Bases urbanístiques...

Hui, quan es compleixen justament 311 anys d'aquell 14 de maig de 1707 en què el duc de Berwick va entrar a la nostra ciutat, després d'haver vençut en la batalla d'Almansa i haver pres València, de camí cap a Tortosa per atacar les malmeses tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria, és un bon moment per comentar el que urbanísticament va suposar per la ciutat l'arribada dels Borbons al poder.

En aquell moment la ciutat de Castelló presentava un aspecte molt semblant al que ja disposava al segle XIV, un recinte emmurallat, delimitat i desbordat pels ravals que creixien al seu exterior.

Però serà a partir d'aquell moment quan la ciutat entra en l'òrbita de les decisions borbòniques i juntament amb l'obligatorietat de pagament de 8.841 lliures pel sosteniment de les tropes i convertir Castelló en caserna general i punt neuràlgic de la zona de la Plana fins a l'any 1712, una controvertida decisió vindrà a modificar l'urbanisme, obligant a l'enderroc de les muralles que hi havien constituït i ho seguien sent la principal defensa de la ciutat.

De mica en mica, a les antigues "Ordinacions de Castelló" van anar incorporant-se diferents disposicions dictades pels corregidors borbònics fins a l'aprovació d'unes noves ordenances el desembre de 1784 i publicades a principis de l'any següent, i que responen a les necessitats plantejades per la vida a Castelló a finals del XVIII.

Així tot el que no s'havia avançat en 400 anys, anava a avançar-se ara. Una gran expansió demogràfica i econòmica es dóna a la ciutat coincidint amb l'inici de la industrialització i el comerç del cànem.

El Governador Bermúdez de Castro va impulsar a la fi del segle XVIII un fort desenvolupament urbanístic, establint cases en el lloc que ocupava l'antiga muralla que rodejava el nucli urbà i el creixement de la ciutat en la construïda de poc plaça Nova o del Rei, a partir de la paret del Gremi de Soguers.

Passades les guerres carlines del XIX i la construcció i enderroc de les segones muralles, la ciutat busca unes noves bases urbanístiques i són els arquitectes Ros d'Ursinos, primer, en 1885 i Vicent Traver, després, en 1925 qui desenvolupen un nou "Pla General d'Ordenació Urbana", amb millores com el clavegueram, l'ordenació del trànsit rodat, l'arribada de la llum als carrers o la urbanització del Raval de Sant Fèlix...

 

I arribem a les dècades dels 40, 50 i 60. La ciutat assoleix els 60.000 habitants, i es realitzen una sèrie de reformes urbanes interiors. De 1960 a 1980 la població es duplica i la ciutat creix en més de 100 grups perifèrics, és l'època de la gran catàstrofe urbanística, s'enderroquen monuments, es construeix en alçària dins el centre històric i no es crea cap zona verda nova. Temps de caos...

Un nou Pla urbanístic, "General Municipal d'Ordenació Urbana" naix l'1 de març del 2000 però 9 anys després la sala cinquena del contenciós del Tribunal Suprem l'invalida definitivament entre altres raons perquè havia estat aprovat sense estar prèviament a exposició pública.

En l'actualitat un nou PGOU de Castelló s'està tramitant, amb unes normes urbanístiques transitòries d'urgència prorrogades fins a l'1 d'abril de 2019 i al que després d'un període de tres mesos d'exposició pública s'han presentat 460 al·legacions que estan en estudi per part dels tècnics urbanístics.

Així que, després de 311 anys d'aquella decisió d'enderrocar les muralles, ara a Castelló afrontem el repte més important del nostre futur, dissenyar el model de ciutat que volem pels anys venidors. Anem a una ciutat de futur, a un Castelló ciutat viva...