Poca corretja...

 Diu el diccionari de la nostra llengua que tenir corretja és sinònim de tenir paciència, de saber-se'n dominar. Altrament, tindre poca corretja serà el mateix que tindre poca paciència, que aguantar ben poc, que enfadar-se per qualsevol cosa.

Per altra banda la colla Pixaví, associació cultural-festera de Castelló, a més a més de recuperar tradicions, participar en les festes fundacionals del nostre poble té com a objectiu passar-ho bé fent festa, per la qual cosa, disposa d'un Cau, una seu social en propietat on, al llarg de l'any es celebren assemblees, reunions lúdiques, activitats culturals i tot tipus d'esdeveniments on els seus socis, en major o menor quantitat, es reuneixen per fer germanor, moltes vegades, per sort al voltant d'una taula.

Compaginar la festa, les reunions festeres amb el descans dels veïns sempre ha estat en l'esperit de la Colla, tant en la setmana de Magdalena on sembla que quasi tot està permés, com a la resta de l'any. Per això sempre hem tingut cura que "els saraus" realitzats a la Colla acaben a una hora prudencial, mai més tard de les 12 o la 1 de la matinada.

Més encara, a ser possible, cosa que s'aconsegueix en la gran majoria dels casos, les activitats festeres realitzades a la seu de la Colla al carrer d'Isabel Ferrer, popularment conegut com a carrer Cassola, mai acaben després de la posta de sol.

És el cas que ens ocupa en aquest comentari. Per celebrar l'acomiadament del curs, una dotzena de socis, han decidit en el dia d'avui celebrar un dinar de germanor, consistent en una paella. Mentre aquesta es condimentava un altre soci, amenitzava l'espera amb la interpretació d'unes peces a l'acordió. I així, entre les 12 del migdia i les 4 de la vesprada, i dins del local, hi ha hagut "festa lúdica i de germanor", pensant que no molestàvem ningú.

La sorpresa ha saltat quan, a la sobretaula, al voltant de les quatre de la vesprada, s'ha presentat la policia local de la ciutat per comunicar-nos que hi havia hagut una trucada "de queixa" d'algun veí, perquè els hi molestava el so de l'acordió i la forta conversa mantesa entre les diferents persones que, tal vegada de manera sorollosa però sempre dins del domicili particular, s'escampaven per carrer.

Els mateixos agents s'han encarregat de confirmar que no s'estava incomplint cap llei, que el soroll tot i ser estrident en alguns moments no constituïa cap il:legalitat, però en haver-hi queixes es veien amb l'obligació de venir a cridar-nos l'atenció.

Si d'una cosa ens sentim orgullosos a la nostra associació, és del respecte envers tot i tots, però en aquest cas no entenem de cap manera que a les 4 de la vesprada, tot i poder haver-hi puntualment hui més soroll que un dia qualsevol, calga cridar a la policia per, fent-los vindre, manifestar-nos el seu malestar.

Tan fàcil que haguera estat venir i parlar, mostrar-nos el seu malestar, però no, han tingut poca corretja, no han sabut estar a l'altura i ens han fet sentir per un moment "culpables" d'un fet que en qualsevol altre carrer, en qualsevol altre indret de la ciutat haguera estat considerat, tenint en compte l'hora en què es desenvolupava, més que normal.

Amics del carrer Cassola, el Pixaví no és una Colla problemàtica, no ho ha sigut mai i no vol ser-ho de cap manera, però tampoc som "monges de clausura ni monjos del silenci" i considerem que, en aquest cas, no teniu ni dret legal ni tampoc raó per, denunciar un fet que en el moment i hores en què s'ha produït suposa cap entrebanc greu. Una altra cosa és que vosaltres us penseu que el carrer és vostre i només vostre i que fins i tot podeu decidir el que altres veïns puguem fer dins de casa nostra.

