Carnestoltes de fa 100 anys: L'estudiantina de l'Institut. El temps no passa debades

Estem en carnestoltes, una de les celebracions més llargues del calendari. És un estat excepcional, un capgirament de l'ordre que se celebra set setmanes després de la primera lluna plena passat el solstici d'hivern, just quan els dies comencen a fer-se més llargs.

Així i amb caràcter general, i com marca la tradició, el Carnaval d'aquest 2022 cau entre els dies 24 de febrer i 2 de març, de manera que el tret de sortida hauria d'haver estat dijous passat i el darrer dia de les festes Dimecres de Cendra.

Sembla que l'origen rau en el paganisme romà, que celebrava a l'hivern festes de transgressió, per exemple, la inversió d'amos i esclaus. Més endavant, amb l'adopció del Cristianisme, es va convertir en un temps de disbauxa, un lapse de permissivitat que s'oposava a la Quaresma.

La festa reuneix rituals de soroll i foc per despertar la natura i per propiciar-ne la fertilitat. Algunes d'aquestes pràctiques han perviscut, cas de les màscares, dels personatges amb banyes, i de les pells i esquelles en els carnavals d'alguns pobles.

A Castelló en els darrers anys, la festa s'ha escampat sobretot entre la gent menuda a les escoles i entre els grans al Grau, convertint-se en una festa popular de caràcter lúdic amb proliferació de màscares, disfresses, música i balls i l'ocupació dels carrers, el menjar i beure, la provocació als espectadors i la sàtira.

Per no ficar en perill les festes fundacionals, des de l'alcaldia i la regidoria de festes, aquest any van suprimir-se tant les festes de Sant Antoni al gener, com el Carnestoltes, que s'havia de celebrar aquest cap de setmana a la nostra ciutat, bé, millor dit al Grau, perquè és al Grau on el carnestoltes castellonenc pren tot el seu sentit i significat.

Així, el darrer carnestoltes massiu, celebrat al Grau de Castelló va ser, ara fa dos anys, el 21, 22 i 23 de febrer, ja que el que havia de celebrar-se l'any 2021 els dies 12, 13 i 14 de febrer, va quedar ja ajornat per la situació epidemiològica i l'evolució de la Covid.

És veritat que molts veïns, sobretot del Grau, quedaren i hauran tornat a quedar decebuts amb la suspensió, i aquests dies l'enyor els portarà records de dies vibrants, però també ho és que, per molts altres veïns, sobretot els de la Vila i Ravals de la ciutat, la suspensió de les festes de carnestoltes dos anys seguits, no ens ha suposat un gran entrebanc, ja que a la ciutat, diguem-ho clarament, la festa ha tingut al llarg dels anys poc d'arrelament.

Però aquesta manca d'arrelament no ha estat sempre així, un vell costum per carnaval va ser molt popular a la ciutat ara fa un centenar d'anys, es tracta de "les estudiantines" que comunicaven animació i vida a la festa carnavalera.

De totes elles la més recordada era la que es formava a l'institut, amb la benèfica idea de recaptar fons per l'Associació de Caritat, al mateix temps que es procuraven un honest i delicat entreteniment i diversió al llarg dels tres dies de disbauxa.

Generalment, dedicaven la nit del dissabte a visitar a les primeres autoritats de la capital i als catedràtics de l'Institut General i Tècnic, el matí del diumenge a postular pels carrers i, era a la vesprada quan visitaven els casinos i cafès animant amb la seua presència, músiques i balls, les reunions socials. La nit del darrer dia, dilluns de carnestoltes, desfilaven pels carrers de la ciutat lluint les típiques vestimentes, desapareixent amb l'inici de la Quaresma fins a l'any següent.

Com eren joves aficionats a la música i no professionals d'aquesta, necessitaven un director que presidira i dirigira els assajos les setmanes anteriors, contant en aquells anys amb la col·laboració del senyor Emilio Sanchís.

Una estudiantina que fonamentada en uns bondadosos principis només es semblava amb les penyes i xirigotes actuals amb les ganes de gresca i diversió. El temps no passa debades amics!!!