"Por San Blas, las cigüeñas verás"

No vivim en una terra on siga fàcil veure aquestes aus de gran mida, potes llargues i bec gros, per això, el refrany que encapçala aquest escrit de hui és en castellà, amb una traducció equivalent en la nostra llengua a "Per Sant Blai, la cigonya per l'espai"

La setmana passada va ser Sant Blai, el tres de febrer, i és en febrer i març quan tradicionalment milers de cigonyes blanques tornen a la Península. Crec haver llegit en alguna part que unes 34.000 parelles de xanqueres tornen a Espanya per aquestes dates. Vénen del nord d'Àfrica i clar, tot i que s'escampen habituament i és fàcil veure-les per 13 províncies de cinc comunitats, la nostra no està entre elles, per la qual cosa de no ser veí o visitant d'Andalusia (Còrdova, Huelva, Jaén i Sevilla), Castella-la Manxa (Ciutat Real i Toledo), Castella i Lleó (Àvila, Segòvia, Salamanca i Zamora) , Extremadura (Càceres i Badajoz) o la Comunitat de Madrid difícilment podrem veure en les edificacions elevades, com esglésies, masos, arbres alts o torretes elèctriques, els seus nius i les seues siluetes.

Unes aus que, com tot, han evolucionat i canviat els seus costums. Abans es deia que si es veien massa aviat podien trobar males condicions meteorològiques i patir fins i tot la mort, i si arribaven molt tard, potser també patien per trobar menjar amb facilitat. Així la segona, tercera i quarta setmana de febrer, era el moment idoni i massiu de la seua arribada.

Ara el refrany comença a perdre el seu referent, doncs, amb el canvi climàtic que estem patint, aquests ocells migratoris comencen a romandre tot l'any a la península.

Jo per allò de viure a la Mediterrània, a una zona "no cigonyera", no recorde quan va ser la darrera vegada que en vaig veure. Ara, aquesta mateixa setmana que tot just ara acaba, i per gràcia de l'IMSERSO i el seu programa de turisme he pogut gaudir d'una ruta, d'un circuit cultural per Extremadura, i a més a més d'enriquir-mes amb el coneixement de la seua cultura, també he pogut contemplar nius i més nius de cigonyes amb un exemplar o la parella al seu interior.

No ha estat gens difícil, perquè segons diuen, només a Extremadura, hi ha més d'onze mil, migrants o estables, que per aquests dies es deixen veure, als seus nius en el més amunt dels arbres, en esglésies, torres elèctriques o campanars..., llocs alts i allunyats de la mà de l'home, anunciant l'inici de la bonança, que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor.

Passejar pel conjunt històric de Càceres, pels seus carrers, places i muralles em va portar a sentir-me traslladat a l'època medieval, fer-ho per Mèrida i el seu conjunt monumental va submergir-me a l'època daurada de l'imperi romà recordant la història, vida i costums de l'antiga Emerita Augusta capital de la Lusitania. L'alcazaba de Badajoz en contrast amb el centre cosmopolita modern, o Olivenza, ciutat mestissa i fronterera luso-espanyola, va tornar a despertar en mi un somni, recórrer algun dia "la via de la Plata", el camí de Sant Jaume de, Zafra, Almendralejo, Mèrida, Caceres..., i per sobre del meu cap, les cigonyes...

Unes cigonyes que van recordar-me també el meu Castelló. Quina relació pot haver-hi, si com tots sabem, ací no se'n veuen? És veritat, no tenim la sort de poder-les veure sovint volant, però... no us diu res el nom "la casa de les cigonyes"? Clar, a la plaça de la Independència, en un entorn modernista valencià, un edifici familiar amb quatre pilastres a la façana, amb base de panells ceràmics amb 4 parelles de cigonyes, que poden ser contemplades qualsevol dia de l'any i a qualsevol hora.

Vet per on les cigonyes, aus migratòries que són part del paisatge en moltes viles i pobles d'Extremadura embellint encara més aquests llocs privilegiats, també són des de fa més de cent anys, els elements naturalistes, estàtics, que des dels pedestals de les pilastres de l'edifici d'estètica més modernista que es conserva a la ciutat, veuen passar el temps, arribar canvis, l'evolució del nostre poble...