"Entre el sanchismo y la libertad"

Ho llegia ahir; unes declaracions fetes fa uns dies en la presentació de les estratègies del programa del partit popular elaborat i defés pels candidats castellonencs per aconseguir el canvi polític, tant en l'àmbit municipal com autonòmic.

Un projecte que, segons la senyora Carrasco, "es basa en els sentiments". Segons la Viquipèdia el sentiment és una emoció sotmesa a un pensament que vincula el subjecte amb un objecte, l'ordena i el configura, ja que la persona no pot ser mai neutra davant el món.

Però, tal vegada, la candidata a l'alcaldia s'oblida que en el sentiment també intervé la memòria, puix les experiències passades amb estímuls similars provoquen reaccions afectives concretes, que només varien si canvia la vivència. Per això és falsa la dicotomia entre raó i sentits, pel fet que tota vinculació és alhora afectiva i cognitiva, en tant que l'ésser humà és reflexiu i no pot evitar pensar i sentir respecte als seus propis sentiments.

En l'àmbit de la memòria, un dels processos principals és el record; consisteix en l'evocació emmagatzemada de fets del passat. No fa massa anys que el PP va governar "en solitari" la ciutat i, per tant, responsables dels encerts i també de tots els desgavells que, en 24 anys van protagonitzar des del govern.

Ara, la candidata al principal selló municipal, no ha tingut cap problema a l'hora de destacar que és el PP l'única formació útil i alternativa per Castelló, oblidant-se i passant pàgina dels més de 20 anys en què feien i desfeien a la seua voluntat dins el consistori, fins que els veïns, a la vista del que passava, va decidir el 2015, enviar-los a l'oposició.

Més encara, en lloc de centrar el seu discurs en les propostes que se suposa porta en el programa municipal per, segons s'ha publicat, governar sense deixar passar el temps, amb un projecte de futur per la ciutat, va i es despenja parlant de sentiments, destacant que en les pròximes eleccions, els votants haurem d'elegir entre "sanchismo" o canvi, entre "sectarisme o llibertat".

Segons el diccionari polític "sanchismo" és un corrent polític que busca arribar al poder a qualsevol preu, i atrinxerar-se a la Moncloa sense convocar eleccions. Siga o no així, que té a veure amb Castelló?

Vol dir la senyora Carrasco que només el PP és el partit que està capacitat per governar la ciutat amb ambició i amb projecte de futur? Això no és o suposa un menyspreu a la resta de partits? Això, també segons el diccionari, és prepotència, i demostra la creença en un exercici de poder de manera abusiva que, serà casualitat o no?, va ser la forma de governar emprada pels seus companys de partit fins fa només vuit anys...

I és que com diuen al meu Raval, la llengua no té os, que parlar resulta molt fàcil, però recordar, d'una banda, i mantenir i realitzar les coses declarades o promeses d'una altra, no és gens comú.

Barrejar política local i autonòmica amb frases insinuants referents a la política nacional, certes o no a parer meu, no és un bon camí; recorda a aquell altre refrany que diu, embolica que fa fort. Amb tot el meu respecte, senyora Carrasco, no crec siguen aquestes declaracions un encert, o si?, les urnes ens ho diran...

De bicicleta...

Tot i ser la de Castelló la segona província més muntanyosa d'Espanya, o tal vegada tot just per això, perquè en pocs quilòmetres podem passar de "la Plana" a les muntanyes, ha tingut i continua tenint una llarga tradició ciclista, oferint una gran varietat de rutes per recórrer en bici, amb itineraris per a tots els nivells.

Pels amants de la bicicleta, que en són molts, Castelló és l'escenari perfecte per gaudir de l'afició, tant per a l'ús Esportiu com simplement per al passeig. Això ha fet que, al llarg del temps, les notícies relacionades amb la bicicleta, els ciclistes i les rutes, d'una manera o l'altra, sempre hagen estat, per un motiu o l'altre, "en boca" dels veïns.

No cal anar massa lluny, a principis d'aquest 2023 va causar un gran renou la notícia que informava de la creació del primer equip professional de ciclisme de Castelló, l'Electro Hiper Europa, que, competint a la tercera categoria del ciclisme mundial, va incloure entre els seus patrocinadors a Marina d'Or. Només han passat poc més de tres mesos i els èxits ja han començat a arribar amb triomfs a la volta a Múrcia o a l'Alentejo.

Malauradament, també les notícies "roïnes" no cessen. Ho acabe d'escoltar, aquest matí un ciclista ha resultat ferit molt greu a la rotonda del 7 de juliol, en l'accés a l'autovia CS-22. Recordar com els primers dies del desembre passat, va ser un altre vehicle, el que atropellant un ciclista que circulava per la N-340 al terme d'Orpesa, va procurar-li la mort.

Però si parle hui de ciclistes i bicicletes, ho faig no per recordar els possibles accidents i de passada demanar prudència, que també, si ho faig és perquè tot just hui, es compleixen 40 anys d'un esdeveniment relacionat amb el ciclisme i que va ser molt comentat a la ciutat: la creació d'un grup ciclista propiciat per la degana de les emissores de ràdio a la ciutat.

És sabut que Ràdio Castellón es va crear en 1933, com a EAJ-14 Ràdio Castellón, tot just fa 90 anys i, des d'aleshores, durant les nou dècades d'història, ha estat testimoni de tots els moments viscuts per l'esport provincial. Per això, en un moment en què calia estar al costat de l'esport en general i del ciclisme en particular i amb motiu del cinquanta aniversari, el 1983 va crear un "club ciclista" en el que figuraven antics ciclistes que, en el seu moment, van defensar els colors de la ciutat formant part del "club ciclista Castellón-deportes Castelló", com Salvador Gomis, José Tárrega, Juan García, Rafael Celades o Delfín Marco...

Un club, una esquadra radiofònica, l'objectiu del qual no era participar en proves ciclistes, sinó més aviat promoure, amb el suport de l'emissora, el cicloturisme com a activitat recreativa i no competitiva que combinava l'activitat física i el turisme.

Han passat 40 anys des d'aquell moment, i ràdio Castellón en el seu afany per estar a prop de la seua ciutat i els valors que representa, ha decidit en aquest aniversari, canviant d'esport, patrocinar un club amb 45 anys d'història, com és el Club Esportiu Handbol Castelló, que compta amb 14 equips i més de 200 esportistes.

Un club que aposta per la igualtat des de fa anys amb equips masculins i femenins, que va ser fundat el 1978 per un grup d'amics, que van crear al començament el Club Poliesportiu Usía, recollint el testimoni de forma indirecta d'equips com el Col·legi Menor.

No crec que aquests esportistes de l'handbol del 2023 vagen a "entrenar i competir" amb bicicleta, però estic segur que, molts d'ells i d'elles hauran començat a practicar esport al damunt d'una bicicleta, participant en les activitats esportives i de lleure de la nostra localitat.

Perquè abans i ara, la bicicleta et fa una sensació de llibertat que no et dóna cap altre mitjà de transport: et fa viure la ciutat de manera diferent, a la vegada que permet, practicar esport en contacte amb la natura.

 

El seu dia...

Hui, 17 d'abril, se celebra el Dia d'Apreciació dels Ratpenats amb la finalitat de reconéixer la incalculable funció ecològica d'aquests fascinants animals, així com crear consciència a la població sobre la seua importància i conservació.

Una iniciativa impulsada ja fa uns quants anys per "Bat Conservation International", una organització no governamental internacional, creada el 1982, per un grup de científics, sensibilitzats per la vulnerabilitat i perill crític d'aquestes espècies, tenint en compte el paper fonamental que juguen els ratpenats al nostre planeta i que treballa per conservar els ratpenats els seus hàbitats a través d'esforços de conservació, educació i investigació.

Amb això, i per més de 40 anys de tasca, enginy i projectes, pretenen canviar la perspectiva existent sobre les rates penades, encoratjant les persones a ajudar a protegir.-les, davant la disminució substancial d'aquestes espècies al món.

A Castelló a l'espai emblemàtic del Molí de la font, a la marjaleria, tot i que en són molts els veïns que ho desconeixen, tenim la sort d'albergar una de les principals colònies de ratpenats d'Europa, en concret es troben el ratpenat petit patut (Myotis capaccinii) amb una població estimada de 1.600 exemplars en època de cria i que està declarada "en perill d'extinció" a escala nacional.

A més, s'han trobat exemplars de ratpenat de la ferradura mitjana (Rhinolophus euryale), ratpenat gran de la ferradura (Rhinolophus ferrumequinum); ratpenat de la cova (Miniopturus schreirbersii); ratpenat ratoner gran (Myotis miotis) i ratpenat ratoner patut (Myotis blythii).

Des de l'estiu del 2020 la regidoria de Transició Ecològica de l'ajuntament, encapçalada per Fernando Navarro, desenvolupa en col·laboració amb la Fundació Limne, un cicle d'activitats d'educació ambiental, genèricament conegut com "Les Nits de les Rates Penades", per donar a conéixer la "nostra" colònia de ratpenats.

Unes jornades, que repetides el 2021 i 2022, tenen la finalitat de vincular la ciutadania amb un mamífer que és considerat espècie amenaçada, difondre la varietat de ratpenats de la zona urbana i periurbana de Castelló i aconsellar la població en accions de lluita biològica contra plagues mitjançant la col·locació de caixes refugi a casa seua.

Els participants, a boqueta nit, amb l'acompanyament d'un guia, fan parades a diferents estacions d'escolta per identificar els rats penats mitjançant l'anàlisis dels sonogrames que capten els detectors, coneixent els beneficis ecosistèmics de cadascuna de les espècies localitzades.

No sé si també aquest 2023 continuarà la iniciativa, però seria molt encertada l'acció si tinguera continuïtat, per ser aquesta activitat bàsica per difondre la varietat de ratpenats de Castelló, vincular la ciutadania amb una espècie amenaçada i aconsellar-la per a col·laboració en accions contra la lluita de plagues.

De moment amb la celebració del dia "D'apreciació dels Ratpenats", del seu dia, no està de més que l'aprofitem per a conéixer una mica més sobre aquests mamífers voladors nocturns, tan polèmics per als éssers humans i importants per al medi ambient des del punt de vista ecològic, contribuint a l'equilibri en ser pol·linitzadors de moltes espècies de plantes i flors, mitigadors de les poblacions d'insectes i petits vertebrats, controladors de plagues o dispersadors de llavors.

I si no teniu massa ganes d'estudiar i conéixer més sobre aquests apassionants animals, rars, però inofensius, no patiu, per celebrar que hui és el seu dia, sempre podeu gaudir-lo, des del relaxament del sofà de casa, com?, veient pel·lícules de Batman, el gran superheroi ratpenat.

 

Casualitat: "El magnífic auto del senyor Matutano"

Tal dia com hui, però de fa 100 anys, va abandonar la ciutat el líder del republicanisme senyor Alejandro Lerroux, qui havia arribat només dos dies abans a Castelló, amb el tren ràpid de València, acompanyat per l'advocat castellonenc, i líder del partit republicà radical al nostre poble el senyor Fernando Gasset que, aleshores, exercia com a diputat a Madrid.

Diuen les cròniques de l'època que el senyor Lerroux va hostalar-se a l'hotel Suïs, com no podia ser d'altra manera en ser aquell el més luxós que a la ciutat i hi havia, i que l'endemà de la seua arribada, el diumenge 15 d'abril, va donar un míting al teatre principal de la nostra ciutat, ple de gom a gom, on va recordar que no era aquella la primera ocasió en què es dirigia al poble castellonenc des d'aquella mateixa tribuna, esbrinat el quadre desconsolador que oferia Espanya en referència a l'analfabetisme, a la necessitat de les reformes socials, als desastres de Cuba i Filipines, fent necessari l'alçament de l'opinió pública, discurs que va ser tancat amb una sonora i gran ovació.

Acabat el míting i després d'un "banquet" on van assistir més de 100 comensals, el senyor Lerroux va fer acte de presència, primer al Centre Republicà i, després a l'Ateneu Radical, per a continuació, ja de vesprada, iniciar viatge amb destinació final Barcelona.

Un viatge que, resulta curiós, no va efectuar-se en tren, com va ser l'arribada, sinó, i cite textualment de l'Heraldo: "amb el magnífic auto del senyor Matutano". És de suposar que l'esmentat Matutano, seria el veí-propietari de la casona que la família Martí Matutano tenia al carrer de Cavallers, antiga propietat d'Evaristo Escalona on, anys després, 1931 es constituiria la seu de la Societat Castellonenca de Cultura i el desembre del 1932 se signarien les Normes que, van comportar l'assumpció al nostre territori de la normativa fabriana.

Un viatge aquell del senyor Lerroux i acompanyants que va resultar d'allò més accidentat. D'entrada no van ser un sinó dos els vehicles que van conformar la comitiva que va deixar Castelló en una comitiva que, en arribar a Tarragona, va efectuar una parada, cosa més que normal per la distància recorreguda i l'estat de les carreteres, moment aprofitat pels il·lustres viatgers per prendre un café abans de continuar.

La casualitat o no, va voler que mentre el senyor Lerroux i acompanyants estaven descansant en un café d'aquella capital, va declarar-se un incendi en els dos automòbils amb què feien el viatge. La ràpida intervenció dels bombers va aconseguir que el foc no arribara a destruir totalment un dels dos vehicles, tot i que els desperfectes van ser considerables. L'altre automòbil, el que era propietat del senyor Matutano, el que ocupava el senyor Lerroux, malauradament va quedar completament destruït.

Malgrat que la premsa del moment va encarregar-se de dir que l'incident s'havia produït de manera casual, van ser molts els comentaris que, a Tarragona primer, a Barcelona després i a Castelló a continuació van fer-se especulant sobre la casualitat de l'incendi dels dos vehicles a la vegada, cosa més que inversemblant.

No sabem quin tipus d'automòbil era el del senyor Matutano, ni tampoc si tenia molts o pocs anys i quilòmetres, però per la categoria del propietari és de suposar que l'auto estaria en perfectes condicions i en total garantia per efectuar aquell viatge.

Tampoc sabem com va arribar la comitiva del senyor Lerroux a la ciutat comtal, si van agafar altres vehicles o si, finalment, el ferrocarril va ser la solució.

Faltaven encara uns mesos pel pronunciament i cop d'estat de Primo de Rivera moment en què va començar a frustrar-se l'intent reunificador del republicanisme al voltant del senyor Lerroux i la democràcia republicana.

Què va passar amb el cotxe? Què va fer el senyor Matutano? Va rebre alguna compensació econòmica, política o social? La història i la vida de molts veïns de la ciutat donarien per més d'una pel·lícula...

Quan les tombes parlen...

Hem escoltat moltes vegades allò que "els cementeris són veritables museus de la memòria" i llocs d'important valor cultural i històric. Hui, ho he pogut comprovar en primera persona, arribant a conèixer una mínima part de la història del meu estimat Castelló, a partir del descobriment d'un grapat de tombes de diferents personatges que al cementeri de Sant Josep hi reposen.

De la mà de Queta Ródenas, escriptora polifacètica i experta autodidacta investigadora en el nostre cementeri municipal, i amb l'impuls de l'associació cultural i festera l'Aljama, aquest matí ens hem reunit un bon grapat de gent per, passejant pels diferents quadres, entre tombes, ninxos i panteons, no només saber on es troben soterrats, si més no conéixer diferents personalitats destacades al costat d'altres anònimes que, per la complicitat d'alguns dels visitants-actors, en acostar-nos a les seues tombes, "retornaven" a la vida, i ens donaven a conèixer la seua història, part de la seua vida, alguna anècdota i també, fer-nos partícips del que va suposar la seua mort pels veïns, en el moment en què va produir-se.

A mesura que ens endinsàvem a la necròpolis han pres vida Teresa Vidal, al costat del panteó oratori, vingut a menys amb el pas del temps, construït a la memòria del seu marit Ramón, a qui va sobreviure i sent molts els anys en què venia a "fer-li" companyia i prendre ací "un xocolate"...

També i com a element colpidor, prompte ha aparegut al nostre pas, el mausoleu commemoratiu de la tragèdia del cinema "La Paz" del 1918 en què 21 xiquets i un soldat van perdre la vida de manera tràgica per "una broma" de mal gust.

I els horrors de la guerra del 1936, d'un bàndol i de l'altre. El mausoleu d'Eduardo Cernuda i Arturo Velasco, fundadors de la Falange a Castelló i la història de la sindicalista, feminista i represaliada Francisca García "la parrusa", compromesa amb la lluita per la igualtat.

Prompte hem vist el panteó de la família Huguet, comerciants, amb terres, empresaris, polítics, impulsors de l'expansió econòmica local i eixos vertebradors del valencianisme, a tocar del dedicat al fill predilecte de la ciutat Miquel Peris que deixà un llegat molt important de preservació de la nostra estimada llengua en aquesta la seua terra...

També ha pres vida per uns moments per contar-nos com va ser de desafortunada la seua existència l'arquitecte Manuel Montesinos, atés les nombroses desgràcies que sobre ell van planar, i el senyor Antonio Vera, vinclat al liberalisme progressista i que va ser el primer alcalde elegit pel poble allà pel 1835 i defensor dels interesos de la ciutat front les tropes carlines.

Igualment hem pogut "xarrar" amb el metge d'Onda, establert a Vila-real i soterrat a Castelló, Joaquin Ramos Vives que va ser el primer difunt soterrat al cementeri civil per morir "fuera del gremio de la iglesia" allà pel 1884.

Així mateix hem pogut contemplar el ninxo del senyor José Mut, propietari del garroferal on s'ubica el cementeri, i el de Natalia Jimeno Gil, una jove de 20 anys que morint el 1858, va ser el primer trasllat el 1865 efectuat des del cementeri del Calvari a aquest de Sant Josep, molt a prop del panteó edificat per l'arquitecte Maristany i que recull les despulles de Maria Juan una de les dones més representatives de la societat castellonenca de la primera meitat del segle XX i de la que es recorda que el seu enterrament va ser un dels últims de classe "general" que era el més pompós i fastuós dels tres tipus que hi havia en eixe moment...

Tot això abans de "conéixer" a Elvira Irulegui "la pija" unja dona adinerada, molt educada que, en vida, va dur a terme una tasca cívica i social important en auxili de les víctimes de la guerra de Cuba i que va perdre marit i filla en poc més d'un any entre 1878 i 1879...

Hem conegut també a Antonia Llop que tenint l'honor de ser pobra va ser la primera inhumació al nou cementeri el maig de 1861. I ens hem acostat per "conéixer en persona" al guitarrista Francesc Tàrrega qui ens ha contat totes les peripècies ocorregudes des de la seua mort, els diferents trasllats i sepultures fins a arribar al mausoleu que ara ocupa...

I la "cantaora" Lola Cabello, que sent andalusa va morir a Castelló el 1942 en plena gira actuant al teatre principal, i Rosa Viciano a qui va matar un tren en passar pel "pont de ferro" un dia de pluja tornant cap a casa amb el seu marit Pepe. També "hem conegut" Apolinar Fola, carabiner i matemàtic que ens ha descobert històries sobre la seua doble obra científic-literària.

I Joaquina P.P. amb la seua tomba anònima amb epitafi d'interlocució i, el cenotafi encarregat pel matrimoni sense fills al marbrista Gómez i abans a Cabedo, i els xiquets amb fotos post mortem i Àngela Moreno, víctima de la violència de gènere allà pel 1922... amb una original "advertència" d'un dels seus allegats...

Un matí ben aprofitat, distret, entretingut i didàctic. Que ha de tenir una continuïtat per seguir coneixent aquest recinte, amb més d'un segle i mig d'història, i els seus "inquilins". Gràcies Queta, gràcies figurants, gràcies Aljama.