La festa que se sent

 Si, ja sé que alguns no ho haureu notat tot i que altres em direu que estic mandrós, que feia ja massa dies que no deia la meua en aquest espai, però les coses venen com venen i en aquest febrer reconec no m’he prodigat massa. 

Però s’acaba el mes i s’acosten festes, les millors festes que el meu poble celebra any rere any, festes fundacionals i de record, que no patronals, que aquelles vindran al maig.

I és que ja fa olor de festa, als magatzems municipals estan enllestint-se les gaiates i els carros de les colles, per lluir i rivalitzar amb el sector veí o amb la colla del costat; els llibrets de festa ja estan al carrer, les galanies ens han recordat en aquests dies qui som, d’on venim i on anem, els diaris han iniciat ja les seues promocions festeres amb pin’s, polseres i altres elements i, en els propers dies el programa oficial i les cintes verdes estaran a les nostres mans.

Tot sembla enllestit, des de la Junta de Festes i el Patronat s’ha treballat de valent per,en temps record, confeccionar un programa, que vist per damunt, sembla innovador i variat, sembla, per dir-ho en una paraula, il·lusionant, per què això, il·lusió és el que es veu en aquests primers actes festers, preludi del què pot ser la magdalena 2016, enguany una mica atípica per allò del canvi de govern, de junta de festes i de patronat. 

Aquests dies que vénen tindran fins i tot una nova imatge, les places i carrers ja han començat a canviar de fisonomia i més encara canviaran, tot ha de quedar enllestit per a la festa que s’acosta. La ciutat prendrà, de segur, fins i tot una nova olor. He dit olor?, si també olor de festa. La nostra festa sempre ha tingut una olor peculiar, essència del poble, que la viu de forma especial, al carrer, l’olor de pólvora i coets. L’olfacte és un sentit que està molt vinculat a les emocions, una olor impacta més en el nostre cervell que una imatge

I és que els sentits fan festa per Magdalena, i a l’olor cal afegir la vista, un color el verd castelloner, i el gust de la truita en faves de l’esmorzar del dia de la romeria, i l’oïda amb els trons i masclets i la música, i el tacte i contacte amb la gent.

Són els tòpics, és ben cert, però no són gens vulgars. Tots són part del món de la festa, de l’escenari de la festa, però no són la festa. La festa és una altra cosa, va més enllà, és el sentiment lúdic i festiu. Allò que no es veu, ni fa olor, ni té gust, ni es pot tocar o escoltar, ni és mesurable, ni rendible i que només és una realitat immaterial, però per molts la vertadera festa. La festa que se sent, de sentir, i de sentiment.

Es guarneixen els carrers, les places s’ompliran de gent, se sentirà el soroll de les revetlles que es barrejarà amb els riures i els crits dels joves i no tan joves, i els coets dels menuts... Uns actes pensats per a totes les edats perquè tothom els puga gaudir a la seua manera: concerts, balls, teatre, animació infantil, gegants desfilades... i un seguit d’activitats més perquè no hi haja temps per a l’avorriment i tots puguem eixir al carrer a celebrar-ho, perquè les nostres són i seran festes al carrer, populars..

Prompte arribaran els dies en què la ciutat es transformarà i la manera de viure canviarà. Sortirem als carrers i places motivats per un ambient especial, i tindrem, més que mai, alguna cosa que ens unirà, i quan acabe aquesta gran festa que ens agermana, veurem si queda quelcom d'eixe esperit, bon rotllo, alegria, col·laboració i respecte.