De rècords, refrany, pomes, roses i carnestoltes…

 Avui dia 6 i primer dissabte de febrer, dia 37é del que portem d’any, i no sé quants que no plou, hem iniciat el dia amb pocs núvols al cel i amb vent fluix de ponent i, tot i que encara és aviat per avaluar possibles pèrdues, fa molta falta que ploga, doncs la sequera ja s’allarga massa temps i amb les temperatures gens normals pel febrer, s’afavoreix les floracions avançades o descompensades, les plantes no podades broten abans d’hora per falta de fred i poden patir si venen gelades, per no parlar dels cítrics als quals la falta de fred ha escurçat la collita un parell de mesos reduint-se la qualitat i avançant-se la maduració.

Em ve a la memòria allò que canta Raimon de què, al nostre País, la pluja no sap ploure i, al pas que anem, prompte caldrà fer rogatives per a demanar que arriben les pluges al nostre municipi, on no plou des de fa més de 90 dies, exactament 95, des del passat 3 de novembre, estant a punt, serà dilluns 8, de superar el registre del major nombre de dies sense ploure que es té constància, que són de 96 i del 1916, confirmant-se que la sequera és cada vegada més palesa.

D’altra banda, ara, a les 5 de la vesprada, el termòmetre a casa, marca 16 graus, una temperatura poc freqüent per aquest mes de febrer, que segueix en el seu inici la tendència marcada pel gener, que va ser, segons l’Agència Estatal de Meteorologia, el mes de gener més càlid des de l’any 1955, de manera que fins avui, l’hivern a Castelló s’ha reduït als dies 16 i 17 de gener passat, en els que la temperatura va baixar per sota de la mitjana climàtica normal.

I vet per on entre els més de 300 refranys del refranyer valencià, que tenen al temps com a protagonista, els nostres avantpassats servint-se de la seua pròpia experiència viscuda, i formant part de la cultura popular, usaven per a esbrinar quin temps s'aveïnava, en trobem un que ens avisa que si pel febrer fa calor, per pasqua farà fred,”Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs”, així que estem avisats…

I mirant el santoral, ens trobem en què el d’avui és molt curiós; d’una banda l’església celebra Sant Pau Miki i els seus companys, un sant japonés que va ser assassinat a la ciutat de Nagasaki a finals del segle XVI. D’altra, el sant de les noies que es diuen Dora o Dorotea, una santa relacionada amb sant Teòfil, un advocat que es va riure de la santa quan la duien a judici i que després d’un miracle també es va convertir al cristianisme.

Quin va ser el miracle? Ací el teniu resumit: Pel camí al martiri Dora, va trobar a Teòfil, qui li va dir irònicament: «Esposa de Crist, envia'm pomes i roses del jardí del teu espòs». Dora va acceptar i, abans de la decapitació, mentre resava, va aparéixer-se-li un xiquet que li va portar tres roses i tres pomes, a pesar que estaven en el cru hivern. Ella li va demanar que li les portara a Teòfil, qui, vist el prodigi, es va convertir al cristianisme.

I mentrestant carnestoltes, la festa de l’hivern, del món al revés, però no simplement com un contrapés a la cultura oficial, sinó com la utilització col·lectiva de la ironia o la comicitat, omnipresent en la condició humana, que el poder sempre intenta controlar i manipular amb l’objectiu poc dissimulat de mantenir l’estatus quo, llicència controlada de la rutina diària i la quotidianitat per poder suportar el deler del dejuni quaresmal.