Un peiró, prigó o creu de
terme, són els noms que rep en diferents indrets del nostre territori valencià
el monument consistent generalment en unes graderies de planta circular o
poligonal, sobre les quals s'eleva un fust rematat amb capitell, que sustenta
una creu de pedra llaurada en canteria.
En el cas del peiró de
Lledó, es tracta d'un bell exemplar tallat en pedra calcària. Es representa en
una cara la imatge de Crist Creuclavat sota un baldaquí de traços gòtics, en
forma de tiara pontifícia. En l'altra, mirant cap a la ciutat, apareix la Verge
del Lledó sobre núvols i àngels reproduint el conjunt escultòric venerat en
l'altar major del santuari fins a 1936.
Curiosament, a banda i banda
i marcant les direccions del Caminàs, cap a l'ermita de la Magdalena es
representa a la santa penitent, asseguda i amb una calavera als seus peus i
indicant el sentit cap a l'ermita de Sant Jaume de Fadrell, a Santiago apòstol
o Sant Jaume, que apareix com a pelegrí, dempeus. Un bell escut de la ciutat de
Castelló, assenyala que és la institució municipal qui l'encarrega a la vegada
que testifica la propietat del temple on es venera la patrona de la ciutat.
La creu va ser instal·lada
en un primer moment a mitjan avinguda del Lledó, en l'encreuament amb el camí
de la Plana. No obstant això, el 1958, en col·locar-se en aquell lloc el
monument a Perot de Granyana, obra de l'escultor castellonenc Joan Baptista
Adsuara, sufragada per la Caixa d'Estalvis de Castelló, la creu va ser
traslladada al seu emplaçament actual.
Aquest peiró o creu de terme
del final del passeig obert l'any 1904 que uneix la ciutat amb la basílica, és
el lloc on el prior i la Junta de Govern de la Real Confraria acullen cada
tercer diumenge de Quaresma els participants en "la tornà" del
Romiatge de les canyes, el dia de la Magdalena, quan la ciutat commemora la
seua fundació i també l'indret on es rep la imatge del Crist de Medinaceli i a
les Confraries penitencials de la ciutat, que cada primer diumenge de Quaresma
fan estació de penitència en la Basílica Patronal.
Vet per on, han hagut de
passar 60 anys perquè jo, caiguera en conter, de tot el que és i representa
aquella obra, mil vegades vista però mai observada amb detall, aquella fita
ubicada a tocar del santuari, com a mostra de pietat i propietat, a la vegada
que, en l'actualitat, meta i lloc d'inici de la tornada dels molts
"caminants" que empren aquest passeig per a fer esport i mantenir-se
en forma.
Tant si us acosteu amb
devoció a la basílica com si ho feu per pur esport i manteniment físic,
entreteniu-vos una mica, aixecant els ulls en arribar al peiró, de segur que
descobrireu, en aquella pedra dolçament treballada, diferents detalls mai
vistos ni imaginats. Gràcies mossén Prades per la idea, gràcies Cabedo per
l'obra i gràcies ajuntament per fer possible aquest peiró i mantenir-lo digne
net i restaurat. Per molts anys!!!
