El Convent de la Mare de Déu del Carme, de l'Ordre dels Carmelites Descalços, situat al Raval de
Sant Fèlix, és un conjunt catalogat, de manera genèrica, com Bé de Rellevància
Local, pels seus valors històrics, artístics, i arquitectònics.
Les obres de l'Església
iniciades el 1929, no van finalitzar fins a la primavera de 1942. L'edifici es
va construir seguint els plànols de l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos amb
les aportacions al disseny realitzades per l'arquitecte Alfonso Garín en la
part superior i les voltes, constituint l'únic edifici d'estil neoclàssic a la
ciutat.
Presideix la nau central una
imatge de Verge del Carme, obra de Octavio Vicent, beneïda en 1949
i situada en un camerino, decorat amb pintures de 1952 de Rafael Cardells, en
les quals apareixen els quatre sants més cèlebres del Carmel: Sant Elies, Santa
Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu i Santa Teresina.
L'església està plena de
tresors artístics, tal vegada el més conegut i volgut la imatge del Nen Jesús
de Praga, obra de l'escultor carmelita germà Francisco del nen Jesús, deixeble
de Mariano Benlliure; al costat d'aquest els frescs de Ramón Català, o els
retaules de San José i Santa Teresa, datats de la dècada dels anys 60, així com
les relíquies de diversos sants carmelites.
El conjunt monacal està
format a més de per l'església, avui parròquia, per l'edifici conventual, que
va arribar a les dècades dels 60, 70 i 80 del segle passat, a ser seminari i col·legi concertat, col·legi Sant Joan de la Creu.
Amb la crisi de les vocacions la comunitat de monjos residents en el convent va anar reduint-se dràsticament, arribant a estar formada solament per tres frares i despareixent als inicis d'aquest segle.
Des de l'any 1986 el solar i
edifici, -5.311 metres quadrats-, estava qualificat com a zona dotacional, docent
i religiosa; no obstant això, després de l'aprovació del Pla General d'Ordenació
Urbana de l'any 2000, els terrenys van ser novament requalificats, obrint-se a urbans,
amb la possibilitat d'edificar, per vendre habitatges a la zona.
L'any 2008 l'ajuntament, va
aprovar un programa urbanístic que projectava la demolició de l'edifici
religiós per construir, sobre el solar, uns 30 habitatges repartits en dos
blocs de baixa edificabilitat, per assumir part de les
reivindicacions presentades pels veïns de la zona. No obstant això amb
l'anul·lació del PGOU el procés va quedar paralitzat.
Fa ara just un any, l'ordre
dels Carmelites Descalços va arribar a un acord per convertir-se en agent
urbanitzador per al desenvolupament del denominat Programa d'Actuació Integrada
de la Unitat d'Execució 18 UE-R segons un nou PGOU
Just ara i amb el nou Pla
General de la Ciutat quasi enllestit, sembla que es reactiva el projecte modificant de
forma substancial la idea inicial, en apostar de forma decidida per un nou jardí públic a la zona de l'avinguda
Caputxins i, incloure el manteniment de l'edifici d'estructura claustral annex
a l'església, modificant el contracte de programació de la unitat d'execució
18 UE-R, concretant- se en un Pla de Reforma Interior .
S'obre ara una nova etapa en
aquesta història que ha de concretar els usos, amb noves condicions
d'ordenació, que amb manteniment de l'edifici d'estructural claustral
annex a l'església, ha de definir les condicions d'edificabilitat dels blocs
residencials previstos i de l'edifici conventual per destinar-lo a ús terciari, tot i que en principi siga per a ús de la pròpia orde religiosa.
Guanyarem qualitat de vida
els veïns? Modernitzarem aquesta part de la ciutat? Tindrem nous espais
comunals? Podem fer-nos il·lusions? Temps per venir futur...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada