El foc que ens agermana, segur?

Va ser l'any 1955 quan Francesc Pujades, veí d'Arles de Tec, poble del Vallespir a la Catalunya del Nord, portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossén Cinto Verdaguer, va tindre la iniciativa d'encendre el foc de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i des d'allà repartir la seua flama per tots els racons del país que parla la mateixa llengua. S'iniciava la renovació d'aquesta mil·lenària tradició, on les fogueres prenien un sentit col·lectiu. Des d'aquell moment, la xarxa es va anar estenent i el foc, va arribar fins al País Valencià.

Hui 22 de juny, com cada any, un grup d'excursionistes, abans del Cercle de Joves de Perpinyà i actualment del Casal del Conflent i la Flama d'Igualada, juntament amb altres entitats, pujaran al cim del Canigó uns feixos de llenya i la flama que des de fa 69 anys resta encesa al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà, i a les 12 de la nit , allà al cim, encendran una nova foguera, de la qual s'agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal a la vegada que, diferents voluntaris, començaran a distribuir-la i compartir-la amb tots els pobles i ciutats del territori lingüístic català, foc que ha de servir per a encendre les fogueres de la nit de Sant Joan, com a símbol d'esperança i de germanor d'una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de país, socialment just, políticament lliure, econòmicament pròsper i culturalment digne.

A la nostra província, a més a més de la capital, són varis els pobles que, de manera natural i festiva programen actes al voltant de la nit de Sant Joan, entre ells l'encesa d'una foguera amb el suport institucional. Així Vinaròs i Benicarló que ho han fet des del 1971 com un acte més inclòs en el programa de festes, i Castelló des del 2016.

Tanmateix, aquests darrers dies ha estat notícia el fet que Vox, com a soci de govern del Partit Independent de Vinaròs i el PP, haja fet públic, l'eliminació de la festa de la flama del programa oficial de festes, retirant-li a l'acte qualsevol suport institucional, en paraules de l'alcaldessa, la senyora Miralles, per l'alt contingut polític de l'acte a favor de l'independentisme català i la politització de les festes. De manera que, l'acte, es celebrara, però sense implicació directa de l'ajuntament, sent l'associació Ball de Dimonis l'encarregada dl mateix

A la capital, a Castelló, des de la regidoria de festes, el passat dijous van presentar-se els actes "oficials" programats a les platges per a la nit de demà Sant Joan; unes activitats organitzades per la Federació de Colles de Castelló, que començaran a les 20.00 amb el XXVI concurs de coques de Sant Joan, a càrrec de la colla Cagarròs, iniciant-se a les 21.00 el tradicional Sopar de Pa i Porta, seguit a les 23.00 per fogueres i correfoc a càrrec dels Dimonis de la Plana i culminant amb l'encesa de "la foguera", tancant-se la festa a les 12 de la nit amb un castell de focs d'artifici.

Al mateix temps i per celebrar el seu X aniversari , el club ciclista Tombatossals de Castelló anuncia que amb la col·laboració d'acció Cultural del País Valencià, s'encarregarà, al llarg de tota la jornada de demà diumenge, de recórrer en bicicleta, els 418 quilòmetres que separen el Canigó del Grau, portant amb ells la flama que, ha de servir per a encendre "la foguera".

Quina foguera? Si, per una banda, es diu que el grup ciclista té prevista l'arribada de la flama a les 20:10 hores a l'avinguda de Castàlia del Grau per immediatament llegir un manifest d'unitat i a continuació encendre "la foguera", i per l'altra, des de l'ajuntament s'indica que serà a partir de les 23 hores quan, acabat el correfoc, s'encendrà "la foguera", hi ha alguna cosa que no quadra. O tal vegada són dues fogueres? Dos actes paral·lels? Si és així, si dins el mateix poble no hi ha unitat, voleu dir-me on està la germanor del foc? De segur que la celebració de la nit de Sant Joan ens apropa a les arrels de la nostra cultura? Malament anem...

Siga com siga, des d'ací us desitge amb tota la força que aquestes fogueres que d'una manera o l'altra encendrem, tant de bo siga amb el foc que ens agermana, cremen tot allò que és vell, corcat i caducat, i que de les seues cendres renasca tot el que és nou, el que ens mereixem i desitgem com a poble. Germans, visca l'estiu!

Ho retiraran?

Entenc que des del negociat de normalització lingüística, els tècnics de l'ajuntament a hores d'ara encara estaran fent-se creus, i que ells, igual que la resta de castellonencs, s'hauran assabentat de la monumental errada quan "l'empastre" ja estava fet.

També, vull pensar que els tècnics del negociat d'educació, els de Gestió i Dinamització Cultural, i la regidora delegada d'educació i cultura, responsable indirecta, en últim cas del fet, la senyora Maria Espanya, mestra de professió, també s'hauran "quedat de pedra" quan ho hauran vist.

Fins i tot els seus assessors culturals, aquelles persones de confiança que s'omplin la boca lloant les meravelles culturals que l'equip de govern municipal ve realitzant des de fa un any, ara mantindran la boca tancada i, de segur que no diran res de res, fins i tot, tal vegada, "s'espolsaran les puces".

Però si no ha estat una "ficada de pota" monumental ni dels tècnics, ni de la regidora, ni dels assessors, entenc que ha d'haver-hi algun responsable al darrere d'aquest anunci-propaganda que, encarregat i, tal vegada també dissenyat des de l'ajuntament, per informar i promocionar un esdeveniment directe, en lletres grans reprodueix una monumental falta d'ortografia

La normativa de la llengua valenciana, determinada i elaborada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, estableix que la ç és una de les grafies que representen el so de la essa sorda, mai sonora, com ara els mots braç, traçat o fiança. Si parlem de essa sonora, s'escriurà s entre vocals, casa, cosa, rosa..., i z en posició inicial o entre consonant i vocal (excepte els mots que contenen els formants -dins-, -trans- i -fons). Mai la ç.

En aquest cas estem davant la paraula quinzena, derivat de quinze, paraula amb so alveolar fricatiu sonor, i tant en un cas com en l'altre, per ser sonora i anar entre vocals, s'ha d'escriure z i mai ç. Per tant, si mai escriuríem "onçe, pinçell o colçe", tampoc mai hem d'escriure "quinçena".

No sé si la cartelleria editada amb aquesta errada haurà estat repartida en aquells llocs on havia de servir de reclam, les escoles, perquè els menuts i sobretot les famílies s'assabentaren d'aquesta iniciativa destinada a conciliar la vida laboral i familiar durant el mes de juliol.

Una bona iniciativa sens dubte aquesta del "pequestiu", una bona manera de fer arribar a tota la comunitat educativa el programa, aquesta del cartell de coloraines i cridaner, però a la vegada una ferida als ulls de menuts i grans per l'impacte visual que representa.

Davant aquesta situació jo em pregunte, ho retiraran, o tindran la poca vergonya de deixar-ho com si res? I si és així, els claustres de professors es plantaran i no penjaran els cartells?

Per les imatges que han transcendit, sembla que quan el passat divendres va fer-se pública la corresponent presentació del programa, la regidora ho va fer recolzant-se amb unes imatges on els textos apareixen només en castellà, no dient res de les quinzenes.

D'altra banda, el nom de "pequestiu" que pot considerar-se més que encertat per la darrera finalitat del programa, aprendre junts divertint-se a l'estiu, pot ser objecte de problemes, ja que aquest nom crec és propietat d'una empresa assentada a Inca, a l'illa de Mallorca, "Pequear", dedicada a fomentar el desenvolupament dels menuts en diferents àmbits i serveis al llarg de tot l'any i també a l'estiu.

Espere que els responsables d'aquella empresa no obliguen el nostre ajuntament a fer marxa enrere i retirar el nom per la iniciativa, però el que si espere, de la sensibilitat de l'ajuntament, que recule en la distribució dels cartells i que no carregue sobre les espatlles de l'empresa que es faça amb la licitació el cost econòmic de la impressió dels cartells amb l'errada.

Formació a la carta: sí, però no.

És veritat que la revolució tecnològica i l'alta demanda de perfils especialitzats obre un camí interessant a la innovació en mètodes d'ensenyament; també ho és que en els darrers anys, la formació professional està guanyant camí a l'acadèmica, però això no vol dir que, tot i el gran interés mostrat per algunes persones, en poc d'esforç i temps, es puguen formar bons professionals.

El teixit empresarial d'una ciutat com Castelló demana professionals de sectors tradicionals. Empreses de la ciutat busquen electricistes, lampistes, paletes i conductors de camions i màquina excavadores. El dèficit d‟aquest tipus de treballadors rau en dos aspectes fonamentals: la manca de relleu generacional i l'escassetat de formació específica.

No fa encara massa anys, hi havia un bon grup de professions que quasi eren familiars, que "passaven de pares a fills", o en què existia la figura de l'aprenent i que, actualment, han desaparegut perquè aquesta formació ni s'ofereix als centres ordinaris, ni tampoc, en són massa les famílies que veuen amb bons ulls que, el fill o la filla, es decante per fer una FP, de manera que, a mesura que hi ha un augment de les jubilacions, hi ha una demanda important.

L'equip de govern municipal i en concret la regidoria d'Ocupació assabentats d'aquesta problemàtica que va en augment a la ciutat, anuncia ara el llançament de nous cursos d'oficis, de formació a la carta, com a nova via de formació per qualsevol ciutadà i especial per aquelles persones aturades que necessiten treballar.

Una manera diuen efectiva d'adquirir tècniques i habilitats pràctiques en una professió específica, una formació més ràpida i enfocada a les necessitats del mercat laboral. D'acord, però, quin castellonenc buscaria un serraller metàl·lic, un instal·lador d'aire condicionat, un paleta, un lampista o un llaurador que només puga demostrar unes quantes hores de formació?

És veritat que fa falta en molts oficis, sobretot els manuals, molta mà d'obra qualificada, però senyor Redondo, senyora Carrasco, amb uns cursos que, com a molt, ofereixen 140 hores de formació, equivalent si pensem en 5 hores al dia, en un mes, difícilment en qualsevol ofici podrem parlar de "mà d'obra qualificada".

Una persona aliena a un ofici, per més voluntat que li pose, per més interés que demostre, mai podrà considerar-se qualificat amb una formació tan baixa, i possiblement, tot i que arribe a conéixer algunes tècniques de la professió en qüestió, el seu treball serà deficient, incomplet o defectuós, simplement perquè, com diu el refrany, ningú naix mestre.

Senyores i senyors de l'equip de govern municipal, dedicar com estan dient aquests dies, 100.000 euros de diners públics, perquè 98 persones es beneficien d'una formació bàsica, mínima i curta, mai serà suficient per a aconseguir una inserció laboral en alguna empresa, i menys encara per establir-se d'autònoms i difícilment s'aconseguirà l'accés a una professió estable i de qualitat.

Cal ser realistes i tot i que el regidor d'ocupació s'ha aprestat a dir que "aconseguir un 50% d'inserció laboral seria tot un èxit", difícilment amb tan poques hores podrà no ningú assolir les competències professionals bàsiques del lampista, electricista o manobre, que requereixen com a mínim programes de formació de dos o tres anys i combinant teoria i pràctica.

No, no ens enganyem, amb 120 hores de les quals 40 són practiques mai podrem parlar d'un bon lampista i climatitzador, tampoc amb les 105 hores de formació per un instal·lador elèctric, per més que el Consorci pel Pacte Local per l'Ocupació i l'Ajuntament així ens ho vulguen vendre.

Tots podem aprendre en la vida, però necessitem temps per arribar a dominar tota una sèrie de característiques i qualitats que ens permeten actuar de manera adequada quan ens trobem amb situacions ambigües a la feina i, açò, no és mai fruit de "poques hores". A les aptituds i qualitats, que fins i tot poden ser innates, s'ha d'afegir necessàriament els coneixements i, aquests, mai "cauen del cel" com la pluja. Tanmateix, estiga errat, però crec que estem davant d'una altra acció de propaganda, amb poc de recorregut, del nostre equip de govern.