Sed

 Fa un grapat d'anys Almeria era la meca del cine de l'oest a l'estat espanyol; el motiu era molt clar, Almeria era quasi un desert, amb paisatges que res tenien a envejar als de la llunyana Texas o les muntanyes rocalloses del salvatge oest americà.

Ara, un quants anys després, i quan la indústria del mal anomenat “spaguetti western” està de capa caiguda, sembla ser pel que llegim a un diari local avui mateix, que la província de Castelló, i més concretament les terres de l'interior són un calc de les d'Almeria de fa uns quants anys, i és que malauradament no plou prou i les terres es ressenten.

I aquesta manca de pluja que arrastrem des de fa ja una llarga temporada ha convertit la província de Castelló en la segona amb menys aigua embassada de tot el territori nacional, després de, naturalment, Almeria.

I és que si comptabilitzem la totalitat d'aigua embassada en els pantans més representatius que tenim a Castelló: Arenós, Maria Cristina, Sichar i Regajo, observem que no arriben al 30% de la seua capacitat total. Conclusió clara: Castelló té sed.

Lluny queden aquells anys en què malgrat la sequera característica dels estius mediterranis, la nostra província es trobava en situació de normalitat, amb els embassaments tècnicament plens i amb el subministrament tant pel que respecta al reg com a aigua de boca garantits, doncs la tardor i l'hivern anteriors havien estat si més no plujosos amb abundància, com a mal menor “normals”.

Ara la situació és ben diferent. Ja el passat més de juny van saltar les alarmes i tant agricultors com ramaders primer van sofrir restriccions, després l'aigua de boca va veure's també restringida en alguns pobles, cas de Vilafranca un dels primers exemples de la greu sequera, i és que a l'interior de la província de Castelló en el darrer anys ha plogut un 65% menys del que es considera habitual, donant-se el cas que en alguns indrets en tot un any a dures penes han caigut 5 litres per metre quadrat.

Localitats com Ares o el Ballestar també estan travessant per greus problemes i els camions cuba estant sent de moment la solució. I no es traca d'un risc circumscrit a pobles de muntanya, altres localitat més properes a la Plana, com és el cas de la Vilavella, també pels efectes combinats de la calor i la manca de pluges estan veient-se afectats.

Pobles i termes sencers, persones i camps tenen sed. Canvi climàtic? No ho sé, però passejar per les muntanyes, serralades i fins i tot zones verdes urbanes d'alguns dels nostres pobles dona pena i tristor, tot sec, tot aspre, alerta màxima... i el que és pitjor, la perllongada absència de pluges abundoses, a més a més de buidar els embassaments, porta a la ruïna al camp i dispara els incendis forestals.

La sequera inicial en terrenys de secà ja ha arribat malauradament al regadiu doncs els embassaments no donen més de sí mateixa. I ara què? El camp i els pobles tenen sed. Molta feina per endavant per la “taula de la sequera”, actuacions més que necessàries, ja !!!