Quatre perles...

Vint-i-huit de desembre, darrer diumenge de l'any, festa de la Sagrada Família i dia dels Sants Innocents, record de la degolla d'Herodes amb la finalitat de desfer-se del nounat Jesús. Amb el pas dels anys, la cultura popular, va donar la volta a aquest passatge macabre de la degolla i va convertir en “innocents” qualsevol persona prou ingènua per creure’s diferents històries inversemblants, innocentades, bromes de tot tipus, que es conten al llarg del dia i que generalment són sorprenents.

Malgrat que el costum de les innocentades ha disminuït en els darrers anys, aquelles es reinventen i en l'actualitat són els mitjans de comunicació els que majoritàriament celebren el seu particular dia dels Innocents publicant alguna notícia trampa, ja siga a les edicions digitals o impreses.

Aquest matí, tot i que ja he adquirit els diaris de costum, encara no els “he fullejat” però ja he descobert algunes innocentades consultant les xarxes socials; passe a comentar-vos-en tres que m'han semblat com a mínim ocorrents...

 La primera es correspon amb “una oferta” de lets bonus, una empresa líder en compra col·lectiva a Espanya, una innovadora plataforma de promoció pels comerços, que avui i en una gran superoferta econòmica ens oferix la possibilitat d'integrar el telèfon mòbil al palmell de la ma, mitjançant una senzilla operació amb anestèsia local i que es realitza en una suposada clínica de Barcelona. Podeu conèixer les condicions i tot el pla en els següent enllaç: INNOCENTADA-1

La segona la publica el portal d'informació i opinió de l'Esquerra Independentista llibertat.cat en l'apartat de política anunciant que l'expresident de la Generalitat de Catalunya i carismàtic dirigent de CDC, Jordi Pujol i Soley, fa poques hores ha pres la decisió de fer vida a un convent de Montserrat, l'indret on va ser creat el partit el 1974,afegint per fer més sorneguera la notícia que encara no es coneixen les atribucions monacals que realitzarà Pujol al monestir, a part de la penitència, però què en algun mitjà s'ha insinuat la idea que l'abat li podria reservar la responsabilitat de la gestió administrativa de l'economia del monestir. Podeu llegir la innocentada al complet en el següent enllaç: INNOCENTADA-2

I les dues perles que he deixat pel final són més localistes, més de Castelló. La primera l'he trobada al diari digital d'àmbit provincial plural, independent i jove, dirigit per V.J. Trilles “Castellón confidencial”, a la seua edició de hui mateix s'informa que l'ajuntament ha decidit incorporar a les ordenances municipals la petició d'AC+F, Associació per un Castelló més Fluid, d'imposar multes que oscil·laran entre els 550 i els 2500 euros a les dones que caminen per les voreres en grup, agafades de la ma, en forma de cadena i a una velocitat anormalment reduïda, fent impossible l'avançament per part dels vianants amb una mica més de pressa. Amplieu la informació vosaltres mateixa: INNOCENTADA-3 

I la segona “noticia”, apareix publicada al web creat per diferents professionals de la comunicació “Castellonenfiestas.com” es tracta de la confirmació per part de la Casa Reial que “Sa Magestat el Rei Felip VI visitarà Castelló el proper any i el seu viatge oficial coincidirà amb les Festes de la Magdalena 2015” il·lustrant la notícia amb una fotografia del Rei amb el senyor López, president de la Junta de Festes realitzada el mateix dia en què els representants del Casino antic van sol·licitar al Rei la concessió de Reial per la seua institució. Noticia en clau d'humor i que no té cap desperdici que podeu ampliar en INNOCENTADA-4

El sentit de l'humor és una de les principals armes per saber-se defensar en aquesta vida. M'agrada la gent que és capaç de fer humor amb gust, amb estil, riure's de gairebé tot i també d'un mateix, i hui és un bon dia... de segur que vosaltres en trobareu més d'innocentades. Jo us convide a buscar-les i comentar-les en aquest indret, espere les vostres notícies trampa, les vostres perles...

Dia de bullit, carn torrada i sobres...

"Protomàrtir immortal

i en miracles portentós:

Deslliureu-nos de tot mal

Sant Esteve gloriós".

Avuí és 26, segon dia de Nadal o dia de Sant Esteve. A Catalunya per llei i tradició és festa grossa, al País Valencià i més concret a casa meua, hui és dia de sobres i de recuperació dels àpats generosos de la nit i del dinar de Nadal i de les tertúlies familiars llarguíssimes, dia de menjar amb mesura i moderació...

Generalment, ocorre a totes les cases i tots els anys, els àpats del Nadal són més abundosos del que sol ser un dia ordinari, per la qual cosa, sempre per l'endemà sol haver-hi moltes viandes als frigorífics i rebosts de les cases, que en alguns casos cal menjar aviat no fos cas que es llancés a perdre.

Per això tot i que el plat principal del dinar de hui sol ser lleuger, després la taula torna a estar farcida de “les sobres” i torna a ser festa, doncs ja ho diu la dita: “del que sobre es fa la festa”, de manera que encara que hui ha estat un dia feiner a moltes cases del nostre poble, a l'hora del dinar s'ha tornat a reviure l'esperit Nadalenc.

I si ahir el protagonisme va ser per “l'arròs amb pilotes”,una “paella” amb un toc especial, nadalenc que li donen les “pilotes”, que s'elaboren els dies d'abans, hui ha estat el torn del plat de verdures més remarcable de tots els que es fan, el bullit de creïlla i bajoques amb ceba i carxofes, un plat senzill però molt saborós.

I és que el bullit i les sobres del Nadal van molt lligades el dia de Sant Esteve. El bullit és molt típic al País Valencià. No té cap secret, no deixa de ser un plat de verdura bullida però no sé perquè és un plat molt socorregut el qual totes les famílies valencianes acostumen a prendre tant a l’estiu com a l’hivern. Bàsicament porta creïlla, ceba i desprès “la part verda” que normalment és bajoca . Segons l’època de l’any es fa també amb bledes, col o carxofes, però el que jo reconec com a bullit o almenys el que més es fa a ma casa és amb bajoca tant redona com plana i carlota.

I de segon un plat que probablement conserve l'essència alimentària més bàsica i natural de tota la humanitat i que ens seguix apassionat el seu sabor i la seva senzilla preparació. : carn torrada de corder de qualitat.

Un àpat el de hui dia de Sant Esteve a casa nostra de digestió fàcil i sa, molt sa, per contrarestar tots els excessos d'ahir i despús-anit. L'antídot per aquests mals, un bon plat de bullit i unes xulletes torrades. Profit !!!

L1 i T1

El 1 és el primer número natural i per tant és el que seguix al zero i precedix al dos. D'altra banda, una línea, entre d'altres accepcions és una successió contínua de punts. Així la unió d'aquests dos conceptes conforma la sigla “L1” que servix per anomenar la primera de les línies de transport de viatgers de l'àrea urbana de qualsevol ciutat i, que en el nostre cas, en la ciutat de Castelló, és correspon amb el traçat entre el poliesportiu Ciutat de Castelló i l'Hospital General i que des de fa més de 40 anys funciona, oferint als castellonencs la possibitat de desplaçar-se amb bus entre el nord i sud del nostre poble.

Naturalment, a aquesta primera L1, van seguir-la altres línies, fins un total de 17 que han arribat a conformar una xarxa de transport públic urbà a la ciutat amb identitat pròpia, fins ahir mateix en què un nou sistema de transport, el TRAM, va adquirir la seua “majoria d'edat” completant la primera línia, en aquest cas la T1, que ja operava des del 25 de juliol del 2008, en una fase inicial entre la Universitat Jaume I i el Parc Ribalta, i ara arribant fins al Grau, amb la qual cosa se suposa la ciutat i el seu entorn han començat a adquirir definitivament una dimensió metropolitana, o no.

 

Una línea aquesta T1 amb un sistema de transport en plataforma reservada, amb una longitud total de 15,72 quilómetres, dels que 5 ho són sense catenària, obligant que la circulació del vehicle de servei públic siga del tipus troleibús i no tramvia com el seu nom podia donar a entendre.

Aquesta T1 o eix nord, tot i que va de l'est a l'oest, inicialment havia de tenir no 15 sinó 22 quilòmetres doncs no havia d'arribar tant sols al Grau, si més no havia de continuar per la franja costanera fins arribar a la població estiuenca de Benicàssim, segons consta en la redacció del Pla de Transports de Castelló i el seu entorn, redactat entre el 2001 i el 2003, fa més de 10 anys, circulant paral·lelament a la línea de la costa, de manera que podem afirmar que la línea T1 encara és incompleta.

5 anys va costar ficar en marxa el primer tram del TRAM i, ara, 6 anys després, s'ha aconseguit que el TRAM connecte el campus universitari amb el districte marítim i que uns vehicles de tracció elèctrica molt costosos econòmicament, 850.000 euros cadascú, 4 vegades més que un autobús convencional, i de l2 metres de longitud travessen tot el centre de la ciutat. Voleu dir que això és modernor i progrés? Voelu dir que algun dia es completarà la línea? A mi em costa de creure...

I més encara a aquesta T1 li ha de seguir una T2 que des de l'estació intermodal enllace amb Almassora, Vila-real i Borriana amb una clara connexió comarcal i per a la que fan falta afegir uns altres 250 milions d'euros als 100 ja invertits. Qué difícil creure que la connexió comarcal siga algun dia realitat, com a molt, i tanmateix estiga errat, tindrem, esperant que dure, una línia solta, d'un punt a un altre, de la Univesitat al Grau, que ha tardat més de 10 anys en ser realitat...

Sincerament em costa de creure que algun dia puguem aconseguir una xarxa plenament funcional amb transbords a l'estil dels metros de les grans ciutats, i que convertisca el TRAM amb una alternativa real al transport clàssic de viatgers, a la vegada que em plantege si realment tota aquesta inversió feta fins ara ha estat necessària, perquè útil, el temps s'encarregarà de dir-nos si ho és.

AU = AVE...

Conten que fa uns anys una gran senyora anglesa, que es preava de conèixer bastant la llengua Valenciana, li va comentar a un amic:

-Que amables són els valencians, quan em veuen em piropegen comparant-me amb la Verge i els ocellets.

L'home, valencià naturalment, que no coneixia la floreta li va preguntar que li deien, al que la bona dona li va contestar.

-Sempre em diuen "Mare de Déu ... quin lloro!"

I és que açò de ser bilingües provoca més d'un embolic i alguna situació esperpèntica fins i tot a la nostra municipalitat. Sense anar més lluny avui hi ha hagut al web municipal un embolic entre el valencià AU i el castellà AVE.

D'entrada sabem que el mot au en valencià és sinònim d'ocell i s'empra per designar l'animal vertebrat de sang calenta que es reproduïx per ous, que respira per pulmons, té un bec dur, el cos cobert de plomes i les extremitats del davant en forma d'ales per poder volar, allò que en castellà diem “un ave”. Fins ací cap problema.

Però considerant que AVE en castellà es correspon també amb una sigla, com a tal s'hauria de pronunciar i llegir lletra a lletra, i al no fer-se generalment així, aleshores es convertix en un acrònim, un nou mot, una nova paraula formada per la unió de les inicials de les paraules que formen una unitat lèxica composta, en aquest cas “Alta VElocidad”, nova paraula que mai hauria de tindre una traducció directa, de manera que en cap cas hauríem de poder llegir el que trobem al web municipal hui mateix “ Bataller convoca a la Plataforma Pro AU per a continuar treballant en les propostes referents al turisme...” doncs el llegir-ho provoca com a mínim estupor i incredulitat.

Més encara si, com és el cas, AU, l'acrònim resultant, és una expressió molt valenciana que no té cap traducció ni literal ni de cap manera, doncs tant podem escoltar o dir AU com a sinònim d'adéu com de vinga, ale o va... com a expressió de sorpresa, per citar les més conegudes, l'embolic encara pot arribar a ser més gran.

Senyor Bataller, plataforma “pro AVE” tant en castellà com en valencià, doncs al cap i a la fi estem parlant d'un grup de treball que agrupa els agents econòmics territorials, amb les sigles i els acrònims corresponents... l'ajuntament, el Ministeri de Foment, RENFE a través d'ADIF, la Subdelegació del Govern, la Conselleria d'Infraestructures, la Diputació, el Port, la Cambra de Comerç, la CEC i ASHOTUR, una plataforma creada per multiplicar el potencial econòmic que ha de suposar l'arribada de l'Alta Velocitat a Castelló. A d'Alta i VE de Velocitat o Velocidad, tant s'hi val, a la fi AVE, però mai, repetisc, mai AU.

Voleu un significat pe l'acrònim AU? també el tinc, per exemple “Agenda Urbana” i si voleu que siguem més internacionals ahí va... “Astronomical Unit”, “Atahbasca University o “African Union”, o com a símbol de l'Or, del llatí aurum, “brillant amanèixer”; com veieu hi ha per a tots els gustos...

Senyor Alcalde, no se li ocórrega anar pregonant quan reunisca novament el proper dijous a la vesprada la plataforma, o en qualsevol altre lloc, que prompte arribarà “l'AU” a Castelló, o que hem d'estar preparats per l'arribada de “l'AU”, no fos cas que els oients no puguen contenir-se i se li riguen a la cara.

