La ciutat

La ciutat

dimarts, 15 de maig del 2018

Dependències municipals


En general una dependència per definició és una agència, un departament, un despatx o una oficina, així podem parlar d'agència de viatges, departament de planificació, despatx d'advocats, oficina de vendes, etc., com a diferents tipus de dependències, d'espais ubicats en edificis i finalitats diferents.

En el cas d'estar parlant de dependència municipal serà una entitat, una oficina, un departament, que depén del govern del municipi, i que presenta com a finalitat darrera aconseguir una optimització de recursos, eficiència i eficàcia en la mesura que ajuda a simplificar els processos, com a base de planificació per aconseguir facilitar als veïns les tasques i relacions amb l'ajuntament.

Tots els ajuntaments, per xicotets que siguen, tenen alguna dependència municipal. Algunes del tot imprescindibles com la casa consistorial, el mercat o el cementiri. A partir d'ací i segons la grandària i importància del poble o ciutat el nombre de dependències municipals varia considerablement d'un poble a un altre.

Castelló, la nostra ciutat, des dels seus orígens no ha parat de créixer, de transformar-se, de canviar, i ara, avançada ja la segona dècada del segle XXI, està redefinint una nova imatge de capitalitat, expandint els seus braços de modernitat envers tots els sectors i projectes de tot tipus.

Aquesta nova concepció de ciutat més propera a la gent, als veïns, comporta un augment en el nombre de serveis a oferir, en el nombre de dependències municipals necessàries per a la bona gestió del dia a dia.

Us heu parat a pensar quantes dependències municipals tenim a la nostra ciutat? Uns heu parat a analitzar els departaments o oficines que són necessàries en el dia a dia pel bon funcionament municipal?

Com a curiositat us diré que al web municipal podem trobar i consultar un directori de dependències municipals i, sabeu de quin nombre estem parlant? Exactament de 83 que alfabèticament parlant, van des de l'Agència de Foment d'Iniciatives Comercials, fins a l'oficina de zeladors.

Algunes són molt conegudes cas per exemple dels Centres Municipals de Serveis Socials, la Càmera Agrària, el dipòsit de vehicles, els espais públics de lectura, el Castalla, el Chencho o el Gaetà Huguet, els cementeris, la policia, els bombers, les oficines d'atenció ciutadana, les piscines, les tinences d'alcaldia o el Palau de la festa...


Al costat d'aquestes podem trobar-ne unes altres menys populars però també necessàries com la unitat de modernització, el SIO o el negociat d'informació geogràfica, AMICS o l'agència de desenvolupament local.

Pel bon funcionament d'aquestes dependències cal contar amb espais de treball, la qual cosa fa que a més a més dels dos immobles de l'ajuntament a la plaça Major, en aquests moments trobem repartits per tota la ciutat espais municipals llogats, cas de l'edifici dels "quatre cantons", d'un entresòl al passeig de Ribalta, d'una nau al polígon de l'estadi o unes dependències a la ronda del Millars per citar els més coneguts.

Per tot açò cal agilitzar al màxim I demanar amb insistència a qui corresponga, a l'equip de govern, a les institucions privades, a la Generalitat o al Govern Central, que aquells edificis que puguen ser cedits i emprats per a allotjar dependències municipals ho siguen ja, sense més demora, cas dels antics jutjats, la comissaria de la ronda magdalena o de la residència de sotsoficials. Queda un any de legislatura municipal, recuperarà la ciutat algun d'aquests edificis? Temps al temps, falta en fan i molta.

dilluns, 14 de maig del 2018

Bases urbanístiques...


Hui, quan es compleixen justament 311 anys d'aquell 14 de maig de 1707 en què el duc de Berwick va entrar a la nostra ciutat, després d'haver vençut en la batalla d'Almansa i haver pres València, de camí cap a Tortosa per atacar les malmeses tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria, és un bon moment per comentar el que urbanísticament va suposar per la ciutat l'arribada dels Borbons al poder.

En aquell moment la ciutat de Castelló presentava un aspecte molt semblant al que ja disposava al segle XIV, un recinte emmurallat, delimitat i desbordat pels ravals que creixien al seu exterior.

Però serà a partir d'aquell moment quan la ciutat entra en l'òrbita de les decisions borbòniques i juntament amb l'obligatorietat de pagament de 8.841 lliures pel sosteniment de les tropes i convertir Castelló en caserna general i punt neuràlgic de la zona de la Plana fins a l'any 1712, una controvertida decisió vindrà a modificar l'urbanisme, obligant a l'enderroc de les muralles que hi havien constituït i ho seguien sent la principal defensa de la ciutat.

De mica en mica, a les antigues "Ordinacions de Castelló" van anar incorporant-se diferents disposicions dictades pels corregidors borbònics fins a l'aprovació d'unes noves ordenances el desembre de 1784 i publicades a principis de l'any següent, i que responen a les necessitats plantejades per la vida a Castelló a finals del XVIII.

Així tot el que no s'havia avançat en 400 anys, anava a avançar-se ara. Una gran expansió demogràfica i econòmica es dóna a la ciutat coincidint amb l'inici de la industrialització i el comerç del cànem.

El Governador Bermúdez de Castro va impulsar a la fi del segle XVIII un fort desenvolupament urbanístic, establint cases en el lloc que ocupava l'antiga muralla que rodejava el nucli urbà i el creixement de la ciutat en la construïda de poc plaça Nova o del Rei, a partir de la paret del Gremi de Soguers.

Passades les guerres carlines del XIX i la construcció i enderroc de les segones muralles, la ciutat busca unes noves bases urbanístiques i són els arquitectes Ros d'Ursinos, primer, en 1885 i Vicent Traver, després, en 1925 qui desenvolupen un nou "Pla General d'Ordenació Urbana", amb millores com el clavegueram, l'ordenació del trànsit rodat, l'arribada de la llum als carrers o la urbanització del Raval de Sant Fèlix...
 
I arribem a les dècades dels 40, 50 i 60. La ciutat assoleix els 60.000 habitants, i es realitzen una sèrie de reformes urbanes interiors. De 1960 a 1980 la població es duplica i la ciutat creix en més de 100 grups perifèrics, és l'època de la gran catàstrofe urbanística, s'enderroquen monuments, es construeix en alçària dins el centre històric i no es crea cap zona verda nova. Temps de caos...

Un nou Pla urbanístic, "General Municipal d'Ordenació Urbana" naix l'1 de març del 2000 però 9 anys després la sala cinquena del contenciós del Tribunal Suprem l'invalida definitivament entre altres raons perquè havia estat aprovat sense estar prèviament a exposició pública.

En l'actualitat un nou PGOU de Castelló s'està tramitant, amb unes normes urbanístiques transitòries d'urgència prorrogades fins a l'1 d'abril de 2019 i al que després d'un període de tres mesos d'exposició pública s'han presentat 460 al·legacions que estan en estudi per part dels tècnics urbanístics.

Així que, després de 311 anys d'aquella decisió d'enderrocar les muralles, ara a Castelló afrontem el repte més important del nostre futur, dissenyar el model de ciutat que volem pels anys venidors. Anem a una ciutat de futur, a un Castelló ciutat viva...

divendres, 11 de maig del 2018

Herbes, brosses i muntanya...


A qualsevol planta que té fulles i tiges no llenyoses i persistents sobre la terra, i que desapareix al final de la temporada, de creixement fins a nivell del sòl, l'anomenem popularment com a "una herba". D'altra banda, si les herbes creixen en grossària i en paratges incultes i que dificulten el pas, el diccionari les anomena genèricament "brosses". També a qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny, amb una diferència de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres, l'anomenem muntanya.

Els humans des de sempre hem tret profit de les herbes i brosses, fins i tot, hi ha una ciència l'herbolària, encarregada del coneixement de les propietats terapèutiques i ús de les plantes com a prevenció o curació d'estats patològics, és a dir, medicinals. També la muntanya històricament ha estat aprofitada, ja siga per la tala de fusta, caça o pasturatges, a la vegada que ha estat espai per desenvolupar activitats d'oci, com l'alpinisme, escalada, esquí o senderisme.

Darrerament un altre esport molt exigent i lligat a la muntanya, s'ha convertit en una experiència molt practicada arreu del món, el "trail running", o carrera de muntanya, que com el seu nom indica consisteix a córrer per senderes de muntanya o camins secundaris, amb grans grimpades i abruptes baixades essent les seues característiques fonamentals tant la naturalesa del terreny com el desnivell del recorregut, a més de la distància. Tot i que les distàncies són variables segons la prova, quan són ja molt considerables, aquestes carreres es denominen "ultra-trail running".
 
La motivació de córrer, combinada amb la força i potència muscular, unit als reptes personals i a l'estima de la natura, han fet que cada dia siguen més i més les persones que "s'enganxen" al Trail en les seues diferents versions.

El potencial que ofereix la nostra província, la segona més muntanyosa d'Espanya, unit a la popularització de la carrera de "la marató i mitja" i el "boom" dels trails, van fer que, a l'estiu del 2016, la Diputació oferira a l'ITRA, Associació Internacional de Trail, les nostres sendes i camins, per celebrar el Campionat del Món d'Utra-trail 2018, recollint el testimoni d'Itàlia, i que aquests dies serà l'escenari idoni per aquesta prova d'un impacte mediàtic i esportiu internacional, tal com vam poder comprovar ahir mateix en la desfilada d'inauguració, hui en la fira del corredor i demà mitjançant les diferents proves que des de la capital assoliran l'emblemàtic Sant Joan de Penyagolosa.

És veritat que molts dels millors corredors del món participants no tindran massa temps per gaudir i contemplar "les vistes" ni les "plantes, herbes i brosses" que xafaran en els seus recorreguts, però de segur que el flaire del romaní, la sajolida, la menta, la farigola, l'espiígol, el fonoll, el saüc, el poliol o la sàlvia els acompanyaran al llarg de tot el camí.

Felicitem des d'ací a Penyagolosa Trails com a organització base de l'esdeveniment i convidem als amants de la muntanya a gaudir del pas dels corredors des de diferents llocs i ubicacions, a la vegada que els esperonem en l'esforç per conéixer, diferenciar, estimar i ajudar a conservar, les diferents herbes i brosses que a manera de mantell cobreixen totes les sendes i camins del recorregut. Ànim coneixement i sort!!!