“Pintar como querer”

“Al poeta y al pintor / les está dada licencia / de pintar a su sabor / para mostrar su primor / y dar a entender su ciencia / Y aunque no sea verdadero / nos lo obligan a creer / y no hay hombre tan grosero / que piense todo es verdadero / mas pintar como querer.”

Un lloc emblemàtic a la ciutat, ideal per assemblees, conferències, seminaris, on es realitzen des de l'any 2011, actes de caire comercial, empresarial, científic i fins i tot religiosos. Un edifici singular, avantguardista, reflex de la modernitat i el progrés del nostre poble, referent arquitectònic mundial.

Un edifici construït sobre una superfície superior als 50.000 metres quadrats, amb sala d'exposicions, saló d'actes, sala de recepció, hall, restaurant i un grandiós aparcament soterrani. L'edificació més alta de la ciutat i un dels edificis més alts de tot l'estat espanyol, amb gran equilibri entre l'espai, el volumen i l'espectacularitat de la seua torre de 151 metres d'alçària.

Un edifici que reflexa el que és la ciutat i les persones que en ella vivim, éssers humans amb una enorme vitalitat i capacitat de renovació, ubicat a tocar de la Ronda Est i proper a l'Auditori, la Ciutat de la Justícia i el Recinte de Fires i Mercats. Una illa en una ampla zona verda, icona de modernitat i símbol de la indústria i la societat de Castelló...

Dona gust passejar per les seues amples zones verdes i contemplar les làmines d'aigua a diferents nivells i les terrasses integrades en el paisatge lineal que li donen el xipresos del Caminàs, mentre contemplem el bon i equilibrat us que se li ha donat al vidre, formigó, ferro i sobretot la ceràmica... Quanta versatilitat!!!

Per una persona nascuda en esta ciutat aquest immoble és un somni, un somni hui fet realitat, generador de feina, de prosperitat, d'oportunitats de futur, de grans expectatives... Gràcies, moltes gràcies senyor Camps, senyor Alberto Fabra, i sobretot moltes gràcies senyor Calatrava.

Així hauria d'haver-se recordat en aquests dies l'acte d'inauguració del Centre de Convencions de Castelló, però la realitat és ben diferent. Tot va quedar en un projecte de 60 milions d'euros i una maqueta de vora 3 milions.

Realitat imminent? Sense fonaments ni sense solidesa, però amb diners desembossats a caprici i conveniència del partit de govern. Vàrem sembrar trons i ara cal recollir tempestes: Calatrava imputat, construcció en suspens, malversació de cabdals públics? Frau?

Que podem presentar a hores d'ara? Moltes fotografies, una maqueta que va romandre als baixos de l'edifici noble del nostre ajuntament durant un llarg període de temps i que va ser exhibida a la seu de la delegació del Consell, a FITUR i al IVV Congrés d'Arquitectes, i que ara sembla haver-se “tragat la terra” i deutes, massa deutes i fum de canya... “Pintar la ciutat... voler a Castelló”, pintar com voler... Què? Qui? Com?