Cues i més cues...

 S’acosten festes i l’ajuntament mitjançant el Patronat i la Junta de Festes vol que, d’una banda, tots els veïns, des dels més menuts als més grans hi participem i, d’altra, que aquestes, les festes, siguen més i més conegudes arreu del món, per, així, atraure, més i més forasters. 

Per això, des del cartell anunciador, que fa unes setmanes va ser repartit i que llueixen molts aparadors del nostre poble, passant per la presència del món de la festa en la fira de turisme de Madrid, fins a arribar a l’edició i repartiment de la “polsera magdalenera”, la “cinta verda” i “el llibret” o programa oficial de festes, tot, estareu d’acord amb mi, ha de contribuir a fer, d’aquestes que ara s’acosten, de les festes de la Magdalena del 2016, les millors de totes les viscudes fins ara i que puguen ser recordades com les festes del canvi, de la nova etapa municipal i també de gestió festera.

Però que passa quan allò que es reparteix, com és el cas, es fa de manera gratuïta? Doncs que cal que t’espaviles i, tot i que, sembla que hi ha bona voluntat, en aquests dies estem veient llargues i més llargues cues per poder obtenir aquests preuats trofeus.

És el cas de les quilomètriques cues que la vesprada de dimarts passat van formar-se a la plaça major per obtenir “el llibret i les cintetes”, que s’han repetit aquest matí per recollir en aquesta ocasió “la polsereta” festera i que, també segons he pogut llegir a la premsa van formar-se a les portes de la casa de la cultura municipal del carrer d’Antoni Maura, al canyaret, dimecres passat per adquirir “les cadires” per veure les diferents desfilades, i això, que en aquest cas, no eren de franc. Definitivament la setmana abans de la Magdalena 2016, serà, d’entrada recordada, com la de “les cues per tot”… i és que Castelló, vulguem o no vulguem, ja no és un poble, o si més no, és, com a mi m’agrada dir, un poble gran. M’han dit que, hui mateix, a la llarga cua per aconseguir la polsera, unes xiques, que ocupaven un molt bon lloc a la cua, molt a prop de la porta de la casa abadia, deien que, si algú volia, elles els hi venien el seu torn a dos euros per persona, que no tenien pressa i tornarien a ficar-se al final de la cua, però abans es prendrien uns cafés amb els guanys aconseguits…

És veritat que en el cas de “la cinta i el llibret” van habilitar-se també les diferents tinences d’alcaldia per aconseguir-lo, però també no és menys cert que, va haver-hi problemes d’abastiment en més d’una d’elles. Resulta una mica lamentable que no es posen més recursos per aconseguir els preuats trofeus…

I açò no ha fet més que començar. Si tenim una mica de sort i el temps acompanye, tindrem “cues” en molts llocs i al llarg de tota la setmana, per aconseguir “les canyes” de la romeria, per comprar alguna “figa” a Sant Roc, per aconseguir “el rotllo magdalener” al peu de l’ermitori, o fer-nos “un vinet” en qualsevol dels variats “mesons i carpes” que, ja ocupen les nostres places i altres espais urbans.

I totes aquestes reflexions em porten a una pregunta: amb tantes cues estem potenciant el turisme de qualitat? La imatge que donem encara està lluny de ser un poble culte. Malauradament encara hui m’ha vingut a la ment allò de “mentre siga donat, mentre siga de bades, mentre no s'haja de pagar… a casa portar el que siga”.

Potser els veïns estiguem acostumats a fer cues, no tots ho tenim tot al nostre abast i de manera ràpida. I tot i que jo no n’he fet per ara cap de “cua festera”, fins i tot m’ha fet goig veure gent disposada a passar unes hores d’empeu per aconseguir “un xicotet trofeu”. No serà també una mica de vanitat, francament no ho sé, som rars els humans.