Sí, però.... No.

 Sóc des de fa un bon grapat d'anys, un més dels més de 1.100 socis que "Càritas Diocesana de Sogorb-Castelló, entitat sense ànim de lucre i erigida pel bisbat, que té com finalitat darrera l'acolliment i ajuda a les persones en situació de pobresa, per la qual cosa col·labore econòmicament amb una xicoteta aportació trimestral que, unida a les aportacions d'altres socis i voluntaris, representen el compromís amb els altres i ajuda a millorar la vida de moltes persones.

Considere que en aquests temps, la tasca assistencial i de promoció de les persones, far i guia de Càritas, ha de seguir sent recolzada i no pot ni deu ser oblidada. Per això, el meu compromís amb aquella entitat.

Com tots els anys, en arribar aquestes dates del mes de juliol, rep al meu domicili la memòria de l'any anterior acompanyada d'una carat signada pel director de Càritas, en la qual se'm comunica el "balanç econòmic" de l'any anterior, a la vegada que se m'agraeix la meua solidaritat i compromís amb el proïsme.

Així, ara mateix acabe de rebre el corresponent informe-memòria 2016, en el que a través de les 6 pàgines d'un acurat bolletí, se m'informa del nombre de participants, beneficiaris, voluntaris, socis, donants, treballadors..., dades d'acolliment, projectes formatius engegats, accions desenvolupades i, allò que és la finalitat darrera, el balanç econòmic del 2016, amb els recursos i l'aplicació d'aquests.

Tot i que no resulta massa fàcil d'entendre, la qual cosa em fa pensar que poca gent de la qual rebrà aquesta memòria realment la llegirà, es desprén que poc més de 4 milions 4 cents mil euros han estat gestionats l'any passat que, sense ser una quantitat excessiva, tampoc resulta gens menyspreable i que les majors despeses han estat en atenció social, vora 2,5 milions d'euros.

El senyor director em diu a la carta de presentació que "els temps continuen sent molt difícils" la qual cosa em fa pensar que les dificultats amb les quals es troben són grans i que no poden o costa molt arribar a tot.

Aleshores jo em pregunte: Cal gastar-se uns diners, no crec que hagen estat pocs, en editar a tot color i en un bon paper, una memòria que sembla una propaganda més que una dació de conters? No haguera estat més eficient dedicar aquests diners, als que cal afegir l'enviament de correus als domicilis particulars, a accions directes d'acompanyament o ajuda? Quina és la darrera finalitat real de la memòria?

Senyor Aragonés director de Càritas, no dubte i per això continue amb la meua modesta aportació, que l'entitat que vosté presideix realitze una tasca social més que impagable en benefici dels més necessitats, però, tal vegada cal plantejar-se si, realment, els diners i el temps dedicat a la memòria anual siguen adients; vist des de fora realment crec que són diners tirats.

D'ahí i ara entendran el títol del post, sí, suport al treball de Càritas, però no a malbaratar uns recursos econòmics ja de "per se" minsos, en paper, fotografies a tot color i agraïments. Això sobra o si més no, no haguera estat de més trobar algun patrocinador que, a canvi de propaganda s'haguera fet càrrec de les despeses d'edició, impressió i enviament de la memòria. Prenguen nota per a l'any vinent i de no ser així, un prec, a mi personalment, no fa falta que em facen arribar la memòria 2017, jo seguiré col·laborant per convenciment.