Assemblea de Colles

 S'acosten festes i es nota. Ahir a la vesprada va tenir lloc la darrera reunió de la Federació de Colles de Castelló abans de la Magdalena 2018. El saló estava ple i la presència dels representants de les Colles va ser massiva, hi havia expectació i ganes de festa.

Un a un tots els punts de l'ordre del dia van ser esbrinats i comentats per part del President de la Federació amb la complicitat de la Junta directiva, des de la documentació web fins al programa d'actes de carros, passant per cadafals, homenatges, concursos, actes setmana festera, etc.

Observant el desenvolupament de la sessió vaig anar deduint i constatant una realitat que, he de dir-ho, no va agradar-me i que, veia venir des de fa unes quantes assemblees i que no és altra que la poca sensació d'unitat que es respira en la nostra federació.

És veritat que el col·lectiu que abasta la Federació de Colles de Castelló, a hores d'ara amb més de 230 colles federades i alguns milers de socis, és molt divers, des de colles familiars, fins a colles de més de 100 socis, des de colles on predomina la Joventut fins aquelles on la mitjana d'edat està per damunt dels molts anys, des de colles amb Cau fins a colles amb Carro, un col·lectiu on tots tenen cabuda i amb interessos molt dispars.

Per això el sentit d'unió de societats (colles), amb una finalitat comuna (fer festa), en un organisme superior que les representa (federació), no entra en moltes de les filosofies que defineixen la mateixa federació, amb conseqüències poc agradables per la col·lectivitat.

Així a mesura que anava transcorrent l'assemblea va donar-se la sensació que "cadascú anava per a ell" i només el motivava allò que podia ser-li beneficiós, ja fora en relació a què fora, venint-me a la memòria dos moments, dos esdeveniments ocorreguts no fa massa temps, en què les Colles van deixar molt desemparada la mateixa Junta de la Federació, amb tot el que allò ha arribat o pot arribar a comportar.

La primera gran decepció va venir en els dies de la celebració del IV Congrés Magdalener en què, les Colles, podent tenir un gran protagonisme, podent tenir fins i tot el poder de decisió de canviar les festes i de fer-les evolucionar cap a nous camins, van deixar passar l'oportunitat, i van ser, vam ser molt pocs qui realment vam lluitar per tenir major representativitat i pes decisori dins l'estructura oficial festera. Només en què un membre de cada colla federada haguera participat en el Congrés, moltes esmenes que limitaven o encotillaven el paper de les Colles no hagueren tirat endavant, però clar, això no implicava directament o personalment i, per tant, no pagava la pena fer l'esforç. Així ens va anar...

I la segona, tot just dissabte passat. La Federació de Colles rebia per part de l'equip de govern de l'ajuntament el nomenament i càrrec d'ermità honorífic de l'ermita de la Magdalena per l'any 2018, en substitució de la Gestora de Gaiates. Tot un honor per les Colles. Sabeu quantes colles van acudir a l'acte per fer costat a la Junta directiva de la Federació? Sabeu d'entre el centenar llarg de persones que van acostar-se a la Magdalena quantes pertanyien al món de les Colles? Sabeu quants estendards de colles federades van fer caliu a la mateixa federació? Ho podeu imaginar pocs, molt pocs, quasi cap. Tampoc interessava, no tenia un benefici propi...

Llàstima però som així. I no, jo no vull que siguem així, jo vull que siguem un col·lectiu fort i que se'ns respecte, però amics, molt hem de canviar si volem ser-ho, ahir va tornar a demostrar-se en l'assemblea, cal deixar de mirar-nos "el melic" i mirar per Castelló i les nostres festes, només així creixerem com a Federació i serem respectats molt més encara. Parlar i escoltar, donar i rebre, ajudar i participar, cadascú en la mesura de les seues possibilitats, tots per tots. Eixe és el meu desig que voldria en aquestes reflexions companys contagiar-vos.