Volem tindre les mateixes oportunitats que la resta de ciutats espanyoles per al nostre creixement i la nostra competitivitat i per això fa falta que l'AVE, l'Alta Velocitat, arribe al nostre poble, eixa a de ser la seua preocupació i la del seu equip de govern i de tot l'ajuntament., i no es preocupe gens ni mica, que l'AU, una i mil, de diferents espècies, ja fa temps que escampen el vol per tot el nostre terme municipal ...

Quan les coses no són del tot veritat...

"Per Santa Llúcia, un pas de puça,

Per Nadal un pas de pardal,

Per Sant Esteve, un pas de llebre

Per Any Nou, un pas de bou,

Per Reis, “bobo” és qui no ho coneix
Per Sant Antoni, un pas de dimoni
Per Sant Sebastià, un pas de milà
per Santa Agnès, una hora més".

Us sona? Sencer, una part,... segur que gairebé tots n'heu sentit algun fragment. I la pregunta inevitable: Per què si hui mateix, el 13 de desembre és Santa Llúcia, vuit dies abans del solstici d'hivern, que teòricament el dia encara s'escurça, diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?

 Avui, segons el calendari astronòmic, el sol ha eixit a les 08:29 i es pondrà a les 17:49 hores, demà quan restaran 17 dies per acabar-se l'any eixirà a les 08:30 i ens pondrà a la mateixa hora. Això significa que eixirà un minut més tard, de manera que el temps de sol serà menor que hui en un minut i així fins el proper dia 21 en que el sol eixirà a les 08:35 i es pondrà a les 17:52.

Hui tindrem 9 hores i 20 minuts de sol i el proper 21, el dia més curt de l'any 9 hores i 17 minuts. Tanmateix si ens fixem be, el dia més curt de l'any no és el dia en què el sol ix més prompte ni tampoc el dia en què és pon més prompte.

Per què? Això és degut a que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó elípitca, de manera que el dia en que el Sol va amagar-se més prompte va ser el passat 8 de desembre, que va fer-ho a les 17:40 i el dia en que eixirà més tard serà el 4 de gener, que ho farà a les 08:38 hores.

Aleshores la dita popular, “per Santa Llúcia, pas de puça”, que atribuix a hui, 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia com a data en que el dia ja creix és falsa? Estarà errada la saviesa popular en aquesta ocasió? I si és una errada, té alguna explicació?

Doncs si, en té, la trobem en el canvi de calendari julià pel gregorià que va tindre lloc allà ple 1582. Resulta que abans d’aquesta data i durant molts segles (compteu-hi a raó de 3 dies cada 400 anys), el solstici d'hivern, s’havia anat desplaçant any rere any fins anar a caure 10 dies abans del que li tocava, és a dir, l’11 de desembre, amb la qual cosa per santa Llúcia, el 13, el dia ja creixia una miqueta, molt poquet, cosa de segons, però creixement al cap i a la fi.

Ara bé, la cosa no s’acaba ací, perquè si la dita és falsa des de fa tants anys, com és que s’ha mantingut viva en la cultura popular del nostre país i de gairebé tots els europeus (la dita existeix en quasi totes les llengües europees)? Això, tot i que sembla és més difícil d’explicar, també té la seua explicació...

La diferència entre la durada d’un dia civil i d’un dia solar és de pocs segons, però per acumulació, la diferència entre l’hora dels rellotges mecànics i la dels solars pot arribar a ser d'alguns minuts. Aquest fet produeix un desfasament entre el migdia solar i el civil i, en conseqüència, el migdia civil no és l’instant central del dia, és a dir, que el matí i la vesprada no són igual de llargs. Tot plegat fa que el dia de santa Llúcia el sol es ponga, en hora civil, més tard que el dia anterior i, per tant que la vesprada civil cresca, la qual cosa podria crear el fals efecte que creix el total del dia, i aquest creixement de la vesprada, aquest pondre's el sol més tard, amb total seguretat ha influit en la conservació de la dita malgrat la seua falsetat.

Potser que de vegades la saviesa popular ens enganye, i que el refrany siga errat, però hui, quan les coses no són del tot veritat, llance un desig, que la Santa ens conserve la vista per poder veure clar i destriar l'important d'allò accessori i així trobar resposta a les nostres necessitats obtenint un sa equilibri dinàmic a la vida.