Collita d'aigua de pluja...

 Amb aquest nom es coneix la captació de la precipitació pluvial per usar-se en la vida diària. Fa molts anys hi eren molts els pobles que recollien l'aigua cada vegada que plovia. En l'antiguitat, als territoris de l'Imperi Romà on el clima era semiàrid, com en la península Ibèrica i la península Itàlica, es van construir grans dipòsits subterranis on l'aigua de pluja s'anava emmagatzemant per al seu posterior consum, sigui humà o agrícola, eren els anomenats aljubs.

Als pobles, per aquest menester disposaven de cisternes que, a mesura que arribava "la modernor" van anar desapareixent, primer als habitatges urbans, amb l'arribada de "l'aigua correnta" i després a la resta del terme, a les cases de camp, a mesura que anava arribant també la urbanització, de manera que, a hores d'ara, també al nostre terme, són molt poques les cases, alqueries, masets o villes, que, d'una banda, disposen de cisterna i, d'altra, en cas de disposar-ne, la fan servir.

I sí no es fa servir quan encara podria ser útil és per dues raons; la primera i més convincent per la contaminació dels sols, a la que amb el pas dels anys hem contribuït en l'anomenat progrés i que pot arribar a filtrar substàncies molt nocives per la salut, a les cisternes. La segona raó, més que evident, cada vegada plou menys i costa més omplir-les afegit al fet que l'aigua de pluja d'abans no tenia res a veure amb la d'ara que és molt més àcida en arrossegar substàncies químiques suspeses a l'atmosfera, produïdes per l'activitat industrial.

Tot i això i si hui reflexione sobre l'aigua de pluja, és perquè,com heu pogut comprovar, aquest cap de setmana passat, la pluja ha estat generosa amb nosaltres, de manera que segons càlculs fets a casa amb "un mesurador", en poc menys de 24 hores han caigut més de 40 litres per metre quadrat, aigua que malauradament s'ha perdut en la seua totalitat, quan és ben sabut que els castellonencs i per mitjana consumim de 150 a 300 litres d'aigua per dia segons mesos i temporada.

L'aigua és el nostre mitjà de vida més valuós. El malbaratament irreflexiu i la contaminació irresponsable fan d'ella un bé cada vegada més preuat i car. Les aigües pluvials recollides, que procedeixen de teulades de cases o terrasses, filtrades i emmagatzemades de manera adequada, poden arribar a representar una font alternativa d'aigua de bona qualitat que permeta substituir l'aigua potable en determinades aplicacions i d'aquesta manera contribuir en l'estalvi d'aquest recurs.

Sembla que som "molt rics" que vivim en un poble on amb diners podem tenir de tot, però en aquest cas, com en el cas del consum energètic produït per fonts no renovables, cada dia que passa, malbaratem i hipotequem el nostre futur.

Calen incentius per a aconseguir bones pràctiques i gestionar millor els recursos naturals, en aquest cas, els hídrics, doncs és una veritable llàstima i quasi un delit que, tanta quantitat d'aigua caiguda s'haja perdut, quan tanta falta fa a la nostra terra.

Caldria plantejar línies de subvenció a les Comunitats de Propietaris o als particulars perquè introduirem tecnologies eficients en l'aprofitament, quan fóra possible, de les aigües de pluja. Digueu-me si voleu il·lús, però crec que ara encara som a temps, tal vegada demà siga ja massa tard, doncs com diu Raimon, en aquest el nostre poble la pluja no sap ploure, o plou poc o plou massa...