Cal preocupar-se?

Vam estar a un pas d'assolir la rodona xifra dels 600.000. Va ser l'any 2010 quan a la nostra província vam arribar a viure i conviure 595.853 persones segons l'estadística de l'INE. D'aquell any ençà no hem deixat de perdre població.

Ahir va fer-se pública, i hui ho comenten els mitjans informatius locals, la xifra de població provincial a 1 de gener del 2018, concretant-se en 569.556 ànimes. Si fem la resta, trobem que en 8 anys hem perdut 26.297 habitants, degut fonamentalment a dos factors: el cada vegada major creixement negatiu entre el nombre de naixements i defuncions, que en el darrer any situa la diferència entre els nascuts i finats en 512 (4.780 enfront de 5292) i la diferència també negativa entre els immigrants i emigrants amb un saldo de 1.003 (4.900 enfront de 5.303).

Cal començar a preocupar-nos? Considere que sí, ja que la darrera tendència consolidada a juny del 2017 i nivell nacional, situa la població espanyola en un creixement superior a les 100.000 persones en el darrer any, a la vegada que, aquest creixement es veu també manifest a nivell global de la Comunitat Valenciana amb un augment de quasi 11.000 persones, malgrat el llastrque suposa Castelló, enfront de València i Alacant que creixen...

El nostre és encara un saldo negatiu, com ho són algunes de les províncies de Castella i Lleó, Extremadura, Astúries, Galícia o Aragó, on el fantasma de la despoblació persisteix. Tanmateix és difícil comparar la nostra economia a la d'aquelles terres i regions germanes, ja que per clima, per comunicacions, per caràcter emprenedor i per molts altres factors, devíem tenir un ritme de creixement positiu i, encara que el desfase és moderat, no oblidem, és negatiu. Són l'única província de la Comunitat que encara perd habitants.

Si, és clar que som la segona província més muntanyosa d'Espanya i que el fantasma de la despoblació de l'interior persisteix i és difícil de frenar, a la vegada que el nombre de romanesos, marroquins i colombians que van arribar a la nostra terra als inicis de la dècada també ha anat en descens per l'efecte atractiu de València o pel retorn als seus països d'origen per la millora econòmica o per la manca d'oportunitats que ací se'ls presenta.

I si el problema de la pèrdua de població es nota a la capital, que dels més de 180 mil habitants el 2013 hem passat a menys de 170 en aquest 2018, resulta sagnant a la resta dels 135 municipis provincials, dels quals 116 tenen a hores d'ara menys de 5.000 habitants i 19 menys d'un centenar, sent quasi nuls els naixements i tenint una densitat de població per davall dels 10 habitants per quilòmetre quadrat, xifra molt inferior a la Mitjana nacional i també de la resta de la Comunitat.

Malgrat que la consolidació de la població en l'àmbit rural ha de ser un eix prioritari per frenar la pèrdua de població, malgrat que la Diputació Provincial des de fa uns anys incorpora diferents plans de dinamització turística de l'interior, malgrat les diferents ajudes econòmiques i altres recursos que estan tenint una més que bona acollida, com les escoles matineres, o les unitats respira per la cura de les persones grans, malgrat totes aquestes iniciatives, va ser la despoblació l'eix fonamental que va marcar el darrer debat sobre l'estat de la província celebrat fa pocs dies, i és que el tema arriba ja a ser preocupant...

Cal actuar unint esforços, deixant a banda les idees polítiques, cal treballar en conjunt totes les administracions si no volem que en pocs anys nuclis poblacionals com Argelita, Aiòder, Cortes, Lludient, Pina, Xodos, Matet, Herbers o Vilamalur, queden buits i abandonats. La situació actual és per preocupar-se encara que, des de la capital, siguen molts els veïns que veuen el problema com alié i llunyà. Solidaritat, esforç i treball per revertir la situació és el que fa falta...