Tirem-li la culpa al vent...

Avui a Castelló “ha eixit” un dia ventós. Tot i que el vent forma part de la nostra vida i de la nostra manera d'entendre el dia a dia, no estem massa acostumats a la seua presència a les zona de la Plana, per la qual cosa no podem dir que el vent forme part de la nostra cultura, més encara, s+ens sentim fins i tot rars en un dia com el de hui i ens molesta la sensació que produïx aquest fenomen al nostre cos.

A l'estar situada la nostra ciutat en una regió costanera, les brises, ja siguen marines o terrestres són els vents dominants la major part de l'any, per això, el vent de nord-noroest que està bufant hui ens resulta estrany, estrany i molest i, tal vegada, aquesta ventada duga com a conseqüència el fet que jo voldria comentar avui, si més no podem al menys tirar-li la culpa i, tots contents.

El fet que de bon matí ja bufara de segur ha estat el motiu pel qual una bona amiga, una companya, penjara al facebook la fotografia que ací reproduïsc que, sense mostrar una temperatura baixa, de segur a alterat la sensació tèrmica del cos de la meua amiga i, li ha fet sentir una frelor, que realment no feia.

I és que, ara ho entenc, també possiblement haurà estat causa de l'alteració de la sensació tèrmica l'altre fet puntual del que he estat testimoni directe. Eren les 10 del matí i al termòmetre de la plaça de Teodoro Izquierdo, a tocar de l'estadi Castàlia, he pogut captar la imatge que podem també veure ací...

Però deixem -nos de “guassa i broma” i anem a la profunditat de l'assumpte. Aquest termòmetre ja fa temps que mesura malament, molt malament i a més a més de donar, com hui, una informació lluny de la realitat en quan a la temperatura, no fa massa temps va estar marcant com a data el primer dia de l'any, quan en realitat ja havien passat uns quants mesos... Problemes de manteniment? Segurament...

Tan difícil és conèixer la temperatura, hora i dia real? La resposta és clara: No. Tant sols caldria canviar la manera en què s'oferixen aquest tipus de dades. Aquests termòmetres haurien de funcionar com a simples panells informatius als que se subministraren dades preses en estacions meteorològiques oficials, que mesuraren de manera correcta la temperatura i altres variables d'interés, de les que ara no sabem res, com per exemple la humitat relativa de l'aire o el nivell de contaminació per gasos nocius.

Que no hi ha una xarxa d'estacions meteorològiques oficials el suficientment ampla per poder conèixer amb precisió aquelles dades en este o aquell indret? Doncs creem-les, perquè si alguna cosa pot millorar-se per què hem de conformar-nos?

I que conste que el termòmetre no té cap culpa, el que feia riure no era la temperatura que marcava, si més no, el culpable i qui s'ha de sentir avergonyit és l'empresa o la persona que està permetent que açò passe en un lloc emblemàtic, en l'entrada del meu poble i malauradament en altres indrets més cèntrics. 

Fieu-vos, si fos real, ara prendríem el bany !!!. Vergonyós, però, en aquesta ocasió... tirem-li la culpa al vent i tot solucionat...

Un mercat medieval... gens medieval.

Així ve anunciat a l'Agenda Cultural de Castelló del mes de desembre, també al web del portal turístic de la Comunitat i al programa de la 23ena setmana cultural alternativa entre d'altres mitjans, el “mercat” que aquests dies en la seua 13 ena edició es celebra sota el patrocini de l'ajuntament i l'organització i coordinació de l'associació castellonenca Amics de la Natura.

No es tracta doncs de cap fira , ni alternativa ni medieval, vol ser en totes les lletres un “mercat” això si, medieval. 

Però anem per parts...

D'entrada un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda, però si a aquest mercat li afegim el cognom medieval, es de suposar que tot allò que allí es ven i pot comprar-se hauria d'existir si més no a l'edat mitjana... i ací rau el problema del mercat.

Si ens passegem amb ulls crítics i històrics veurem que allò res es diferencia del concepte que els castellonencs tenim de “fira alternativa”, més encara, els venedors i els productes que s'ofereixen als possibles compradors, en un percentatge molt alt, són els mateixos que la setmana de festes de la magdalena ocupen un altre lloc al nostre poble. Si voleu, una diferència, tal vegada l'única és que aquells que regenten les diferents paradetes, ara, en aquests dies i mercat, estan obligats a vestir, o cal dir disfressar-se, amb robes més o menys d'època.

En un mercat medieval s'hauria de poder respirar l'essència de la vida medieval, que menys, i poder contemplar una gran varietat de productes artesanals i tota mena de bestiar des de l'aviram fins al porcí i animals de peu rodó, juntament amb productes dels diferents artesans de la vila i vinguts de fora: ferrers, fusters, cistellers, espardenyers, paperers, tenyidores, vidriers, teixidores o picapedrers, i veure'ls treballar el seus materials, demostrant la seua destresa i exposant i oferint a la venda els seus productes únics. Això és un mercat medieval.

I tot envoltant de l'essència medieval que pot donar la presència d'algun joglar amb representacions jovials i divertides capaces de captar l'atenció dels vilatans amb les seues arts, i titellaires i malabaristes que arranquen riatlles o admiració per part dels menuts. Això si és un mercat medieval.

Però que tenim a Castelló aquests dies? Doncs poc o res de tot això, tenim uns bon grapat de venedors amb les seues paradetes oferint tots el mateix, que en moltes ocasions són productes gens artesanals, fins i tot “made in xina”, per no citar aquells altres que, oferixen “menjar”, productes que a l'època medieval es desconeixien per complet, cas d'aquell que ven patates fregides o aquells altres dels pastissos de xocolata...

On estan els paradistes, artesans d’oficis tradicionals, i els tallers atractius per a tots els visitants? Ja en són massa els anys que estem esperant que l'organització aposte per la qualitat i rigorositat, que aporte algun espectacle al carrer per garantir el màxim rigor històric i una certa qualitat que, malauradament, cada edició està més lluny d'aconseguir-se.

Voleu dir que el carrer Major i els seus voltants es convertixen en l'escenari per transmetre als passejants la sensació de ser un cèntric carrer medieval? Qui ho ha d'aconseguir? Les quatre bales de palla i alguns penjolls de les faroles? Són aquests elements suficient per aconseguir un autèntic viatge en el temps? Amb total franquesa, crec que no. El mercat medieval nadalenc a Castelló és un negoci més dels que els Amics de la Natura ens tenen acostumats i l'ajuntament permet en menyspreu dels comerciants de tot l'any...

El mercat medieval de Castelló en la seua 13 ena edició passarà sense pena ni glòria o amb més pena que glòria, espai on el visitant recorrent-lo dificilment pot imaginar-se un viatge en el temps, això si, pot, si no fica una mica de fre, eixir amb la cartera ben escurada...

A qui s'adreça l'anunci ?

Digueu-me antic, desfasat o major, tot i que no em considere a mi mateixa així, per uns instants ho acceptaré, doncs així és com vaig veure'm per unes hores ahir al matí, quan tornant a casa, i sense proposar-m'ho, vaig entropessar-me amb un gros cartell penjat a una tanca que barrava el pas d'un solar ubicat a tocar de la gran estàtua del Tombatossals a l'avinguda del Lledó.

 Com una imatge val més que mil paraules, ací us deixe la fotografia que vaig fer del cartell objecte de la meua reflexió. D'entrada complix el cànon de qualsevol cartell, lletres grans i clares d'un color viu i cridaner que fan sense adonar-te'n poses els ulls en ell. Divitit en tres cossos, el central invitant-nos per la seua rapidesa, economia i garantia d'èxit a confiar amb “ells”, i l'inferior mostrant-nos un número de telèfon, un mòbil, per entrar en contacte amb “els misteriosos” anunciants.

Però fixem-nos en el que diu al cos superior.... “Te borramos del RAI, ASNEF,CIRBE, ESPERIAN”, vaig haver de llegir-ho varies vegades i, he de confessar-vos que no vaig entendre res, el meu cap tot i mquinar diferents opcions no va arribar a cap conclusió.

A qui va dirigit tant directe anunci? De què m'he de esborrar? i, tant difícil i costós serà excloure'ns d'aquells llocs, que fins i tot és un reclam la rapidesa, l'economia i la garantia? I qui són aquest que oferixen esborrar-me no sé d'on? Misteris, molts misteris...

Tal vegada algú de vosaltres que açò llegiu tingueu coneixement del que és allò del RAI, ASNEF,CIRBE, ESPERIAN”, que sembla ser com diem en castellà el “quid de la cuestión”, el principal de l'assumpte, però com jo em trobava totalment despistat i per naturalesa sóc curiós, vaig, en arribar a casa, investigar a l'internet, i “voilà” ….

Arribe a la conclusió que aquests acrònims es corresponen amb uns fitxers automatitzats de morosos, persones físiques o jurídiques que no han acomplit alguna obligació al seu venciment, generalment en l'àmbit bancari. Són per tant uns fitxers administrats normalment per entitats mercantils que oferixen informació sobre el risc comercial que suposa la contractació amb persones que tenen algun precedent per incompliment, són registres de solvència. Ah caram !!!

Ja comence a entendre alguna cosa. Això vol dir que serà crucial la necessitat de no aparèixer en cap llista de morosos a l'hora per exemple de demanar una hipoteca o un préstec bancari doncs de segur que aquestes entitats usaran aquests fitxers per comprovar la solvència del possible client i aleshores, si estàs en alguna d'aquelles llistes, automàticament se't negue la petició.

Discrepàncies amb factures o pagaments de serveis que no s'han acomplit poden ser motiu per què l'empresa contractant decidisca incloure't en un d'aquests fitxers, independentment que es tracte d'un motiu just o no, però l'estar inclòs, amb total seguretat és perjudicial i, generalment estan inclosos aquelles persones i institucions que presenten o hagen presentat en alguna ocasió un deute vençut i exigible i que haja resultat impagat al que se li haja requerit el pagament infructuosament.

Em sembla bé que en aquests casos siga públic el nom del morós i aparega en aquests fitxers, però el problema s'agreuja quan, el deute és abonat i es continua en el fitxer, o quan l'import del deute no és real i per això no s'abona, o quan se suplanta la personalitat i se't demanen uns pagaments que no et corresponen, com sembla ser ocorre en més d'una ocasió. 

Aleshores cal actuar i per això supose existeix l'empresa o persona anunciant en el cartell...  Però també existeix la picaresca i, sobretot a l'internet, també s'anuncien “consultores” que garantixen esborrar de les llistes de morosos aquells que les contracten, sense haver pagat el deute; això, eliminar dels fitxers sense pagar, sense haver fet front a les obligacions, arriba a ser fins i tot immoral i crec que delicte.

Anirà aquest anunci que tant sols presenta com a referència de l'anunciant un número de mòbil, en aquesta direcció? Qué golós ha de ser per alguns desaprensius tenir un fitxer net i així seguir aconseguint finançament. No ho sé, però em fa pensar...

Quin comboi !!! Quina errada !!!

 A tota pàgina s'anunciava el passat cap de setmana al diari, “sense reparar en gastos” com diem al meu raval, i és que l'anunci, a tot color, no ha de resultar econòmic per les més que buides arques de la Generalitat.

Forma part de la campanya que des de mitjans del mes passat i fins el 19 d'aquest desembre i amb el títol genèric de "Quin comboi !!!”, ha ficat en marxa el senyor Ciscar, des de la Conselleria d'Agricultura del Govern Autonòmic, amb la finalitat de promocionar el consum de fruita de temporada en general i en particular del caqui de la Ribera del Xuquer de la varietat roig brillant, conegut popularment per Persimon, la magrana mollar d'Elx i els cítrics valencians, especialment la taronja.

Una campanya a la que es dota amb 500.000 euros per deixar manifest a tots els valencians que hem de defensar allò que és nostre. en tots els aspectes, començant per consumir els nostres productes, maquillant així els efectes desastrosos que pot suposar per la maltreta agricultura valenciana el vet rus.

És veritat que allò que no es promociona difícilment es ven, i que fer-se propaganda en els mitjans de comunicació, ja siguen escrits, on-line, ràdio o televisió no ha de resultar de bades, però gastar-se mig milió d'euros al que cal afegir 135.000 euros més per promocionar el consum d'aquestes fruites a les escoles, superant així els 105 milions de les antigues pessetes, en una simple campanya propagandística, considere són massa diners, més quan per defensar els interessos de l'agricultura valenciana i reclamar un millor tracte dels nostres productes hi ha diferents canals europeus al nostre abast.

Pense que no s'han fet les coses be per part dels nostres representants a Europa, per part d'aquells encarregats de vetlar pels interessos agraris valencians a Bruseles, i ara, el Govern el que vol és, amb aquesta, per mi desafortunada campanya, maquillar els desastrosos resultats que es veuen vindre, davant la prohibició dels russos, minimitzant la més que real caiguda de la demanda exterior que estan sofrint ara i en els darrers anys, aquests i altres productes del nostre camp, cas del raïm de temporada o de les ametles per citar-ne alguns.

De poc servirà que ens gastem els diners que no tenim repetint-nos a nosaltres mateixa fins la sacietat que "Som qualitat" ací teniu una mostra, si no saben vendre els nostres productes per tot el món.

I si desafortunada em sembla la campanya, més desafortunat encara em sembla el nom elegit: comboi, doncs en un sentit literal vol representar un conjunt de vehicles que van en una mateixa direcció i que em du a la memòria les imatges televisives de les caravanes de vehicles de qualsevol guerra actual; també, si voleu, podem considerar el mot, en un sentit col·loquial, com sinònim de festa, de sarau, d'ilusió i de passar-ho bé i, ja em direu, en els temps actuals i les dificultats a les que hem de fer front, dia sí, dia també, com hem de tenir el cos per festes...

Un comboi que s'espandix i que a tots ens envolta i al que haurem de fer front també amb els nostres impostos. Marketing en la política valenciana, tu i jo, "Som Comunitat". Si, Som Comunitat sense bancs propis, sense televisió pública, amb problemes greus al camp isense una agricultura rendible amb conesqüències negatives... ale xiquets, quin comboi!!!

Don Carlos... bon vent i barca nova !!!

Ahui ha estat el dia i Aranjuez, la presó elegida. Carlos Fabra Carreras, el popular i totpoderós don Carlos, per molts anys símbol de la corrupció i el caciquisme a Castelló, regidor de l'ajuntament des del 1987, president de la diputació des del 1995, diputat a les Corts Valencianes i cap del Partit Popular a Castelló, amic personal d'En Francesc Camps, acusat dels delictes de tràfic d'influències i suborn, i, condemnat per l'Audiència Provincial de Castelló el 25 de novembre del 2013 per quatre delictes contra la Hisenda pública, a 4 anys de presó i a pagar una multa de vora set-cents mil euros i indemnitzar a Hisenda, hui a començat una nova vida...

Ja no li val al cacic que va usar el poder polític per extendre les seues xarxes i controlar-ho tot a tota la província, allò que deia tant a boca plena: “ En Castellón no hay ni zaplanistas, ni campistas; aquí sólo hay fabristas”, ara experimenta la solitud del condemnat. Mai s'ho anava a imaginar i pocs pensàvem a Castelló que la justícia algun dia seria justa amb don Carlos, però vet per on, quantes voltes dóna la vida !!!

Tot i ser un personatge conegut per tots els veïns de la ciutat, -pocs desconeixeran la seua existència i la seua atrafegada vida-, jo mai he tingut un tracte directe amb ell, com a màxim he arribat a creuar-me amb ell en algun acte social al que la casualitat ha volgut que jo també assistira, però diuen els qui el coneixen bé, i en conec uns quants, que en el tracte personal és un home afable, sorneguer fins i tot simpàtic i divertit en algunes ocasions, a qui fins i tot li agrada contar acudits, però a qui l'arrogància del poder i el despreci cap els adversaris polítics i els mitjans de comunicació l'han dut a sentir-se superior i a fer de la corrupció i el balafiament, la seua bandera, que, a la fi, l'ha portat a passar una temporada entre reixes.

De manera que, si en el fons m'alegre que Don Carlos passe a formar part dels presos d'aquest país per una temporada, no ho és encara per haver defraudat a Hisenda, que també, perquè no tant sols ha tractat d'enganyar-nos a tots, doncs no oblidem que “hacienda somos todos”, si més no també per intentar demostrar que “era l'amo de Castelló” amb frases rotundes compendi de l'arrogància del poder, com aquelles de … «Me sacaré la pirula y mearé en la sede de Izquierda Unida», o aquella altra «Los gais de Castellón votan al PP porque tienen puticlubs y nosotros somos sus mejores clientes», per no citar aquelles altres ocasions en què va tractar de “hijo puta” o “payasos” el cap de l'oposició i els diputats que no compartien les seues formes.

Aquell que es jactava d'haver col·locat, o cal dir “enxufat”?, un munt de gent al llarg dels anys del seu domini, aquell que al juliol del 2005 va aconseguir que més de mil persones l'empararen en un sopar-homenatge, ara sembla ser s'ha quedat sense companyia. Qué injusta li ha de semblar ara la política !!!

Senyor Fabra, faig vots perquè la temporada que Vosté passe apartat del món honest i treballador, li servisca, no tant sols per escriure les seues memòries com Vosté mateixa o algú de molt a prop seu s'ha encarregat de dir, li servisca sobretot per abaixar-li els fums, per adonar-se'n que en política tot no està permés i que “qui la fa” tard o d'hora ha de pagar-la. I no tant sols se n'adone d'aquest principi Vosté, que serà qui ho sofrirà ara en primera persona, també i sobretot la seua filla, la nostra diputada nacional Andrea a qui també l'estada del seu pare a la garjola, li hauria de servir de lliçò i faça de la moderació i la humilitat la seua bandera i deixe la vanitat per, si vol, el marc més íntim,

I finalment no és un brindis el que vull fer pel seu ingrés a la presó, com faran tal vegada uns altres, el meu és més be un desig: que la salut l'acompanye i puga complir el màxim legal de la pena com qualsevol altre condemnat, i després don Carlos..., bon vent i barca nova !!!