Volantins i volantiners…

 Per designar aquells exercicis d'equilibri en moviment o dels jocs acrobàtics quasi impossibles, a la nostra llengua tenim una paraula molt bonica, volantins i el fet de practicar-los s'anomena "fer volantins", de la mateixa manera que aquell aficionat a fer-ne, aquella persona que amb habilitat es capaç de pegar voltes a l'aire, l'anomenem volantiner.

Fer volantins i ser volantiner sempre ha estat considerat socialment com de poca reputació malgrat la gran agilitat i coordinació que els exercicis acrobàtics requereixen.

Com a activitat física centrada en la capacitat motriu de les persones, allà per la dècada dels anys 90 del segle passat va popularitzar-se a França amb el nom de parkour, desenvolupant-se a partir del mètode natural i emprant la capacitat de saltar, córrer i fer equilibris, amb la sola ajuda del mateix cos, adaptant-se al terreny i exigències que envolten aquells que el practiquen. En definitiva es tracta de desplaçar-se movent-se, fent volantins,adaptant-se als obstacles amb la sola ajuda del cos.

Gràcies a diferents escenes de pel·lícules així com a alguns videos i anuncis televisius, els volantiners del segle XXI, aquells que mantenen viu l'esperit de superació, el més difícil cada dia, busquen un vincle d'equilibri entre el cos i la ment que els ajude a empènyer la seua capacitat fins al límit i, ho fan, en espais públics i urbans.

Diuen aquells que el practiquen que enganxa, però a la vegada, troben moltes dificultats per poder realitzar les seues giravoltes, els seus volantins per superar obstacles urbans, per practicar i entrenar en llocs públics, rebent en moltes ocasions el menyspreu dels vianants com que no són considerats ni atletes ni gimnastes, tot i semblar, els volantineres del segle XXI, en moltes ocasions autèntics ninja.

El fet és que el parkour ha aconseguit una evolució i expansió ràpida, molt ràpida, en un període curt de temps i diferents ciutats mundials i també espanyoles s'han afanyat a crear espais públics, parcs, per la pràctica d'aquesta modalitat volantinera, cas de Vitòria, Aranjuez, Almeria o Saragossa.

Ara li toca el torn a Castelló i des de la regidoria de Sostenibilitat Ambiental dirigida per Sara Usó, s'anuncia en aquests dies, la instal·lació dins el parc del Pinar del Grau, en una zona propera a la piscina, de la primera pista d'obstacles de carrer, la primera pista per practicar parkour, per fer volantins, en un circuit de sis estructures i que haurà d'estar enllestida a finals d'any, ja que es disposa duna inversió de 40.000 euros i un periode de construcció de sis setmanes.

A Castelló sempre n'hem tingut de volantiners, sempre hi ha hagut de joves i no tan joves molt atrevits, molt agosarats, per tant, estic segur que seran molts els que li trauran profit. 

Ara només cal que, una vegada inaugurada, d'una banda reba un tracte correcte pels usuaris i, d'altra un servei mínim de manteniment per part de l'ajuntament i no passe com anem observant en diferents pistes de skate, cas del parc del pont de Ferro o de Grapa, que semblen abandonades de la mà de Déu.

Benvingut siga a la nostra ciutat aquest art físic i mental, visualment impressionant i d'alt nivell d'espectacularitat i benvinguda siga aquesta primera pista si, amb això, aconseguim matar dos pardals d'un tir, més seguretat pels practicants i més tranquil·litat pels vianants.