Carta als Reis…

 Ja ha arribat el dia en què puntuals els reis mags, reis o mags o les dues coses a la vegada, tornen a arribar al nostre poble. Tres personatges Melcior, Gaspar i Baltasar, amb aspecte físic canviant segons el poble on arriben però que són portadors d’ilusió i regals, costum aquesta cada vegada més arrelada en una societat de consum com la nostra.

Amb un pas previ, l’escriptura d’una carta, manuscrita, a màquina o aprofitant les noves tecnologies, sempre, any rere any, són portadors d’obsequis d’utilitat, sabates, roba o carbó, o altres objectes més cars i sofisticats, d’acord amb l’edat d’aquells que han estat durant tot un any “fent bondat” per fer-se mereixedors…

Jo també aquest any he escrit la meua carta als reis, tot i que crec que m’he excedit en les meues peticions. Vull compartir amb tots vosaltres allò que jo he demanat, no fos cas que, tot i haver-m portat bé al llarg de tot l’any,  alguna cosa no m’arribe i, així, si teniu la sort que us la porten a qualsevol de vosaltres, pugueu compartir-la amb mi, encara que només siga una estoneta …

El primer que he demanat ha estat poder començar cada dia d’aquest 2017 amb una acció positiva, també una dosi de paciencia per quan les coses que faré al llarg de tot l’any no resulten com a mi m’agradaria a la vegada que una miqueta de valor per sobreposar-me als contratemps que, de segur, vindran sense buscar-los.

I no s’acaba ahí la carta, encara continua…. He demanat també uns grams de saviesa, per saber veure i valorar el que tenen de bo aquells que estan al meu costat i facilitat de paraula  per explicar de viva veu o, com ara, per escrit, el que vull dir, i que els altres, vosaltres, m’entengueu, a la vegada que capacitat de comprendre tot allò que m’envolta.

I com no ha estat tot demanar, també he fet una promesa, fer el que puga perque aquells que estiguen més a prop meu al llarg de tot l’any siguen una miqueta més feliços cada dia i trobar temps per fer un bon ús del meu, amb solidaritat, amor i estima envers les persones i la meua terra.

És veritat que algunes d’estes coses ja vaig demanar-les l’any passat i no me les van portar. Entenc que són moltes les peticions que reben i que hi ha d’haver per a tots. Haguera preferit un poquet més del que vaig demanar i menys del que realment van portar-me; espere que aquest any em facen una mica més de cas. Jo crec que m’he portat una mica millor…

Continuava donant-los les gràcies per tot i, per la confiança que els hi tinc, després d’estar visitant-me puntualment cada nit de reis des de fa més de 60 anys,  m’he permés recordar-los que cap somniador és massa menut i que cap somni és massa gran.

També per vosaltres, aquells que açò llegiu, els hi he demanat als mags un regal, que sigueu capaços de fer bondat en aquesta propera nit mágica que transforma la nostra personalitat, nit en que el cor ens batega més accelerat que cap altra de l’any i sobretot que els vostres pensaments i les vostres accions tinguen al llarg de tot aquest 2017 una mateixa direcció.

La carta s’acabava amb una postdata, cas de portar-me una mica de carbó que me’l deixen on sempre, al lloc fosc que Baltasar, per allò de ser negre, ja sap. Amigues i amics bons reis, que no “reixos”, cal parlar amb propietat, per totes i tots; demà serà un altre dia, ja em contareu que us han deixat…