No, no teniu raó ni estem ni podem estar mai d'acord amb aquesta actitud. Soms conscients que no sou tots, que tal vegada no sigueu ni tan sols representatius del veïnat, per això, nosaltres, us seguirem estimant i us seguirem donant el nostre suport i adhesió en tot allò que ens necessiteu, però penseu que fets com aquests no ens agraden i ens donen a pensar que sí, malauradament, alguns teniu poca corretja i així no aneu bé, llàstima...

No veig la seua necessitat...

Podem llegir a la internet que "Recursos Digitales y Festivos" S.L. és una empresa especialitzada en serveis de publicitat, relacions públiques i semblants. Una companyia amb seu a Castelló que manté com a administrador únic a Jesú Pablo Postigo Pitarch, periodista i escriptor castellonenc conegut més popularment com a "Suso Postigo", creada el 16 de setembre del 2013 amb un capital social inicial de 3000 euros.

La seua primera creació va ser un web de difusió de festes, cultura, tradicions i gastronomia, que va publicar la seua primera notícia el 24 d'octubre del 2013, que feia referencia a un esdeveniment de la societat gastronòmica "Olla de la Plana". D'aleshores ençà poden contar-se per centenars les notícies que han aparegut en aquesta web.

No és tampoc en aquesta ocasió la primera vegada que jo els porte al meu comentari. Sense anar més lluny el passat 8 d'abril vaig comentar una de les seues notícies i vaig fer incidència en l'ús quasi exclusiu que fan del castellà al web.

Ara, hui els torne a fer protagonistes de les meues reflexions i és que ahir vaig rebre la invitació a la presentació d'una guia "In-fluye Castellón" que recull les societats més antigues i rellevants de la ciutat, presentació que es feia a la seu social dels amics de la Colla del Rei Barbut.

La sorpresa va ser que, en arribar allí vaig trobar-me que aquesta publicació, aquesta guia, és un material imprés que llancen també "Recursos Digitales y Festivos S.L.", més encara, vaig assabentar-me que aquesta empresa des del febrer del 2016 ve editant en format paper "la revista de la web de fiestas", de la que ja han vist la llum tres números, i que pot adquirir-se al preu de 3 euros, juntament amb altres publicacions, concretament dos tríptics, l'un dedicat als 90 anys de la banda municipal de música, editat per commemorar el fet i el concert que va tenir lloc el divendres 3 de juliol del 2015 a la plaça Major i, l'altre anterior, del mateix any, però editat dins les festes de la Mare de Déu del Lledó, per commemorar el 75é aniversari de la imatge de la Patrona. Coneixien vostés aquestes publicacions? Jo confesse que fins ahir desconeixia la seua existència.

Malgrat que la pràctica totalitat del contingut de les revistes estan, com era d'esperar, escrites en castellà, un dels tríptics, el commemoratiu de la banda està en valencià i, per això va créixer la meua expectació en veure quina seria la llengua majoritària de la nova publicació.

Doncs bé, la cosa d'entrada "no pintava massa be", el títol ja ho deixava entreveure "In-fluye Castellón. Guía de las sociedades más antiguas y relevantes de la ciudad" i el pròleg va confirmar-ho. De les 41 societats relacionades, amb un criteri ample, que tinguen una història que supere els 30 anys i una presència i fets en benefici de la societat castellonenca, només 6, la Societat Castellonenca de Cultura, L'Associació Cultural La Barraca, La Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Les Colles del Rei Barbut i Pixaví i El centre Excursionista de Castelló, empren el valencià per a mostrar-se a la societat, mentre institucions tan antigues i importants com la Comanda de Fadrell, El Sindicat de Regs, els Moros d'Alqueria o la Fundació Caixa-Castelló, ens mostren la seua història i evolució en un "perfecte castellà".

