El colom de Maria Agustina...

Els pressupostos participatius són un mecanisme que l'equip de govern de Castelló va posar a l'abast de tot el veïnat, perquè els ciutadans poguérem participar en la presa de decisions respecte a l'execució de part del pressupost municipal.

Després de l'èxit de la proposta en una passada edició, ara novament en 2018 i entre el 15 de febrer i el 28 de març passat, va tornar a obrir-se el termini per una nova presentació de propostes, que el passat més de maig van ser avaluades pels tècnics competents i, ara, en aquests dies, poden ser votades per qualsevol veí o veïna.

Crida l'atenció que un bon nombre de propostes presentades no ha passat el tall de la viabilitat tècnica, per la qual cosa, s'han quedat en el camí.

D'una d'aquestes propostes vull fer-me ressò ara i ací, i veure, si hi ha alguna possibilitat de fer-la realitat encara que siga per un camí diferent.

És el cas de la proposta presentada per un veí, identificat com a "Megamic" i que feia referència a la necessitat de realitzar una recuperació de l'estàtua de la font de la plaça de Maria Agustina, que, conseqüència del pas del temps, presenta greus deficiències en la seua estructura superior.

Aquella és una escultura del mestre Joan Baptista Adsuara, de l'any 1967, i que representa una al·legoria de la pau, amb una esvelta figura femenina que decanta suaument el maluc mentre un dels seus braços es recolza sobre un pedestal. El braç dret descansa sobre el cap on es recolza vigilant el colom, símbol universal de la pau.

La seua col·locació rememorava els 25 anys de pau del règim després de la Guerra Civil i va substituir a una altra escultura del general Franco, també d'Adsuara, que mai no va arribar a instal·lar-se per motius d'estètica.

Doncs bé, des de fa uns anys, el colom està decapitat, mostrant als veïns i turistes una imatge de deixadesa i abandonament, per la qual cosa, fent-se ressò d'un sentir popular, aquell veí, va demanar dedicar part dels diners d'aquests pressupostos a la seua neteja i restauració.

Tot i semblar una reivindicació prou fàcil i viable, els tècnics municipals van emetre un informe d'inviabilitat, adduint que no estava acreditada la propietat municipal de l'estàtua, i que en el negociat de patrimoni municipal no hi figura cap antecedent de propietat, tan sols apareix en el catàleg d'estàtues "es..cultura" una guia urbana d'escultures de Castelló, editada per cultura de l'ajuntament en època de l'alcalde Bataller, indicant-se en l'informe d'inviabilitat que "amb caràcter previ a qualsevol intervenció de restauració és del tot necessari depurar la titularitat de l'obra, amb la finalitat d'evitar un possible dany a drets de terceres persones".

Curiós resulta si més no l'informe, doncs d'una manera molt subtil i llegint entre línies ens adonem, primer del caos escultural de les obres escampades per la ciutat, llançant una pregunta: qui és el propietari? i segon, interessa a l'ajuntament i concretament al negociat de cultura el manteniment d'aquesta important figura?

Siguen quines siguen les respostes a aquestes qüestions el cas és que el colom de la pau de Maria Agustina segueix sense cap. Per molt de temps? Ja veurem. Castelló és diferent...