Assemblea i Congrés

En democràcia una màxima acceptada per tots és aquella que diu "tot és opinable", sempre que es faça des de la reflexió i el respecte. Però, a la vegada, també cal tenir clar que per a fer valer les opinions, per ser considerades, aquelles no poden manifestar-se en qualsevol lloc. El principal exemple el tenim en la política, on és a través de les sessions plenàries municipals en l'àmbit local  i de les Corts en el cas de la concreció autonòmica o nacional, o el Parlament europeu si abastem aspectes internacionals, on es proposen, debaten, accepten o rebutgen  modificacions, canvis i renovacions.

Però no us espanteu que no vull jo ací parlar de política, això ho deixe per aquells que a ella s'hi dediquen. Si faig aquesta reflexió, és perquè també, en un món més proper i si voleu menys influent però molt apassionant, en concret el món de la festa castellonera per excel·lència, de la Magdalena i per extensió a la resta d'esdeveniments festers que al llarg de l'any des del Patronat Municipal de Festes es coordinen i supervisen, trobem que "tots hi opinen", que tots ens sentim capacitats per dir la nostra, aplaudint o criticant aquest o aquell acte, en qualsevol moment i en qualsevol fòrum.

I no és que no tinguem dret a opinar com a veïns i participants més o menys actius en les festes, com a protagonistes o simples espectadors, més encara, considere que és quasi una obligació, si volem que aquestes milloren any rere any, contribuir amb el nostre reconeixement o crítica a allò que veiem i vivim.

Tanmateix cal tenir en compte que, malgrat tot ser opinable, si volem que la nostra opinió, reflexió o crítica, puga arribar a ser considerada, no s'ha de llançar en qualsevol moment ni en qualsevol lloc, cal fer-ho en el moment i lloc adequat.

Per això, en bon criteri, els Estatuts del Patronat Municipal de Festes, atribueixen a l'Assemblea General, màxim òrgan de participació ciutadana en el Patronat, l'obligatorietat de convocar una reunió anual, per conéixer el resultat de les festes, on els diferents membres que la componen, a títol personal o en representació d'aquelles associacions, organismes i institucions a les quals representen, puguen fer les seues valoracions. Aquest i cap altre és el fòrum per analitzar l'any fester anterior i fer propostes de cara al futur immediat.

Per això, convocada pel dissabte 28 l'Assemblea General corresponent al 2017, considere que els assembleistes, no tan sols hem de fer acte de presència, si més no, si estimem i volem veure i viure unes festes cada dia més internacionals cal que allò que pensem i que tantes vegades al llarg de l'any i sobretot dins la setmana de festes "hem opinat, escoltat o sentit", ara, en aquest lloc, l'únic vàlid, ho expressem amb total llibertat, proposant, com és la nostra obligació, al Consell Rector, que estudie les millores que estimen pertinents.

I açò també ara, a les portes del IV Congrés Magdalener, que d'acomplir-se les previsions, de segur serà un èxit tant pel que respecta al nombre de congressistes com a les ponències que es presenten per a la seva anàlisi i valoració, a la vista de les 61 comunicacions presentades, que recollint un ampli sentit popular, estan servint de base per la seua elaboració.

El món de la festa està una mica alterat, el món de la feta ha canviat i ha de seguir canviant en els anys vinents si volem que les festes que la ciutat de Castelló celebra, tinguen lloc preeminent dins el panorama fester provincial, autonòmic, nacional i internacional. Tots i totes som i serem responsables d'aquest canvi i tots i totes tenim el dret i l'obligació d'opinar, només cal, per ser vàlides totes les opinions, fer-ho en el lloc encertat...

Volantins i volantiners…

 Per designar aquells exercicis d'equilibri en moviment o dels jocs acrobàtics quasi impossibles, a la nostra llengua tenim una paraula molt bonica, volantins i el fet de practicar-los s'anomena "fer volantins", de la mateixa manera que aquell aficionat a fer-ne, aquella persona que amb habilitat es capaç de pegar voltes a l'aire, l'anomenem volantiner.

Fer volantins i ser volantiner sempre ha estat considerat socialment com de poca reputació malgrat la gran agilitat i coordinació que els exercicis acrobàtics requereixen.

Com a activitat física centrada en la capacitat motriu de les persones, allà per la dècada dels anys 90 del segle passat va popularitzar-se a França amb el nom de parkour, desenvolupant-se a partir del mètode natural i emprant la capacitat de saltar, córrer i fer equilibris, amb la sola ajuda del mateix cos, adaptant-se al terreny i exigències que envolten aquells que el practiquen. En definitiva es tracta de desplaçar-se movent-se, fent volantins,adaptant-se als obstacles amb la sola ajuda del cos.

Gràcies a diferents escenes de pel·lícules així com a alguns videos i anuncis televisius, els volantiners del segle XXI, aquells que mantenen viu l'esperit de superació, el més difícil cada dia, busquen un vincle d'equilibri entre el cos i la ment que els ajude a empènyer la seua capacitat fins al límit i, ho fan, en espais públics i urbans.

Diuen aquells que el practiquen que enganxa, però a la vegada, troben moltes dificultats per poder realitzar les seues giravoltes, els seus volantins per superar obstacles urbans, per practicar i entrenar en llocs públics, rebent en moltes ocasions el menyspreu dels vianants com que no són considerats ni atletes ni gimnastes, tot i semblar, els volantineres del segle XXI, en moltes ocasions autèntics ninja.

