La ciutat

La ciutat

divendres, 28 de juliol del 2017

Il·lusionar-se

 L'anomenat genèricament com a "món de la festa" està en aquests dies una mica revolucionat. A punt de tancar un cicle fester i obrir-ne un de nou, l'esperança del canvi fa que, les darreres setmanes i en boca de tots, la paraula més escoltada i repetida siga il·lusió.

I és que en aquest final de cicle fester 2016-2017, la casualitat ha volgut que dos esdeveniments que han de marcar el futur de la festa, compartisquen protagonisme. L'un repetitiu tots els anys per aquestes dates, ordinari, oficial i protocol·lari, l'elecció per un nou cicle de les màximes representants femenines oficials de la festa castellonera, la tria de les Regines i Dames de la Ciutat i, l'altre, puntual, fruit d'una demanda prou estesa en els darrers anys i sol·licitada amb reincidència a les darreres assemblees de festes, la celebració d'un Congrés Magdalener, el IV en la història de les nostres festes, espai de reflexió participativa que ha de ser capaç d'orientar la gestió, l'organització i, en definitiva, la transformació i rellançament envers el futur, de les festes de la Magdalena.

Dos esdeveniments que, com dic, novament han despertat la capacitat d'il·lusionar-se, d'il·lusionar i d'il·lusionar-nos. Es diu que l'energia és el motor de la vida i no hi ha millor causa motora que la il·lusió per provocar un efecte, per això el que és tant conegut de "sense il·lusió no es viu" i, malgrat que el futur ningú el coneix, no podem viure sense il·lusions.

S'ha publicat a tots els mitjans locals, 31 xiques i senyoretes aspiren, estan il·lusionades, en ser una de les 14 elegides per ocupar els càrrecs de Regines i Cort d'Honor. Totes elles per mèrit, esforç, treball i dedicació al món de la festa, de segur que s'ho mereixen. A totes elles, el cor els hi batega hui, dia de l'elecció, més de pressa que mai; felicitat i il·lusió en dosis compartides.

Des d'ací només desitjar-les a a totes sort, a la vegada que encert en la responsabilitat de la tria a aquells que ens pertoca. I, com diuen al meu poble, "poc viurà qui no ho veurà".

I si les "Comissions de Sector" estan il·lusionades per aportar, al món oficial fester, alguna representant, no gens menys ho estan també la resta de veïns, aquells que viuen, que vivim les festes des d'unes altres perspectives, Colles, Associacions de Veïns, Grups de Ball, Cases Regionals, i un llarg etcètera de col·lectius que, darrerament, hem vist com es plasma i es fa realitat l'oportunitat d'expressar "la nostra" opinió sobre les festes, mitjançant l'aportació de comunicacions a un dels quatre blocs temàtics del Congrés: marc, identitat, actes i projecció, que convocat pel govern municipal s'ha de celebrar el proper més de novembre.

No sóc profeta ni tinc el poder de l'endivinació, però de la mateixa manera que les 31 veïnes, i al seu darrera 31 famílies castelloneres mantenen l'il·lusió que precedeix a una possible alegria, aconseguir l'objectiu marcat de representar la ciutat durant tot un any, també estic segur, som molts els veïns que, il·lusionats en què la festa canvie i evolucione, en què la festa siga cada vegada més participativa, popular i internacional, participaran, faran i farem sentir la nostra veu buscant el benefici de tots, tenint clar que, "si la festa va a més, la ciutat va a més" i tots, d'una manera o l'altra, eixim beneficiats.

Il·lusió no ens manca, per un motiu o l'altre estem il·lusionats. Ens dirigim cap al futur amb il·lusió i esperança, som un poble treballador, amant de les tradicions i obert a nous reptes, que també sap divertir-se...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada