El 1 és el primer número natural i
per tant és el que seguix al zero i precedix al dos. D'altra banda, una línea,
entre d'altres accepcions és una successió contínua de punts. Així la unió
d'aquests dos conceptes conforma la sigla “L1” que servix per anomenar la
primera de les línies de transport de viatgers de l'àrea urbana de qualsevol
ciutat i, que en el nostre cas, en la ciutat de Castelló, és correspon amb el
traçat entre el poliesportiu Ciutat de Castelló i l'Hospital General i que des
de fa més de 40 anys funciona, oferint als castellonencs la possibitat de
desplaçar-se amb bus entre el nord i sud del nostre poble.
Naturalment, a aquesta primera L1,
van seguir-la altres línies, fins un total de 17 que han arribat a conformar
una xarxa de transport públic urbà a la ciutat amb identitat pròpia, fins ahir
mateix en què un nou sistema de transport, el TRAM, va adquirir la seua
“majoria d'edat” completant la primera línia, en aquest cas la T1, que ja
operava des del 25 de juliol del 2008, en una fase inicial entre la Universitat
Jaume I i el Parc Ribalta, i ara arribant fins al Grau, amb la qual cosa se
suposa la ciutat i el seu entorn han començat a adquirir definitivament una
dimensió metropolitana, o no.
Una línea aquesta T1 amb un
sistema de transport en plataforma reservada, amb una longitud total de 15,72
quilómetres, dels que 5 ho són sense catenària, obligant que la circulació del
vehicle de servei públic siga del tipus troleibús i no tramvia com el seu nom
podia donar a entendre.
Aquesta T1 o eix nord, tot i que
va de l'est a l'oest, inicialment havia de tenir no 15 sinó 22 quilòmetres
doncs no havia d'arribar tant sols al Grau, si més no havia de continuar per la
franja costanera fins arribar a la població estiuenca de Benicàssim, segons consta
en la redacció del Pla de Transports de Castelló i el seu entorn, redactat
entre el 2001 i el 2003, fa més de 10 anys, circulant paral·lelament a la línea
de la costa, de manera que podem afirmar que la línea T1 encara és incompleta.
5 anys va costar ficar en marxa el
primer tram del TRAM i, ara, 6 anys després, s'ha aconseguit que el TRAM
connecte el campus universitari amb el districte marítim i que uns vehicles de
tracció elèctrica molt costosos econòmicament, 850.000 euros cadascú, 4 vegades
més que un autobús convencional, i de l2 metres de longitud travessen tot el
centre de la ciutat. Voleu dir que això és modernor i progrés? Voelu dir que
algun dia es completarà la línea? A mi em costa de creure...
I més encara a aquesta T1 li ha de
seguir una T2 que des de l'estació intermodal enllace amb Almassora, Vila-real
i Borriana amb una clara connexió comarcal i per a la que fan falta afegir uns
altres 250 milions d'euros als 100 ja invertits. Qué difícil creure que la
connexió comarcal siga algun dia realitat, com a molt, i tanmateix estiga
errat, tindrem, esperant que dure, una línia solta, d'un punt a un altre, de la
Univesitat al Grau, que ha tardat més de 10 anys en ser realitat...
Sincerament em costa de creure que
algun dia puguem aconseguir una xarxa plenament funcional amb transbords a
l'estil dels metros de les grans ciutats, i que convertisca el TRAM amb una
alternativa real al transport clàssic de viatgers, a la vegada que em plantege
si realment tota aquesta inversió feta fins ara ha estat necessària, perquè
útil, el temps s'encarregarà de dir-nos si ho és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada