La ciutat

La ciutat

dimecres, 21 de febrer del 2018

Assemblea de Colles



 S'acosten festes i es nota. Ahir a la vesprada va tenir lloc la darrera reunió de la Federació de Colles de Castelló abans de la Magdalena 2018. El saló estava ple i la presència dels representants de les Colles va ser massiva, hi havia expectació i ganes de festa.

Un a un tots els punts de l'ordre del dia van ser esbrinats i comentats per part del President de la Federació amb la complicitat de la Junta directiva, des de la documentació web fins al programa d'actes de carros, passant per cadafals, homenatges, concursos, actes setmana festera, etc.
Observant el desenvolupament de la sessió vaig anar deduint i constatant una realitat que, he de dir-ho, no va agradar-me i que, veia venir des de fa unes quantes assemblees i que no és altra que la poca sensació d'unitat que es respira en la nostra federació.

És veritat que el col·lectiu que abasta la Federació de Colles de Castelló, a hores d'ara amb més de 230 colles federades i alguns milers de socis, és molt divers, des de colles familiars, fins a colles de més de 100 socis, des de colles on predomina la Joventut fins aquelles on la mitjana d'edat està per damunt dels molts anys, des de colles amb Cau fins a colles amb Carro, un col·lectiu on tots tenen cabuda i amb interessos molt dispars.

Per això el sentit d'unió de societats (colles), amb una finalitat comuna (fer festa), en un organisme superior que les representa (federació), no entra en moltes de les filosofies que defineixen la mateixa federació, amb conseqüències poc agradables per la col·lectivitat.

Així a mesura que anava transcorrent l'assemblea va donar-se la sensació que "cadascú anava per a ell" i només el motivava allò que podia ser-li beneficiós, ja fora en relació a què fora, venint-me a la memòria dos moments, dos esdeveniments ocorreguts no fa massa temps, en què les Colles van deixar molt desemparada la mateixa Junta de la Federació, amb tot el que allò ha arribat o pot arribar a comportar.

La primera gran decepció va venir en els dies de la celebració del IV Congrés Magdalener en què, les Colles, podent tenir un gran protagonisme, podent tenir fins i tot el poder de decisió de canviar les festes i de fer-les evolucionar cap a nous camins, van deixar passar l'oportunitat, i van ser, vam ser molt pocs qui realment vam lluitar per tenir major representativitat i pes decisori dins l'estructura oficial festera. Només en què un membre de cada colla federada haguera participat en el Congrés, moltes esmenes que limitaven o encotillaven el paper de les Colles no hagueren tirat endavant, però clar, això no implicava directament o personalment i, per tant, no pagava la pena fer l'esforç. Així ens va anar...

I la segona, tot just dissabte passat. La Federació de Colles rebia per part de l'equip de govern de l'ajuntament el nomenament i càrrec d'ermità honorífic de l'ermita de la Magdalena per l'any 2018, en substitució de la Gestora de Gaiates. Tot un honor per les Colles. Sabeu quantes colles van acudir a l'acte per fer costat a la Junta directiva de la Federació? Sabeu d'entre el centenar llarg de persones que van acostar-se a la Magdalena quantes pertanyien al món de les Colles? Sabeu quants estendards de colles federades van fer caliu a la mateixa federació? Ho podeu imaginar pocs, molt pocs, quasi cap. Tampoc interessava, no tenia un benefici propi...

Llàstima però som així. I no, jo no vull que siguem així, jo vull que siguem un col·lectiu fort i que se'ns respecte, però amics, molt hem de canviar si volem ser-ho, ahir va tornar a demostrar-se en l'assemblea, cal deixar de mirar-nos "el melic" i mirar per Castelló i les nostres festes, només així creixerem com a Federació i serem respectats molt més encara. Parlar i escoltar, donar i rebre, ajudar i participar, cadascú en la mesura de les seues possibilitats, tots per tots. Eixe és el meu desig que voldria en aquestes reflexions companys contagiar-vos.

dimarts, 20 de febrer del 2018

No necessitem culpables però si solucions...



 Sembla que està tornant a passar; ficar-se malalt, anar a urgències i rebre com el seu nom indica "de manera urgent" atenció sanitària a l'Hospital General Universitari de Castelló és com jugar a la loteria, impossible d'encertar, en aquest cas, impossible de rebre un tracte ràpid.

Ja van saltar totes les alarmes els passats Nadals quan per l'epidèmia de grip els malalts sobrepassaren la capacitat de l'espai i el temps d'espera per ser atesos al servei d'urgències eren de vàries hores. Ara, segons constata i denuncia la premsa escrita local, ahir mateix eren més d'un centenar les persones que ocupant tota la sala i fins i tot el passadís, esperaven ser ateses al servei amb estoica paciència, en alguns casos per més de sis hores.

Malgrat que el triatge o categorització per risc sembla que funciona bé a l'hospital, malgrat que inicialment hi ha una certa rapidesa per ser atés i determinar la prioritat per evitar les situacions en què persones amb patologies sense risc vital siguen ateses abans que altres amb situacions més greus, 6 hores d'espera en una sala o passadís en són massa.

Incomprensible entendre aquesta difícil situació que em fa reflexionar aquest matí per tractar d'esbrinar perquè és col·lapsen constantment les urgències de l'hospital de referència a la nostra ciutat.No sóc expert sanitari, per tant allò que jo exposaré a continuació tal vegada no siga del tot cert però és el que jo pense.

En primer lloc és possible que la saturació del servei vinga com a conseqüència de la reducció de personal o la manca de creació de noves places fruit dels retalls econòmics que està sofrint la sanitat pública. De ser així, la solució pot ser la d'un reajustament pressupostari que valore més l'atenció primària i dote de més capacitat de resposta als centres de salut, en definitiva un replantejament del model que s'adequa més a la societat actual. Ho hem sentit moltes vegades, si "demane hora al metge de capçalera, me la donen per ací 10 dies, vaig a urgències i m'atendran al dia".

Però també pense que el replantejament del model assistencial i l'assignació de més recursos per
l'atenció primària no és "la vareta màgica", no és la gran solució al problema. Cal aconseguir també més educació sanitària, partint de la idea que la immediatesa en l'atenció ha de ser l'element bàsic, però que l'hospital no sempre és la millor opció per resoldre el nostre problema, de manera que caldria augmentar les campanyes de conscienciació ciutadana perquè es faça un ús molt més racional del servei d'urgències.

Els professionals sanitaris que atenen aquest servei no treballen gens a gust en veure els pacients inquiets per la sala d'espera i els passadissos. Estic segur que aquesta situació els hi genera molt de sofriment, estrés i esgotament i, a la llarga, repercuteix també en el servei que hi presten.

El col·lapse que sofreix en l'actualitat el servei d'urgències de "la residencia" pot arribar a repercutir en tota la cadena assistencial hospitalària fent baixar considerablement la majoria dels indicadors de qualitat que han de definir el servei de salut públic, beneficiant considerablement el servei sanitari "de la privada" on acudeixen buscant un diagnòstic o tractament més ràpid aquells que poden permetre's, motiu que està incrementant de manera important la contractació d'assegurances assistencials privades.

No cal buscar culpables, calen solucions que, estic segur poden arribar amb treball, esforç, coordinació i voluntat, solucions per desbloquejar aquella penosa situació a la qual Déu vulga jo mai em trobe abocat i tampoc aquells que açò llegiu.

diumenge, 18 de febrer del 2018

Relliscada...



El periodisme, l'activitat de compilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment de fets notables no està exempt de riscs. Tot i això, hi ha un codi deontològic que alguns diuen que ha de complir: contrastar les informacions en fonts fiables i no publicar res si no es té la certesa de la seua veracitat.

En un context d'efervescència informativa en el qual l'usuari es veu bombardejat per desenes i desenes de notícies cada dia, i contràriament al que molts creien, el periodisme local és el que manté els diaris de províncies, ja que és un periodisme personal, que la gent entén i on es veu reflectida. No veurem si puja la prima de risc, però sabrem què passa, que es fa, què pensa i què li passa a la gent del nostre entorn, per la qual cosa, és encara més greu, la publicació "d'una notícia" si no es té la certesa de ser verídica.

Abans de publicar-la, abans d'enviar el periòdic a la rotativa, cal revisar el seu contingut perquè no acaben per publicar-se allò que anomenem relliscades, i no em referisc a errades ortogràfiques, titulars o paraules repetides, que com a humans sempre hi haurà, em referisc a la publicació de notícies sense haver estat abans verificades per aquell que les signa o per algun dels seus companys, doncs en la premsa escrita, per a bé o per a mal, tot queda escrit.

I justament això és el que ha passat hui mateix en relació a una notícia d'un fet ocorregut ahir a la nostra ciutat. El periòdic "Mediterraneo" en la seua edició de hui diumenge, a la pàgina 18 de l'edició impresa i també a l'edició digital  MAGDALENA publica, enmarcat dins l'apartat que el diari ve pulbicant des de fa unes setmanes, amb les notícies més actuals generaldes pel món de la festa, una ressenya de l'acte celebrat el matí d'ahir del nomenament del càrrec d'ermità honorífic de l'ermita de la Magdalena per aquest 2018.

Bé està que els lectors ens assabentem del que "es cou" al voltant de les properes festes fundacionals; bé està que siguem coneixedors d'allò que podrem gaudir d'ací a no res en la nostra setmana gran i bé està que quede constància d'aquell acte de nomenament, en reconeixement del treball al voltant de les festes, la cultura i la recuperació del patrimoni castellonenc que es fa des de la Federació de Colles de Castelló.

Però per excés de cel, de confiança o per pressa, sembla que el periodista "que cobria la notícia des de la distància", en aquest cas l'amic Vicent Cornelles, va obviar el codi deontològic i no va contrastar la informació, de manera que allò que afirma no és, en realitat, del tot cert.

I és que per raons de salut, ni l'alcaldessa de la ciutat, ni tampoc la Regidora de Festes, ni Amparo Marco, ni Sara Usó, van poder assistir a l'acte tal i com ho tenien previst, de manera que no va ser com el periodista afirma, l'alcaldessa qui va lliurar les claus de l'ermitori al President de les Colles, ni va apadrinar l'acte la regidora Usó.

Sí que és cert que l'acte va comptar amb la presència de diferents regidors, tant de l'equip de govern com de l'oposició, però tampoc és cert Vicent, que la regidora de Cultura, que si estava present, fora padrina de res, com també s'afirma a la notícia en l'edició digital. Tot el protagonisme va recaure, com era lògic, en el regidor procurador d'ermites el senyor Enric Porcar, qui va excusar tant a l'alcaldessa com a la regidora de festes.

No vull fer crítica del fet, simplement vull deixar constància d'una relliscada i m'agradaria que el periòdic reconeguera l'errada i demanara disculpes als lectors. De segur que no és la primera vegada que açò passa, de segur que a l'amic Vicent no li hagués agradat que passés, però entenem que com a "maxaca" de la 'informació, la feina se li amontona, i el periodista sempre vol dirigir-se als seus lectors per explicar-los un bocinet fidedigne de realitat, amb rigor, malgrat tenir alguna relliscada...