Teatre, pur teatre...

Una de les prioritats del Conseller de Cultura, el senyor Marzà, des del mateix dia de la seua presa de possessió, tot just fa hui dos anys i un mes, va ser la renovació dels gestors de l'Institut Valencià de Cultura, iniciativa nascuda l'any 1997 per impulsar i promocionar la vida cultural del País Valencià que, a Castelló, les seues actuacions els primers anys van centrar-se fonamentalment en la recuperació d'edificis (cas del teatre principal, el museu de belles arts o l'espai d'art contemporani) o la construcció d'altres de nova planta (cas de l'auditori).

Ara, i des de la perspectiva que donen els 20 anys transcorreguts, tot i que una ampla gamma d'actes han tractat de "fer créixer" el fenomen cultural a la ciutat, el fet ha estat que les exposicions, espectacles, concerts, trobades, activitats pedagògiques o conferències, no han aconseguit ficar a la ciutat a "la primera divisió nacional" de la cultura.

Per tractar de millorar la situació cultural del País i a la vegada frenar la sangria que suposava per tots els valencians el manteniment de l'IVC, la Generalitat va optar per cobrir mitjançant concurs públic els càrrecs de director general, essent nomenat el senyor Abel Guarinos, funcionari de Teatres de la Generalitat i per més de 25 anys director de la Mostra Internacional de Mim de Sueca, els directors adjunts, d'arts escèniques, audiovisuals i cinema, i música i cultura popular, Roberto García, José Luís Moreno i Magda Landete respectivament i, els delegats a Alacant i Castelló.

Per desenvolupar el treball, les propostes a dur endavant, les estratègies culturals a curt, mitjà i llarg termini, en definitiva per fer viable el Pla Estratègic Cultural Valencià "Fes Cultura", pel període 2016-2020, va nomenar-se al fins aleshores cap de la secció de Cultura de l'Ajuntament de Benicàssim, el senyor Alfons Ribes, nou responsable de la delegació de l'IVC a Castelló, amb l'encàrrec primer i principal d'executar la gestió ordinària de les activitats que l'Institut havia de dur a termini als espais que d'aquell depenen, així com coordinar el personal adscrit als diferents centres.

El repte no era senzill, calia posar-se a treballar i fer-ho ràpidament i amb les "idees molt clares", coordinant i promocionant activitats i buscant nous públics i la seua fidelització, a la vegada que contactar amb els diferents professionals dels sectors artístics per, convertir, els espais culturals de la província en referents nacionals.

Això passava per una reestructuració radical de la programació entre d'altres del primer coliseu de la ciutat, del teatre principal. D'una anàlisi exhaustiva i rigorosa el senyor Ribes arriba a detectar que una quantitat superior a 30 activitats anuals de caràcter social i lúdic, no directament relacionades amb la temàtica de les arts escèniques, impulsades per associacions locals, estaven provocant, any rere any, una congestió de dates en el calendari que, impedien una programació de qualitat en resultar impossible trobar dies lliures per acollir projectes teatrals i lírics de primer nivell. Calia ser ferm i posar la tisora, ja que aquests actes incrementaven cada vegada més el forat econòmic.

No em sembla malament que s'alleugere de dates i d'alguns espectacles habituals al Principal en d'èpoques passades del govern del Partit Popular, -si amb açò s'aconsegueix una programació de major envergadura-, que passen a celebrar-se en uns altres llocs igual o més adients encara, com poden ser el Palau de la Festa, el Teatre del Raval, l'Auditori o l'Espai d'Art, com tampoc em sembla gens malament l'afirmació de la nostra regidora de cultura en dir que "els professionals han d'estar al teatre i els amateurs en altres escenaris", sempre amb la màxima dignitat possible.

No veig per cap lloc que "traure alguns actes festers o esdeveniments impulsats per associacions locals", si poden realitzar-se en altres llocs, supose cap atac a la tradició, ni cap menyspreu als col·lectius de la ciutat, sempre que la programació del Principal guanye en qualitat. En cas de no ser així, aleshores serà el moment de criticari des del senyor Alfons Ribes fins al mateix Conseller i demanar-los responsabilitats, de la mateixa manera que, ara, critique la nefasta gestió cultural del PP, i el teatre, pur teatre, "la seua rabieta i mala bava" del darrer plenari.