Va ser l'any 1955 quan Francesc Pujades, veí d'Arles de Tec, poble del Vallespir a la Catalunya del Nord, portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossén Cinto Verdaguer, va tindre la iniciativa d'encendre el foc de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i des d'allà repartir la seua flama per tots els racons del país que parla la mateixa llengua. S'iniciava la renovació d'aquesta mil·lenària tradició, on les fogueres prenien un sentit col·lectiu. Des d'aquell moment, la xarxa es va anar estenent i el foc, va arribar fins al País Valencià.
Hui 22 de juny, com cada any, un grup d'excursionistes, abans del Cercle de Joves de Perpinyà i actualment del Casal del Conflent i la Flama d'Igualada, juntament amb altres entitats, pujaran al cim del Canigó uns feixos de llenya i la flama que des de fa 69 anys resta encesa al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà, i a les 12 de la nit , allà al cim, encendran una nova foguera, de la qual s'agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal a la vegada que, diferents voluntaris, començaran a distribuir-la i compartir-la amb tots els pobles i ciutats del territori lingüístic català, foc que ha de servir per a encendre les fogueres de la nit de Sant Joan, com a símbol d'esperança i de germanor d'una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de país, socialment just, políticament lliure, econòmicament pròsper i culturalment digne.
A la nostra província, a més a més de la capital, són varis els pobles que, de manera natural i festiva programen actes al voltant de la nit de Sant Joan, entre ells l'encesa d'una foguera amb el suport institucional. Així Vinaròs i Benicarló que ho han fet des del 1971 com un acte més inclòs en el programa de festes, i Castelló des del 2016.
Tanmateix, aquests darrers dies ha estat notícia el fet que Vox, com a soci de govern del Partit Independent de Vinaròs i el PP, haja fet públic, l'eliminació de la festa de la flama del programa oficial de festes, retirant-li a l'acte qualsevol suport institucional, en paraules de l'alcaldessa, la senyora Miralles, per l'alt contingut polític de l'acte a favor de l'independentisme català i la politització de les festes. De manera que, l'acte, es celebrara, però sense implicació directa de l'ajuntament, sent l'associació Ball de Dimonis l'encarregada dl mateix
A la capital, a Castelló, des de la regidoria de festes, el passat dijous van presentar-se els actes "oficials" programats a les platges per a la nit de demà Sant Joan; unes activitats organitzades per la Federació de Colles de Castelló, que començaran a les 20.00 amb el XXVI concurs de coques de Sant Joan, a càrrec de la colla Cagarròs, iniciant-se a les 21.00 el tradicional Sopar de Pa i Porta, seguit a les 23.00 per fogueres i correfoc a càrrec dels Dimonis de la Plana i culminant amb l'encesa de "la foguera", tancant-se la festa a les 12 de la nit amb un castell de focs d'artifici.
Al mateix temps i per celebrar el seu X aniversari , el club ciclista Tombatossals de Castelló anuncia que amb la col·laboració d'acció Cultural del País Valencià, s'encarregarà, al llarg de tota la jornada de demà diumenge, de recórrer en bicicleta, els 418 quilòmetres que separen el Canigó del Grau, portant amb ells la flama que, ha de servir per a encendre "la foguera".
Quina foguera? Si, per una banda, es diu que el grup ciclista té prevista l'arribada de la flama a les 20:10 hores a l'avinguda de Castàlia del Grau per immediatament llegir un manifest d'unitat i a continuació encendre "la foguera", i per l'altra, des de l'ajuntament s'indica que serà a partir de les 23 hores quan, acabat el correfoc, s'encendrà "la foguera", hi ha alguna cosa que no quadra. O tal vegada són dues fogueres? Dos actes paral·lels? Si és així, si dins el mateix poble no hi ha unitat, voleu dir-me on està la germanor del foc? De segur que la celebració de la nit de Sant Joan ens apropa a les arrels de la nostra cultura? Malament anem...
Siga com siga, des d'ací us desitge amb tota la força que aquestes fogueres que d'una manera o l'altra encendrem, tant de bo siga amb el foc que ens agermana, cremen tot allò que és vell, corcat i caducat, i que de les seues cendres renasca tot el que és nou, el que ens mereixem i desitgem com a poble. Germans, visca l'estiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada