Digueu-me antic, desfasat o major,
tot i que no em considere a mi mateixa així, per uns instants ho acceptaré,
doncs així és com vaig veure'm per unes hores ahir al matí, quan tornant a
casa, i sense proposar-m'ho, vaig entropessar-me amb un gros cartell penjat a
una tanca que barrava el pas d'un solar ubicat a tocar de la gran estàtua del
Tombatossals a l'avinguda del Lledó.
Com una imatge val més que mil
paraules, ací us deixe la fotografia que vaig fer del cartell objecte de la
meua reflexió. D'entrada complix el cànon de qualsevol cartell, lletres grans i
clares d'un color viu i cridaner que fan sense adonar-te'n poses els ulls en
ell. Divitit en tres cossos, el central invitant-nos per la seua rapidesa,
economia i garantia d'èxit a confiar amb “ells”, i l'inferior mostrant-nos un
número de telèfon, un mòbil, per entrar en contacte amb “els misteriosos”
anunciants.
Però fixem-nos en el que diu al
cos superior.... “Te borramos del RAI, ASNEF,CIRBE, ESPERIAN”, vaig haver de
llegir-ho varies vegades i, he de confessar-vos que no vaig entendre res, el
meu cap tot i mquinar diferents opcions no va arribar a cap conclusió.
A qui va dirigit tant directe
anunci? De què m'he de esborrar? i, tant difícil i costós serà excloure'ns
d'aquells llocs, que fins i tot és un reclam la rapidesa, l'economia i la
garantia? I qui són aquest que oferixen esborrar-me no sé d'on? Misteris, molts
misteris...
Tal vegada algú de vosaltres que
açò llegiu tingueu coneixement del que és allò del RAI, ASNEF,CIRBE, ESPERIAN”,
que sembla ser com diem en castellà el “quid de la cuestión”, el principal de
l'assumpte, però com jo em trobava totalment despistat i per naturalesa sóc
curiós, vaig, en arribar a casa, investigar a l'internet, i “voilà” ….
Arribe a la conclusió que aquests
acrònims es corresponen amb uns fitxers automatitzats de morosos, persones
físiques o jurídiques que no han acomplit alguna obligació al seu venciment,
generalment en l'àmbit bancari. Són per tant uns fitxers administrats
normalment per entitats mercantils que oferixen informació sobre el risc
comercial que suposa la contractació amb persones que tenen algun precedent per
incompliment, són registres de solvència. Ah caram !!!
Ja comence a entendre alguna cosa.
Això vol dir que serà crucial la necessitat de no aparèixer en cap llista de
morosos a l'hora per exemple de demanar una hipoteca o un préstec bancari doncs
de segur que aquestes entitats usaran aquests fitxers per comprovar la
solvència del possible client i aleshores, si estàs en alguna d'aquelles llistes,
automàticament se't negue la petició.
Discrepàncies amb factures o
pagaments de serveis que no s'han acomplit poden ser motiu per què l'empresa
contractant decidisca incloure't en un d'aquests fitxers, independentment que
es tracte d'un motiu just o no, però l'estar inclòs, amb total seguretat és
perjudicial i, generalment estan inclosos aquelles persones i institucions que
presenten o hagen presentat en alguna ocasió un deute vençut i exigible i que
haja resultat impagat al que se li haja requerit el pagament infructuosament.
Em sembla bé que en aquests casos
siga públic el nom del morós i aparega en aquests fitxers, però el problema
s'agreuja quan, el deute és abonat i es continua en el fitxer, o quan l'import
del deute no és real i per això no s'abona, o quan se suplanta la personalitat
i se't demanen uns pagaments que no et corresponen, com sembla ser ocorre en
més d'una ocasió.
Aleshores cal actuar i per això supose existeix l'empresa o
persona anunciant en el cartell... Però també existeix la picaresca
i, sobretot a l'internet, també s'anuncien “consultores” que garantixen
esborrar de les llistes de morosos aquells que les contracten, sense haver
pagat el deute; això, eliminar dels fitxers sense pagar, sense haver fet front
a les obligacions, arriba a ser fins i tot immoral i crec que delicte.
Anirà aquest anunci que tant sols
presenta com a referència de l'anunciant un número de mòbil, en aquesta
direcció? Qué golós ha de ser per alguns desaprensius tenir un fitxer net i
així seguir aconseguint finançament. No ho sé, però em fa pensar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada