Quan les coses no són del tot veritat...

"Per Santa Llúcia, un pas de puça,

Per Nadal un pas de pardal,

Per Sant Esteve, un pas de llebre

Per Any Nou, un pas de bou,

Per Reis, “bobo” és qui no ho coneix
Per Sant Antoni, un pas de dimoni
Per Sant Sebastià, un pas de milà
per Santa Agnès, una hora més".

Us sona? Sencer, una part,... segur que gairebé tots n'heu sentit algun fragment. I la pregunta inevitable: Per què si hui mateix, el 13 de desembre és Santa Llúcia, vuit dies abans del solstici d'hivern, que teòricament el dia encara s'escurça, diu el refranyer que ja comença a allargar-se un pas de puça?

 Avui, segons el calendari astronòmic, el sol ha eixit a les 08:29 i es pondrà a les 17:49 hores, demà quan restaran 17 dies per acabar-se l'any eixirà a les 08:30 i ens pondrà a la mateixa hora. Això significa que eixirà un minut més tard, de manera que el temps de sol serà menor que hui en un minut i així fins el proper dia 21 en que el sol eixirà a les 08:35 i es pondrà a les 17:52.

Hui tindrem 9 hores i 20 minuts de sol i el proper 21, el dia més curt de l'any 9 hores i 17 minuts. Tanmateix si ens fixem be, el dia més curt de l'any no és el dia en què el sol ix més prompte ni tampoc el dia en què és pon més prompte.

Per què? Això és degut a que l'òrbita de la Terra al voltant del Sol no és circular sinó elípitca, de manera que el dia en que el Sol va amagar-se més prompte va ser el passat 8 de desembre, que va fer-ho a les 17:40 i el dia en que eixirà més tard serà el 4 de gener, que ho farà a les 08:38 hores.

Aleshores la dita popular, “per Santa Llúcia, pas de puça”, que atribuix a hui, 13 de desembre, festivitat de Santa Llúcia com a data en que el dia ja creix és falsa? Estarà errada la saviesa popular en aquesta ocasió? I si és una errada, té alguna explicació?

Doncs si, en té, la trobem en el canvi de calendari julià pel gregorià que va tindre lloc allà ple 1582. Resulta que abans d’aquesta data i durant molts segles (compteu-hi a raó de 3 dies cada 400 anys), el solstici d'hivern, s’havia anat desplaçant any rere any fins anar a caure 10 dies abans del que li tocava, és a dir, l’11 de desembre, amb la qual cosa per santa Llúcia, el 13, el dia ja creixia una miqueta, molt poquet, cosa de segons, però creixement al cap i a la fi.

Ara bé, la cosa no s’acaba ací, perquè si la dita és falsa des de fa tants anys, com és que s’ha mantingut viva en la cultura popular del nostre país i de gairebé tots els europeus (la dita existeix en quasi totes les llengües europees)? Això, tot i que sembla és més difícil d’explicar, també té la seua explicació...

La diferència entre la durada d’un dia civil i d’un dia solar és de pocs segons, però per acumulació, la diferència entre l’hora dels rellotges mecànics i la dels solars pot arribar a ser d'alguns minuts. Aquest fet produeix un desfasament entre el migdia solar i el civil i, en conseqüència, el migdia civil no és l’instant central del dia, és a dir, que el matí i la vesprada no són igual de llargs. Tot plegat fa que el dia de santa Llúcia el sol es ponga, en hora civil, més tard que el dia anterior i, per tant que la vesprada civil cresca, la qual cosa podria crear el fals efecte que creix el total del dia, i aquest creixement de la vesprada, aquest pondre's el sol més tard, amb total seguretat ha influit en la conservació de la dita malgrat la seua falsetat.

Potser que de vegades la saviesa popular ens enganye, i que el refrany siga errat, però hui, quan les coses no són del tot veritat, llance un desig, que la Santa ens conserve la vista per poder veure clar i destriar l'important d'allò accessori i així trobar resposta a les nostres necessitats obtenint un sa equilibri dinàmic a la vida.