No sé encara a hores d'ara quina ha estat la finalitat d'aquesta publicació, no veig la seua necessitat per cap lloc, no està a la venda, és repartida de manera gratuïta, no sé si tindrà un bon canal de distribució i desconec també la seua tirada. Pense que l'impacte serà curt, i només se m'acud que el benefici pot estar en el que s'haurà cobrat a la dotzena d'anunciants.

Però el que em dol més encara és que sembla als editors importar-los gens ni mica la defensa de la llengua oficial minoritària de la ciutat, tot i ser com diuen uns defensors de la cultura i les tradicions. Clar, no havia caigut, parlen de ser agraïts, emprenedors, professionals, fins i tot festers, però no, no diuen res d'estimar, defensar i promoure la llengua del poble.

Despertar consciències... encert?.

 Despertar consciències és una manera de canviar el món. Si cada persona despertara la seua, el món canviaria sol. La consciència és la base del canvi, perquè il·lumina amb sensibilitat.

Signat per la BAF, Brigades antifascistes, una organització que naix per combatre el feixisme al carrer, i amb l'objectiu de despertar consciències i sensibilitats, en aquesta ocasió recolza un grafiti de grans dimensions, realitzat supose que per alguns membres o simpatitzants de l'organització, en una de les parets que delimiten un solar ubicat en el cantó entre la plaça d'Isabel la Catòlica i el carrer de la Sagrada Família, la popular "ereta" del barri de Sant Fèlix, un grafiti que és tot un crit contra les drogues.

Tot i que podem trobar testimonis que les drogues han acompanyat a la humanitat des de molt antic i que algunes són socialment més admeses com a substàncies legals, "la pintada" el que vol és cridar l'atenció sobre altres substàncies com la cocaïna, heroïna, etc. que fruit de la globalització del comerç i per part d'organitzacions criminals "crea esclaus i anul·la consciències".

És veritat que cada ciutat, gran o petita, també Castelló, té el seu barri en el qual la venda i compra de droga pot realitzar-se sense excessius problemes i amb la imprescindible col·laboració per "acció o omissió" dels veïns: complicitat?, però dubte que el tradicional Raval de Sant Fèlix siga un barri on la droga campe lliurement. Malgrat aquesta apreciació, que tal vegada per no estar jo gens familiaritzat amb aquest món, puga ser errònia, sempre va bé, recordar que la droga en general, la legal i sobretot la il·legal, és una xacra per la nostra societat, i el grafiti del BAF així ens ho recorda.

Estic totalment d'acord amb la segona part de la pintura, i discrepe amb el títol principal, si el que vol és donar a entendre que estem en un barri problemàtic de la ciutat. No, el raval de Sant Fèlix tot i ser un barri on, malauradament l'atur està present, on desgraciadament moltes cases antigues estan sofrint el tancament i l'abandonament, on el progrés sembla haver-se estancat, mai ha estat un barri conflictiu i menys encara en el món de les drogues.

Ha estat per molts anys el barri de la llaurança i si voleu també de l'anomenada "Espanya profunda", la de sòlides conviccions, la del carlisme, els frares i les monges, la de les famílies cristianes i catòliques, el raval de la religiositat i la tradició, amb gent oberta, tolerant i dialogant, on, les drogues, els estupefaents, mai han assolit gran protagonisme.

Per això en veure aquest crit a la paret, en veure "la pintada" m'ha envaït una doble sensació, d'una banda d'avís, d'anunci, d'alerta, de despertar consciències, sempre positiu, però d'altra, en un indret, en un barri, en un espai, fora de context.

Tot i això, la línia que marca el grafiti, també em sembla antiquada, de la marca dels anys 90, d'aquell "di no a las drogas", mentre que la tendència més actual és una altra, proactiva, la d'incentivar el desenvolupament personal dels joves per combatre el consum.

En definitiva una pintada per despertar consciències però poc encertada en el seu missatge i menys encara en la seua ubicació. Llàstima, una bona idea però poc treballada, només a glòria de les BAF. No, no m'agrada.