El fet és que el parkour ha aconseguit una evolució i expansió ràpida, molt ràpida, en un període curt de temps i diferents ciutats mundials i també espanyoles s'han afanyat a crear espais públics, parcs, per la pràctica d'aquesta modalitat volantinera, cas de Vitòria, Aranjuez, Almeria o Saragossa.

Ara li toca el torn a Castelló i des de la regidoria de Sostenibilitat Ambiental dirigida per Sara Usó, s'anuncia en aquests dies, la instal·lació dins el parc del Pinar del Grau, en una zona propera a la piscina, de la primera pista d'obstacles de carrer, la primera pista per practicar parkour, per fer volantins, en un circuit de sis estructures i que haurà d'estar enllestida a finals d'any, ja que es disposa duna inversió de 40.000 euros i un periode de construcció de sis setmanes.

A Castelló sempre n'hem tingut de volantiners, sempre hi ha hagut de joves i no tan joves molt atrevits, molt agosarats, per tant, estic segur que seran molts els que li trauran profit. 

Ara només cal que, una vegada inaugurada, d'una banda reba un tracte correcte pels usuaris i, d'altra un servei mínim de manteniment per part de l'ajuntament i no passe com anem observant en diferents pistes de skate, cas del parc del pont de Ferro o de Grapa, que semblen abandonades de la mà de Déu.

Benvingut siga a la nostra ciutat aquest art físic i mental, visualment impressionant i d'alt nivell d'espectacularitat i benvinguda siga aquesta primera pista si, amb això, aconseguim matar dos pardals d'un tir, més seguretat pels practicants i més tranquil·litat pels vianants.

Militaritzar la festa. Voleu dir que anem per bon camí?

El passat 28 de juliol va donar-se el tret de sortida del nou any fester a Castelló amb l'elecció de Carla Bernat Pasqual i Lucia Burguete Alcaide com a regines de la ciutat per l'exercici fester 2017-2018.

D'acord amb l'article 82 del títol segon dels Estatuts del Patronat Municipal de Festes, les regines ostenten la màxima representació de les nostres festes i d'acord amb l'article 36 de les bases que regulen la seua elecció, cal tenir la màxima cura dels actes als quals les Regines han de fer acte de presència, siguen de caire local, provincial o interprovincial, seguint uns criteris de lògica i idoneïtat, marcats per la mateixa Junta de Festes.

Han passat quasi tres mesos des de la seua elecció i, la Junta de Festes dins el disseny del marc protocol·lari d'assistència a actes festers, ha acompanyat a les noves regines a, entre d'altres, la Batalla de Flors de Borriana, les diferents presentacions de Comissions de Sector realitzades fins ara al Palau, gaiates 3, 10, 5 i 9, així com l'acte fester de "tornà a la ciutat" o la participació en les tradicionals festes de carrer, Santa Bàrbara o Sant Fèlix, i als actes dels centres asturià i aragonès de Castelló, amb motiu de la celebració de les seues festes patronals.

No entraré ara i ací a valorar si són massa, pocs o els adients, els actes als quals les Regines han d'assistir, això, tal vegada puga ser motiu d'alguna comunicació del proper Congrés Magdalener, però si vull dir la meua en relació a dos actes, als quals ha assistit la nostra màxima representant en aquestes darreres setmanes i que, a parer meu, res tenen de lògic ni idoneïtat, tenint en conter on i amb motiu de què, s'ha assistit.

D'entrada cal reconéixer, valorar, i per tant agrair, tot el que, al llarg de la història, han fet i fan per la ciutadania respecte a la protecció dels drets i llibertats dels ciutadans,els cossos de seguretat de l'estat: Policia Nacional i Guàrdia Civil, tot i que en algunes ocasions, la protecció i la seguretat ciutadana i dels espais públics, com malauradament estem veient darrerament, se'ls escapa de la mà, eixint-los la vena del caire militar.

D'altra banda és ben sabut que el 2 d'octubre la Policia Nacional celebra anualment la festa del seu patró, els Àngels custodis, i que també en aquesta ocasió i abans de l'acte commemoratiu celebrat a l'auditori, a la basílica de Lledó, va haver-hi una Eucaristia presidida pel Bisbe de la diòcesi i el prior de la basílica, on van assistir representants del món militar, polític, social i cultural de la ciutat. Voleu dir que "pintava" alguna cosa allí la Regina? Vist des de fora, que voleu que us diga?, semblava un element més de la decoració.

I com diuen al meu poble "si no vols caldo, dues tasses". Pocs dies després, el passat dijous 12, la Regina va tornar a assistir a una altra celebració, ara la del Dia de la Hispanitat a la caserna de la Guàrdia Civil on van tenir lloc, entre altres accions, un homenatge als caiguts i una desfilada militaritzada. Era  també necessària en aquell indret la presència de la nostra màxima representant festera? Quina era la finalitat? Quedar bé?, malament anem...

Difondre les arrels i costums de la festa, aquest i no simplement "quedar bé", han de ser els orgulls de la nostra màxima representant i  la fita i guia de la secció de protocol de la Junta de Festes. On estan les arrels i els costums castellonencs en els Àngels Custodis o la festa del Pilar? 

Reflexionem, analitzem i després decidim. Ara no val ja el que s'ha fet sempre. Això només porta a l'immobilisme i com diu el poeta, a Castelló, i al segle XXI, volem això, festa i no política, ni menys encara ser partícips d'actes clarament militars.