Despertar consciències és
una manera de canviar el món. Si cada persona despertara la seua, el món
canviaria sol. La consciència és la base del canvi, perquè il·lumina amb
sensibilitat.
Signat per la BAF, Brigades
antifascistes, una organització que naix per combatre el feixisme al carrer, i
amb l'objectiu de despertar consciències i sensibilitats, en aquesta ocasió
recolza un grafiti de grans dimensions, realitzat supose que per alguns membres
o simpatitzants de l'organització, en una de les parets que delimiten un solar
ubicat en el cantó entre la plaça d'Isabel la Catòlica i el carrer de la
Sagrada Família, la popular "ereta" del barri de Sant Fèlix, un
grafiti que és tot un crit contra les drogues.
Tot i que podem trobar
testimonis que les drogues han acompanyat a la humanitat des de molt antic i
que algunes són socialment més admeses com a substàncies legals, "la
pintada" el que vol és cridar l'atenció sobre altres substàncies com la
cocaïna, heroïna, etc. que fruit de la globalització del comerç i per part
d'organitzacions criminals "crea esclaus i anul·la consciències".
És veritat que cada ciutat,
gran o petita, també Castelló, té el seu barri en el qual la venda i compra de
droga pot realitzar-se sense excessius problemes i amb la imprescindible col·laboració
per "acció o omissió" dels veïns: complicitat?, però dubte que el
tradicional Raval de Sant Fèlix siga un barri on la droga campe lliurement.
Malgrat aquesta apreciació, que tal vegada per no estar jo gens familiaritzat
amb aquest món, puga ser errònia, sempre va bé, recordar que la droga en
general, la legal i sobretot la il·legal, és una xacra per la nostra societat,
i el grafiti del BAF així ens ho recorda.
Estic totalment d'acord amb
la segona part de la pintura, i discrepe amb el títol principal, si el que vol
és donar a entendre que estem en un barri problemàtic de la ciutat. No, el
raval de Sant Fèlix tot i ser un barri on, malauradament l'atur està present,
on desgraciadament moltes cases antigues estan sofrint el tancament i
l'abandonament, on el progrés sembla haver-se estancat, mai ha estat un barri
conflictiu i menys encara en el món de les drogues.
Ha estat per molts anys el
barri de la llaurança i si voleu també de l'anomenada "Espanya
profunda", la de sòlides conviccions, la del carlisme, els frares i les
monges, la de les famílies cristianes i catòliques, el raval de la religiositat
i la tradició, amb gent oberta, tolerant i dialogant, on, les drogues, els
estupefaents, mai han assolit gran protagonisme.
Per això en veure aquest
crit a la paret, en veure "la pintada" m'ha envaït una doble
sensació, d'una banda d'avís, d'anunci, d'alerta, de despertar consciències,
sempre positiu, però d'altra, en un indret, en un barri, en un espai, fora de
context.
Tot i això, la línia que
marca el grafiti, també em sembla antiquada, de la marca dels anys 90, d'aquell
"di no a las drogas", mentre que la tendència més actual és una
altra, proactiva, la d'incentivar el desenvolupament personal dels joves per
combatre el consum.
En definitiva una pintada per
despertar consciències però poc encertada en el seu missatge i menys encara en
la seua ubicació. Llàstima, una bona idea però poc treballada, només a glòria
de les BAF. No, no m'agrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada