Un mercat medieval... gens medieval.

Així ve anunciat a l'Agenda Cultural de Castelló del mes de desembre, també al web del portal turístic de la Comunitat i al programa de la 23ena setmana cultural alternativa entre d'altres mitjans, el “mercat” que aquests dies en la seua 13 ena edició es celebra sota el patrocini de l'ajuntament i l'organització i coordinació de l'associació castellonenca Amics de la Natura.

No es tracta doncs de cap fira , ni alternativa ni medieval, vol ser en totes les lletres un “mercat” això si, medieval. 

Però anem per parts...

D'entrada un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda, però si a aquest mercat li afegim el cognom medieval, es de suposar que tot allò que allí es ven i pot comprar-se hauria d'existir si més no a l'edat mitjana... i ací rau el problema del mercat.

Si ens passegem amb ulls crítics i històrics veurem que allò res es diferencia del concepte que els castellonencs tenim de “fira alternativa”, més encara, els venedors i els productes que s'ofereixen als possibles compradors, en un percentatge molt alt, són els mateixos que la setmana de festes de la magdalena ocupen un altre lloc al nostre poble. Si voleu, una diferència, tal vegada l'única és que aquells que regenten les diferents paradetes, ara, en aquests dies i mercat, estan obligats a vestir, o cal dir disfressar-se, amb robes més o menys d'època.

En un mercat medieval s'hauria de poder respirar l'essència de la vida medieval, que menys, i poder contemplar una gran varietat de productes artesanals i tota mena de bestiar des de l'aviram fins al porcí i animals de peu rodó, juntament amb productes dels diferents artesans de la vila i vinguts de fora: ferrers, fusters, cistellers, espardenyers, paperers, tenyidores, vidriers, teixidores o picapedrers, i veure'ls treballar el seus materials, demostrant la seua destresa i exposant i oferint a la venda els seus productes únics. Això és un mercat medieval.

I tot envoltant de l'essència medieval que pot donar la presència d'algun joglar amb representacions jovials i divertides capaces de captar l'atenció dels vilatans amb les seues arts, i titellaires i malabaristes que arranquen riatlles o admiració per part dels menuts. Això si és un mercat medieval.

Però que tenim a Castelló aquests dies? Doncs poc o res de tot això, tenim uns bon grapat de venedors amb les seues paradetes oferint tots el mateix, que en moltes ocasions són productes gens artesanals, fins i tot “made in xina”, per no citar aquells altres que, oferixen “menjar”, productes que a l'època medieval es desconeixien per complet, cas d'aquell que ven patates fregides o aquells altres dels pastissos de xocolata...

On estan els paradistes, artesans d’oficis tradicionals, i els tallers atractius per a tots els visitants? Ja en són massa els anys que estem esperant que l'organització aposte per la qualitat i rigorositat, que aporte algun espectacle al carrer per garantir el màxim rigor històric i una certa qualitat que, malauradament, cada edició està més lluny d'aconseguir-se.

Voleu dir que el carrer Major i els seus voltants es convertixen en l'escenari per transmetre als passejants la sensació de ser un cèntric carrer medieval? Qui ho ha d'aconseguir? Les quatre bales de palla i alguns penjolls de les faroles? Són aquests elements suficient per aconseguir un autèntic viatge en el temps? Amb total franquesa, crec que no. El mercat medieval nadalenc a Castelló és un negoci més dels que els Amics de la Natura ens tenen acostumats i l'ajuntament permet en menyspreu dels comerciants de tot l'any...

El mercat medieval de Castelló en la seua 13 ena edició passarà sense pena ni glòria o amb més pena que glòria, espai on el visitant recorrent-lo dificilment pot imaginar-se un viatge en el temps, això si, pot, si no fica una mica de fre, eixir amb la cartera ben escurada...