al llarg d'aquest any 2017 i que en boca i pensament de la gent de la festa, pensem que "ja tocava". Com deia abans, més de 20 anys des del darrer celebrat són massa anys per unes festes que no paren d'evolucionar. Un Congrés que, si volem siga realment útil i vàlid, ha d'arrancar de la realitat actual, amb les llums i les ombres lligades a la festa actual, la de la segona dècada del segle XXI i, després d'un ample diàleg amb debats oberts i rigorosament argumentats, consensuar, acceptar i difondre els seus avanços i propostes.

Només així, en consens, s'avançarà en les línies d'evolució de les festes de la Magdalena en els anys vinents. Un Congrés que no ha de marcar-se límits, però tampoc ha de buscar el canvi pel canvi. Tal vegada no siga necessari canviar l'estructura actual de les nostres Festes, però sí que, probablement calga donar-les un nou impuls amb una major descentralització i addicció de nous continguts, o noves maneres de finançament, d'organització,de relació entre estaments..., en definitiva, un congrés que incite a trobar el consens entre la festa actual i unes noves maneres de fer festa, de rellançar-la envers el futur.

Un Congrés, l'èxit del qual, ha de començar ja en les dades de la seua convocatòria, ni massa prompte ni massa tard, sense pressa però des de ja mateix sense pausa, i en l'encert de l'elecció del comité organitzador, peça clau i òrgan gestor, així com de la selecció dels diferents ponents i les ponències marc, al voltant de les quals han de girar les diferents comunicacions i propostes enriquidores, per arribar a acords que beneficien a tots.

La seua importància ha de ser polièdrica, ha d'analitzar la festa des de les més variades facetes, i convertir-lo d'entrada, en reclam per la més ampla participació. Només així suposarà un important avanç, si som capaços d'aglutinar en igualtat totes les tendències de la festa, des del clergat i les tradicions quaresmals, passant per la laïcitat del record del trasllat, fins a la més gran de les diversions lúdiques que la festa actual i futura comporta i, de segur, seguirà comportant.

Un Congrés Magdalener que ha de buscar una ampla i variada participació, que ha d'involucrar a tots, els de sempre i els que mai han "dit la seua", els "sabuts" amb experiència i els joves que han de portar les festes al futur, els castellonencs de naixement i els veïns nouvinguts, si volem que les conclusions tinguen ressonància i no queden merament en intencions. L'impacte del Congrés s'ha de veure en els seus acords, i sobretot en els seus fruits i, aquests, han de ser tots, totalment acceptats per tots.

Un Congrés on la base siga el diàleg i la participació de totes aquelles persones, associacions, col·lectius i entitats que directament o indirectament tenen alguna cosa a veure amb les festes, que tinga en el punt de mira final aconseguir dotar a les festes d'una projecció, tant en l'àmbit nacional com internacional, molt més arrelada, doncs així, de segur, al sentiment de tot un poble, que caldrà definir i mantenir en essència, s'unirà l'impuls real a la festa i un benefici per a tota la ciutat, però amics, per aconseguir-ho, aquest IV Congrés, ha d'estar totalment despolititzat.

Temes com la religiositat de les festes i la seua presència directa o indirecta, explícita o implícita en l'àmbit fester actual i futur, l'ús dels espais urbans, de la ciutat com a escenari, com a espai físic i tangible per les celebracions, l'anàlisi del potencial atractiu que gira al voltant de la internacionalització festera, la gaiata-monument com a símbol i element més antic de la festa, les comissions de sector i les seues manifestes dificultats, els sentits futurs de pregons i desfilades, la definició i possible planificació de les actuacions que poden dur-se a termini per a racionalitzar i optimitzar els recursos necessaris i bàsics per a la festa, el fenomen creixent de les Colles festeres i la seua cada dia més presència i implicació, l'esperit i concepte d'Ens vinculat a les festes o la revisió dels Estatuts del Patronat, són només alguns dels molts camps en què cal reflexionar si volem un nou incentiu, una nova revolució, un rellançament cap endavant.

Tota pedra fa marge i els millors ambaixadors de les festes de Castelló hem de ser els mateixos castellonencs. El proper Congrés ha de ser un bon moment per dir la nostra. Jo, des d'ací, i sense ser ningú, us convide a participar, a una vegada conegudes les ponències, aportar comunicacions, com una mostra més de què la ciutat i el veïnat ens consolidem com un referent de la festa. Una festa que ha estat feta, és i ha de seguir fent-se entre tots i totes i per tots i per totes, en una ciutat on no sobre ningú, en una ciutat que no és la mateixa de fa 20, 30 o 40 anys, i que, justament per això, les festes tampoc ho són, aspecte aquest bàsic que cal tenir clar i present ara i sempre.

Implicació, treball, dedicació, constància i consens en el IV Congrés Fester, de segur ens han de conduir a un encert en els futurs acords i decisions i, com a conseqüència directa, a un rellançament envers el futur, si més no aquest és el meu desig. Bones festes ara, i millor Congrés... que ja assoma pel cantó.